Tal com expressa la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat, en el seu preàmbul, «resulta inqüestionable que l’existència d’uns potents i rigorosos mitjans de comunicació audiovisual de titularitat pública són essencials per a la conformació d’una opinió pública plural i responsable, i un estímul per a la participació ciutadana en els assumptes públics, a més d’una eina de vertebració social i afirmació de la identitat i l’autonomia política de la nostra terra».
Si prenem com a base aquests principis, i en virtut de l’esmentada Llei 6/2016 i del mandat marc previst en l’article 6, la cvmc ha d’atendre els següents principis generals recollits en l’article 5 de la llei:
Article 5. Principis que cal observar en la prestació del servei públic
1. En l’exercici de la funció de servei públic, la Corporació i les societats prestadores de serveis de ràdio i televisió, per a la gestió i la realització dels interessos generals que tenen encomanats, hauran de:
a) Garantir la generació de continguts informatius i la difusió d’informació objectiva, veraç, accessible i imparcial, que s’haurà d’ajustar plenament al criteri d’independència professional, i la pluralitat política, social, ideològica i territorial de la Comunitat Valenciana.
b) Facilitar el debat democràtic i la lliure expressió d’opinions; garantir la diferència entre informacions i opinions, la identificació dels que sustenten aquestes últimes i la lliure expressió, en ambdós casos dins dels límits que estableix l’article 20.4 de la Constitució, com també desenvolupar procediments que garantisquen el dret de rèplica.
c) Promoure la participació plural i democràtica en les informacions i els continguts mitjançant l’exercici del dret d’accés als mitjans.
d) Garantir el principi d’igualtat efectiva entre homes i dones, com també vetlar per la transmissió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes en la societat, i promoure-la.
Adoptar, mitjançant l’autoregulació, codis de conducta tendents a transmetre el principi d’igualtat, excloent continguts sexistes, especialment en la programació infantil i juvenil.
e) Promoure el principi d’igualtat efectiva entre homes i dones, que haurà d’informar, amb caràcter transversal, l’actuació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que l’integrarà, de forma activa, en l’adopció i l’execució de les seues disposicions normatives, com també en la definició, el pressupost i l’execució del conjunt de les seues activitats.
f) Promoure la presència equilibrada de dones i homes en els nomenaments i les designacions en els càrrecs de responsabilitat que els corresponguen, i vetlar perquè aquest principi es respecte en la resta de nomenaments dins de la Corporació.
g) Garantir el principi d’igualtat de drets per a les persones amb discapacitat, com també vetlar per la transmissió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada d’aquestes en la societat, i promoure-la.
h) Promoure el principi d’igualtat de drets per a les persones amb discapacitat, que haurà d’informar, amb caràcter transversal, l’actuació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que l’integrarà, de forma activa, en l’adopció i l’execució de les seues disposicions normatives, com també en la definició, el pressupost i l’execució del conjunt de les seues activitats.
i) Afavorir la convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació entre les persones amb independència de l’origen, l’ètnia, les creences, l’orientació sexual o qualsevol altra circumstància personal o social.
j) Promoure la visibilitat de la diversitat d’opcions afectives i sexuals, de diversos models de família i d’identitat o expressió de gènere, com també cooperar en les estratègies contra la discriminació del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.
k) Promoure i difondre els valors històrics, culturals, educatius i lingüístics, amb tota la riquesa i la varietat, per a contribuir al desenvolupament de la Comunitat Valenciana.
l) Promoure i difondre la identitat, els valors i els interessos de la Comunitat Valenciana –particularment del patrimoni històric, cultural, lingüístic i econòmic– i de totes les polítiques que contribuïsquen a la cohesió social i territorial.
m) Prestar una especial atenció a les necessitats d’informació de proximitat.
n) Promoure la cohesió territorial i la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, que serà la llengua vehicular dels mitjans públics que depenguen de la Generalitat.
o) Promoure el coneixement i l’ús de llengües estrangeres, i de les altres llengües i modalitats lingüístiques de l’Estat.
p) Atendre les demandes de l’audiència de la Comunitat Valenciana, assegurant-ne la màxima continuïtat i cobertura geogràfica i social, amb el compromís d’oferir qualitat, diversitat, innovació i exigència ètica, i facilitar l’accés als distints gèneres de programació i als esdeveniments institucionals, socials, culturals i esportius.
q) Promoure el coneixement i la difusió dels principis constitucionals i estatutaris, i els valors de la pau i els que formen part de la Declaració Universal dels Drets Humans.
r) Donar suport a la integració social de les minories i donar veu i visibilitat a grups socials amb necessitats específiques. Així garantirà l’accés de les persones amb diversitat funcional en situació d’igualtat i no-discriminació, prestant especial atenció a la inclusió sociolaboral de col·lectius desfavorits i, en especial, a les persones amb diversitat funcional o en situació de dependència.
s) Promoure la defensa dels drets dels menors.
t) Promoure el coneixement del patrimoni cultural, natural i ambiental de la Comunitat Valenciana.
u) Difondre el coneixement dels drets dels consumidors i dels usuaris.
v) Fomentar la producció de continguts audiovisuals i promoure la creació digital i multimèdia, com també la difusió, com a aportació al desenvolupament de la indústria cultural i audiovisual valenciana, i contribuir a la creació d’ocupació, a la dignificació professional dels treballadors i treballadores del sector públic i privat de l’audiovisual valencià i a la dinamització econòmica de la Comunitat Valenciana.
w) Vetlar per la conservació dels arxius històrics audiovisuals que tinga encomanats i, si escau, donar suport a la creació i a la difusió d’un arxiu audiovisual de la Comunitat Valenciana.
x) Fomentar el coneixement, la salvaguarda i el respecte dels valors ecològics, paisatgístics i de protecció del medi ambient.
y) Complir amb el principi d’equilibri financer anual en termes de sistema europeu de comptes.
z) Aplicar, en la gestió general i, en particular, en l’assignació de recursos, mecanismes adequats de legalitat i control intern, i garantir criteris de transparència, prudència econòmica i eficiència.
aa) Promoure i fomentar l’accés i la utilització de les noves tecnologies i noves vies de difusió a fi d’impulsar la societat de la informació.
bb) Promoure continguts o canals radiofònics i de televisió de contingut cultural, educatiu o formatiu, en col·laboració amb les institucions d’aquest àmbit.
cc) Atendre la resta de principis que s’arrepleguen en la legislació secto rial que siga aplicable.
2. La prestació d’aquest servei públic es realitzarà a través de canals generalistes, plataformes o contenidors en obert i d’àmbit autonòmic amb la possibilitat de difusió nacional i internacional, com també amb l’oferta de serveis connexos o interactius i d’informació en línia, orientats a la consecució dels objectius generals previstos en l’apartat anterior.
En la mesura que les disponibilitats econòmiques i tecnològiques ho permeten i es dispose dels mitjans personals i materials necessaris, s’hi podran incorporar canals o contenidors específics.
3. La programació de servei públic atorgarà prioritat a la informació, que n’ha de constituir l’eix fonamental; estimularà el coneixement de la realitat, l’actitud crítica, la reflexió i la participació ciutadanes, i inclourà, a més dels programes de contingut informatiu general, la programació infantil, cultural, divulgativa i d’entreteniment.
Aquests principis, que s’expressen en la Llei 6/2016, queden concretats, tal com estableix l’article 6 de la mateixa llei, en el mandat marc de la cvmc, aprovat per les Corts Valencianes per majoria de tres cinquenes parts i amb una durada de sis anys.
En el preàmbul s’indica que:
Correspon a aquest mandat marc traslladar les directrius de les Corts Valencianes a la cvmc per a donar compliment als objectius generals de la prestació del servei públic de radiotelevisió, de forma que aquest siga un element de vertebració de la realitat social, econòmica i cultural de la Comunitat Valenciana i de la seua diversitat territorial, la promoció de la llengua valenciana i, d’altra banda, establir el funcionament democràtic i la pluralitat, la transparència, l’accés dels grups socials i polítics i la independència dels professionals que hi desenvolupen la seua feina, fent compatible el principi fonamental d’utilitat pública, rendibilitat social i la viabilitat econòmica dins dels criteris de legalitat i control dels recursos i de transparència, prudència econòmica i eficiència.
Els objectius generals de la cvmc figuren en l’article 4 del mandat marc aprovat l’any 2017:
Article 4. Objectius generals
1. Garantir la informació objectiva i plural, produïda des de la independència professional i atenent el pluralisme polític, social, cultural i ideològic.
2. Exercir com a motor del sistema comunicatiu, la indústria audiovisual i la cultura valenciana.
3. Distingir entre informació i opinió, i separar programació i publicitat.
4. Impulsar una programació de qualitat.
5. Respectar l’honor, el dret a la intimitat i el dret a la pròpia imatge de les persones, incloent-hi el dret de rèplica.
6. Vetlar pels arxius històrics audiovisuals.
7. Impulsar la producció audiovisual valenciana des de criteris de professionalitat i qualitat.
8. Manteniment de tecnologies i sistemes de difusió per tal de complir i desenvolupar de manera òptima les funcions de servei públic.
9. Prestar una especial atenció a les necessitats d’informació de proximitat.
10. Promoure el coneixement i l’ús de llengües estrangeres, i de les altres llengües i modalitats lingüístiques de l’Estat.
11. La cvmc i les societats prestadores de serveis de ràdio i televisió tindran en compte la realitat dels valencians i les valencianes que viuen a l’exterior i promourà la seua relació amb la societat valenciana. Per a això, i per a fomentar la projecció de la cultura i la indústria audiovisual valencianes a l’exterior, sense perjudici del que estableix l’article 5.2 de la Llei 6/2016, es garantirà que els continguts emesos pels diferents canals, i també els continguts específics, siguen accessibles en línia a través dels diferents mitjans tecnològics existents (pàgines web, podcasts, aplicacions mòbils, etc.) i amb aplicacions adaptades a les televisions intel·ligents.
L’accés a la informació és un dret fonamental del qual és titular el conjunt de la ciutadania i es materialitza a través dels mitjans de comunicació. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, com a servei públic de comunicació de la Comunitat Valenciana, esdevé referència informativa en prestar un servei als valencians i garantir-los el dret a rebre una informació veraç tal com prescriu l’article 20.1.d de la Constitució Espanyola. Al mateix temps, la CVMC també té el compromís de garantir i facilitar als professionals de la Corporació l’exercici de la seua tasca informativa. Amb aquesta vocació, i amb l’objectiu de garantir la independència i professionalitat dels treballadors i treballadores, la Corporació i les societats prestadores de serveis hauran de vetlar per la seua estabilitat laboral i assignar-los una remuneració digna i suficient com a compensació pel servei públic que es presta a la ciutadania.
L’accés a la informació és un dret fonamental del qual és titular el conjunt de la ciutadania i es materialitza a través dels mitjans de comunicació. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, com a servei públic de comunicació de la Comunitat Valenciana, esdevé referència informativa en prestar un servei als valencians i garantir-los el dret a rebre una informació veraç, tal com prescriu l’article 20.1.d de la Constitució espanyola. Al mateix temps, la cvmc també té el compromís de garantir i facilitar als professionals de la Corporació l’exercici de la seua tasca informativa. Amb aquesta vocació, i amb l’objectiu de garantir la independència i professionalitat dels treballadors i treballadores, la Corporació i les societats prestadores de serveis hauran de vetlar per la seua estabilitat laboral i assignar-los una remuneració digna i suficient com a compensació pel servei públic que es presta a la ciutadania.
Una de les funcions del Llibre d'estil de la cvmc és garantir que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i també les empreses prestadores de serveis i mitjans amb què la cvmc puga establir aliances comunicatives, proporcionen informació de qualitat i complisquen amb els principis fonamentals de la pràctica del periodisme, així com amb l’ètica i la deontologia de la professió.
L’accés a la informació és un dret fonamental del qual és titular el conjunt de la ciutadania i es materialitza a través dels mitjans de comunicació. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, com a servei públic de comunicació de la Comunitat Valenciana, esdevé referència informativa en prestar un servei als valencians i garantir-los el dret a rebre una informació veraç, tal com prescriu l’article 20.1.d de la Constitució espanyola. Al mateix temps, la cvmc també té el compromís de garantir i facilitar als professionals de la Corporació l’exercici de la seua tasca informativa. Amb aquesta vocació, i amb l’objectiu de garantir la independència i professionalitat dels treballadors i treballadores, la Corporació i les societats prestadores de serveis hauran de vetlar per la seua estabilitat laboral i assignar-los una remuneració digna i suficient com a compensació pel servei públic que es presta a la ciutadania.
Una de les funcions del Llibre d'estil de la cvmc és garantir que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i també les empreses prestadores de serveis i mitjans amb què la cvmc puga establir aliances comunicatives, proporcionen informació de qualitat i complisquen amb els principis fonamentals de la pràctica del periodisme, així com amb l’ètica i la deontologia de la professió.
La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i les societats prestadores de serveis, d’acord amb la funció de servei públic que tenen atorgada, hauran de garantir que la difusió d’informació siga objectiva, veraç, accessible i imparcial, basant-se en la pluralitat política, social, ideològica i territorial de la Comunitat Valenciana.
Tenint en compte aquest principi de veracitat, els professionals de la cvmc hauran d’evitar mesclar informació i opinió, així com manifestar opinions personals. Així mateix, els fets que es difonguen hauran de contrastar-se i verificar-se de manera suficient a través de les fonts pertinents.
En l’activitat informativa de la cvmc caldrà tindre molt en compte els drets previstos en l’article 20 de la Constitució espanyola, així com la resta de drets fonamentals que figuren en la mateixa Constitució i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Els mitjans públics de comunicació i les empreses prestadores de serveis hauran d’actuar amb absoluta independència i transparència, sense que puguen rebre instruccions, directrius, contraprestacions o qualsevol classe d’indicació imperativa del Consell, ni dels grups polítics, econòmics, socials, ni de cap altra institució o entitat. La decisió sobre els fets que es difonguen i els que no es publiquen correspondrà únicament als professionals de la cvmc, sense atendre cap tipus de pressió ni fer seguidisme d’altres mitjans de comunicació.
En la programació de la cvmc hauran de tindre cabuda totes les opcions i opinions presents en la societat valenciana per tal que la ciutadania puga valorar i interpretar correctament els fets. Tenint en compte la representació social, institucional o econòmica dels testimonis, per criteris informatius i per qüestions d’equilibri, caldrà garantir l’accés de les minories i dels grups socials amb risc d’exclusió.
Les persones que treballen en la cvmc hauran d’actuar regint-se pel principi d’imparcialitat, sense prendre partit per una determinada opció ni esbiaixar cap informació. Hauran de difondre els fets des de tots els punts de vista possibles a fi que la ciutadania puga construir un relat veraç i ajustat a la realitat dels fets.
L’actuació de la cvmc i de les empreses prestadores de serveis ha de ser sempre equànime. Per tant, les informacions que s’emeten hauran d’aclarir les causes i explicar els possibles efectes dels esdeveniments i ser extremadament precises amb la realitat dels fets, els quals caldrà contrastar a través de diverses fonts i actualitzar-los constantment, discernint clarament entre informacions i opinions.
Qualsevol equivocació o errada que es produïsca s’haurà de corregir, indicant l’error o l’omissió, i expressant la correcció pertinent.
Tal com fixa la Llei 6/2016 en l’article 27.d, el respecte al dret de les persones a l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge, així com la protecció de la joventut i la infància, han de ser un eix fonamental de l’activitat informativa de la cvmc i de les empreses prestadores de serveis. Com a servei públic, la cvmc ha de ser garant de la protecció dels drets i així ho ha d’explicitar en totes les seues plataformes, tant en l’exigència que els missatges difosos des de la cvmc no afecten la pròpia imatge com en el cas dels entorns digitals en què els usuaris siguen creadors de continguts.
La preeminència del dret a la intimitat només pot quedar relegada en el supòsit que els fets siguen d’interés públic. O siga, quan la conducta d’alguna persona o grup comprometa la seguretat, el benestar, la salut o la convivència d’altres.
La garantia del dret a la intimitat s’ha de fer efectiva tant en materials i documents propis com aliens, i de la mateixa manera tant quan es tracte de persones anònimes com en el cas que siguen socialment rellevants.
Un dels objectius fonamentals de la cvmc és la promoció de la llengua i la cultura valencianes. La Corporació treballarà per enfortir l’espai comunicatiu valencià amb la voluntat de ser el seu agent de referència. Els mitjans de comunicació públics valencians, a més de tindre el valencià com a llengua vehicular de les emissions i com a llengua institucional en les comunicacions, tenen la missió de contribuir a la millora de l’ús social del valencià. Les persones que treballen en la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, en possessió de la corresponent acreditació lingüística en valencià, han de fer un ús correcte i respectuós de la llengua d’acord amb aquest Llibre d’estil, que serà un document actualitzat periòdicament a fi d’adaptar-lo als canvis socials i a l’evolució del valencià en la nostra societat.
En aquest sentit, la cvmc emprendrà iniciatives per a promoure l’ús del valencià i fomentar-lo, bé a través d’accions pròpies, o bé en cooperació amb institucions, entitats o organismes.
De la mateixa manera, la cvmc té com a objectiu fonamental la promoció de la cultura pròpia. En els continguts, promourà la difusió de les tradicions i el patrimoni cultural valencià, tenint en compte la diversitat territorial del país. A tal fi, impulsarà iniciatives pròpies i en cooperació amb altres entitats, a fi de projectar la cultura valenciana i ser, alhora, una finestra oberta al món de la cultura.
Pel que fa al patrimoni audiovisual, la cvmc ha de tindre un paper cabdal en la promoció de la indústria cultural valenciana, per la qual cosa haurà de subscriure convenis de col·laboració amb les altres televisions autonòmiques, estatals i europees per a disposar de totes les manifestacions culturals de rellevància.
La cvmc, com a prestadora de serveis de radiodifusió de caràcter públic, ha d’atendre aquests principis fonamentals. A més de les instàncies de control extern esmentades en la Llei 6/2016, la Corporació també ha de comptar amb controls interns. Tal com estipula l’article 25 de la Llei 6/2016, el Consell d’Informatius és l’òrgan intern de la cvmc en què participen el conjunt dels professionals que intervenen en el procés d’elaboració de continguts informatius per a vetlar per la independència, l’objectivitat i la veracitat dels continguts difosos.
Aquest organisme té les funcions següents:
1. Vetlar per la independència dels professionals de la informació davant de la direcció de cada societat, de les administracions públiques i de qualsevol altra organització pública o privada.
2. Promoure la independència editorial de la Corporació i les societats que en depenguen, d’acord amb el que preveu la legislació general audiovisual i la Llei 6/2016 en relació amb les funcions de servei públic pròpies de la cvmc.
3. Informar sobre la línia editorial amb caràcter previ a la seua difusió, com també participar en l’elaboració i actualització d’aquest Llibre d’estil.
4. Informar amb caràcter periòdic la programació informativa difosa.
5. Informar amb caràcter vinculant les propostes de nomenament dels directors o directores dels serveis informatius. En cas de ser negatiu, l’informe haurà de motivar-se i, si es rebutgen tres propostes consecutives, el Consell Rector, vista la motivació, podrà decidir sobre el caràcter vinculant de l’informe o procedir al nomenament d’aquests càrrecs
Aquest organisme es regirà pel seu reglament orgànic, el qual haurà de ser aprovat pel Consell Rector de la Corporació.
La llengua és un gran contenidor de possibilitats i recursos per a pensar, expressar-se i comunicar. A través del llenguatge parlem de la realitat tant com la tergiversem i la manipulem. Sempre que triem unes paraules i no altres per a designar situacions, persones o activitats, prenem decisions, no sempre conscients, que tenen conseqüències quant a l’avaluació, la influència i les reaccions d’altres persones en relació amb el nostre discurs. Les llengües evolucionen amb la gent que les parla i són un espill del moment històric, dels debats presents en el si de la societat, així com de velles concepcions que han quedat fossilitzades en el parlar, al costat de les maneres de referir-se a problemàtiques emergents, noves identitats, col·lectius que reclamen reconeixement i sectors de població que reproven formes de qualificació obsoletes.
Més d’un segle de reivindicació dels drets de les dones com a éssers humans complets i autònoms dels homes ha comportat un rebuig creixent d’aquelles formes que expressen subordinació i dominació masculina, les quals no s’avenen amb les característiques d’una societat democràtica i igualitària.
La llengua, com a reflex de l’opressió contra les dones, ha consolidat uns papers sexuals estereotipats, que sovint s’han assumit com a propis sense cap consideració crítica. El procés de socialització naturalitza les desigualtats i les fixa en el llenguatge, les quals resulten imperceptibles per a qui no les pateix ni les posa en qüestió i, fins i tot, per a qui les pateix quan acaba considerant-les normals.
Tot i que vivim uns temps en què des de les institucions, la societat civil i l’ensenyament s’han fet molts esforços per a eliminar el sexisme del llenguatge, encara trobem asimetries semàntiques i patronímiques, a més de nombrosos eufemismes, que denoten una política d’ocultació social de les dones, amb un lèxic referent a la corporalitat i a la sexualitat femenines que a vegades utilitza un llenguatge injuriós, ofensiu i bròfec.
La llengua és un instrument per a la percepció del món, mitjançant el qual podem contribuir a establir nous referents de llenguatge inclusiu. A més, les organitzacions internacionals recomanen eliminar el llenguatge sexista. L’Informe sobre el llenguatge no sexista del Parlament Europeu, aprovat el 13 de febrer de 2008, diu:
La utilització d’un llenguatge no sexista és més que un assumpte de correcció política. El llenguatge influeix poderosament en les actituds, el comportament i les percepcions. El Parlament Europeu, com a institució, dona suport plenament al principi d’igualtat de gènere, i el llenguatge ha de reflectir-ho.
Abans d’exposar les estratègies per a erradicar el llenguatge sexista, convé aclarir que, en el treball comunicatiu, hem d’emprar en tot moment un registre lingüístic clar, directe i senzill, sense caure en la vulgaritat, fresc i pròxim als nostres públics, eficaç en la transmissió d’informació, lingüísticament idoni, elegant i precís. A pesar de les presses que sovint exigeix el treball, cal mantindre els mecanismes de rigor i de control que mereix la nostra audiència, d’acord amb la nostra funció de servei públic. Tenim la convicció que la plantilla de la cvmc treballarà amb professionalitat per a aconseguir l’excel·lència i esdevindre un referent en el sistema comunicatiu valencià.
A) Recomanacions
1. Sempre que siga possible, usarem formes genèriques i de substantius col·lectius, com ara: adolescència, alumnat, classe, ciutadania, clientela, col·lectiu, cònjuge, electorat, equip, espècie humana, funcionariat, gent, humanitat, part, persona, personatge, plantilla, població, poble, professorat, veïnat, víctima, voluntariat, etc. (per exemple: el poble valencià, la part demandada, etc.).
Alguns col·lectius presenten limitacions semàntiques i, de vegades, no expressen exactament el mateix que les paraules amb marca de gènere. En aquest cas, cal buscar formes alternatives.
L’ús del mot persona també presenta algunes limitacions. De vegades comporta una complicació semàntica o sintàctica i pot contravindre el principi d’economia lingüística. Altres vegades, si s’adjectiva, pot provocar equívocs. Per exemple, dir persones treballadores en compte de treballadors pot dur a pensar que es tracta de persones que treballen molt, consumidores que consumeixen molt, etc. Segons el context, es pot recórrer a altres solucions, com ara la plantilla o la clientela.
1. Per a referir-nos a noms de professions, titulacions i càrrecs, es pot usar l’acció, la funció, l’organisme o la unitat administrativa en compte de la persona. Per exemple: intervenció delegada, candidatura a la presidència, formació en (vendes, emprenedoria...), direcció, alcaldia, presidència, magistratura, fiscalia, etc.
Inadequat: L’Ajuntament d’un poble té com a cap visible l’alcalde
Adequat: L’Ajuntament d’un poble té com a cap visible qui ostenta l’alcaldia
Quan no disposem de genèrics col·lectius o abstractes, es pot recórrer a una perífrasi.
2. També podem substituir el genèric per una metonímia: els candidats a la presidència per les candidatures a la presidència.
3. Quan es tracte de titulacions no referides a una persona concreta, cal evitar les formes masculines i emprar les denominacions de les titulacions: llicenciatura (i no llicenciat), diplomatura (i no diplomat), doctorat (i no doctor), enginyeria (i no enginyer).
4. L’ús de l’adjectiu en compte del substantiu pot ser una alternativa per a evitar el masculí singular i les formes dobles: Col·legi Notarial d’Alacant (en compte de Col·legi de Notaris); Col·legi Oficial d’Infermeria (en compte de Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres); informe mèdic, pericial, legal... (en compte de informe del metge, del pèrit, de l’advocat, etc.).
5. L’ús de les formes dobles completes expressa la voluntat de precisar o emfasitzar la referència a dones i homes, amb intenció de fer visibles les dones en les referències genèriques a les professions. Utilitzarem el desdoblament quan l’eficàcia comunicativa ho permeta i alternarem l’orde de presentació per a no prioritzar cap gènere.
Exemples:
Es necessita locutor o locutora per a Ràdio L’Horta
Les xiquetes i els xiquets començaran les classes dilluns
L’Estatut d’Autonomia reconeix el dret dels ciutadans i les ciutadanes a uti- litzar el valencià en la documentació oficial
Quan s’utilitza una forma doble com a subjecte compost, el verb es manté en singular: El director o directora ha de signar l’acta.
Quan dos substantius de gènere diferent van coordinats i alhora van complementats per un adjectiu que admet la variació de gènere, llavors gramaticalment només és viable la concordança genèrica en masculí plural: un home i una dona moderns, una dona i un home moderns. El fenomen de concordança genèrica en masculí plural també afecta els casos de correferència amb pronoms: A les xiques i als xics, cal tractar-los igual; Si hi ha modificacions en la programació, els avisarem oportunament.
Des d’un punt de vista gramatical, és inadequada la coordinació entre elements gramaticals àtons, com ara els articles o els pronoms febles, perquè no són prosòdicament independents: els i les periodistes, les i els professionals; Demà els i les avisarem.
6. Noms de professions
La incorporació progressiva de les dones al món laboral i a la vida social i política ha requerit la utilització de formes femenines, de les quals disposa el valencià, segons qui siga la persona que exercisca la professió o el càrrec.
En la formació del femení dels càrrecs, professions i ocupacions usarem els recursos de què la llengua disposa (vegeu § 3.1.1. de l’apartat lingüístic).
En la major part dels casos, s’afig simplement al masculí una –a com a marca de femení (candidata, doctora); en alguns casos, la formació del femení provoca el canvi de la vocal final del masculí (–e o –o) per una –a (psiquiatre/psiquiatra, geriatre/geriatra, monjo/monja), l’alteració de la consonant final (diputat/diputada) o l’afegitó de –na en el cas dels masculins acabats en síl·laba tònica (degà/degana).
Hi ha molts noms de professions formats amb la terminació –ista, invariable per als dos gèneres, tot i que en valencià també és correcta la terminació –iste per al masculí (economiste/a, periodiste/a, lampiste/a, artiste/a). També hi ha un bon nombre de noms de càrrecs en què no s’usa una forma específica per al femení (cap, guionista, pilot, etc.). En ambdós casos, el gènere ve determinat per l’article (el/la periodista, el/ la cap, el/la guionista, el/la pilot, etc.).
En el cas de les graduacions militars, la tendència actual és mantindre el masculí per als dos gèneres (coronel, comandant, tinent, sergent) i reservar les formes femenines per a usos relacionats amb situacions històriques o informals.
7. Utilització de construccions no sexistes
L’ús de determinants en masculí o femení condiciona el gènere dels substantius, per la qual cosa una alternativa és substituir-los, quan siga possible, per altres expressions sense marca de gènere: Funcionariat i personal contractat assistiren a l’assemblea, Professionals de la cuina experimental faran un congrés.
8. Tractament simètric
Es fomentarà de la mateixa manera el tractament de dones i homes com a subjectes d’acció. S’evitaran expressions com ara ella ha sigut nomenada en compte de ella ha pres possessió.
9. Estratègia retòrica
Es recomana l’ús del plural dones en compte del singular dona. El substantiu dona ha sigut utilitzat en els discursos històrics com a sinònim de l’etern femení. A més, serveix per a amagar la pluralitat, l’heterogeneïtat i les identitats reals de les dones. Amb el plural dones ens estem referint a subjectes històrics reals en tota la seua diversitat.
A) Cal evitar
1. L’abús del gènere masculí com a genèric
No s’ha d’utilitzar la paraula home com a referència del món i de la cultura. Per exemple, no podem parlar de sufragi universal si no inclou les dones. Hauríem de parlar, en aquest cas, d’un sufragi restringit. No direm l’home, sinó la humanitat.
2. La asimetria en el tractament
Per a fer un ús igualitari del llenguatge, hem de tractar d’una manera simètrica ambdós sexes. La asimetria pot suggerir una relació de dependència de les dones respecte dels homes o, més habitualment, que s’oculten les dones. Exemple: quan es fa referència a una ciutadana tractant-la com a «senyora de tal» o «viuda de tal».
3. El salt semàntic
Aquest fenomen es produeix quan, en un mateix discurs, s’utilitza el masculí com a genèric i més avant s’adverteix que no era així perquè apareix una marca específica de sexe.
Inadequat: Els nòmades recollien el campament mentre les dones atenien el bestiar
Adequat: En les tribus nòmades, mentre els homes recollien el campament, les dones atenien el bestiar
4. La denominació sexuada
Es produeix quan als homes se’ls anomena per la seua professió, càrrec, nacionalitat, mentre que a les dones se les destaca pel seu sexe o per la relació que tenen amb un home determinat.
Inadequat: L’empresa automobilística ha acomiadat tres dones i dos mecànics
Adequat: L’empresa automobilística ha acomiadat tres enginyeres i dos mecànics
5. Les dualitats aparents i les paraules semànticament ocupades
Hem de dedicar una atenció especial als termes «aparentment» duals perquè aquests canvien de significat quan es refereixen a un gènere o a un altre. De fet, ocorre que algunes paraules femenines ja tenen un significat, generalment pejoratiu. És a dir, que, de vegades, un vocable que s’utilitza en un cert sentit no denigrant presenta l’inconvenient d’aparéixer ja ocupat amb un altre significat, en general denigrant o menyspreador en relació amb les dones. Exemple: home públic / dona pública.
6. Les aposicions redundants
Aquest fet ocorre quan s’utilitza el substantiu genèric dona que matisa o especifica la condició sexuada d’una altra qualitat ja referida i, per tant, és redundant i no necessari.
Inadequat: L’acte fou organitzat per les dones artistes
Adequat: L’acte fou organitzat per les artistes
B) Per a tindre en compte
1. Regla d’inversió
Serveix per a poder detectar el sexisme i es pot aplicar a qualsevol text, discurs, imatge, etc. Consisteix a canviar dona per home, muller per marit, filla per fill, professor per professora, etc., i comprovar què hi succeeix. Si després de la inversió no fa estrany, es pot considerar que no hi ha sexisme. Però si pareix rar o ridícul, potser sí que n’hi ha. La regla d’inversió ens permet descobrir tant el sexisme lingüístic com el social.
2. Vocabulari empoderat
Encara que es recomana l’ús d’expressions com violència masclista, violència de gènere, violència sexista o violència contra les dones, no es tracta només de frenar el sexisme discriminatori, sinó que també hem de promoure la difusió de nous termes amb un contingut explícit, com és el cas de feminisme, moviment feminista, sororitat, lluita feminista…, per tal de subratllar el caràcter igualitari i democratitza- dor que implica la reivindicació d’una societat sense privilegis per raó del gènere.
En definitiva, per bé que s’han apuntat tota una sèrie de recomanacions o recursos sobre un ús no sexista del llenguatge, a l’hora d’aplicar-los cal tindre presents les característiques del text (gènere discursiu), la fi- nalitat i a qui ens adrecem. De fet, tot plegat determinarà quina és la solució més adequada per a cada cas i el conjunt de decisions hauran de ser coherents dins del text. Per damunt de tot, el text final haurà de mantindre la genuïnitat, la fluïdesa elocutiva, la comprensió i la claredat en la comunicació.
Els principis enunciats en el present Llibre d’estil són d’aplicació per a tota la plantilla de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, independentment de si treballen en televisió, ràdio, web o xarxes socials.
A més, són també d’aplicació per als professionals d’altres mitjans i em- preses amb què la cvmc establisca espais de col·laboració (per exem- ple, en les ràdios locals o comarcals que proporcionen continguts).
Les persones acusades o investigades per un delicte tenen dret a la presumpció d’innocència. Són innocents fins que una sentència ferma diga el contrari i, per tant, durant tot el procés penal ens hi hem de re- ferir com a «presumptes autores» d’un delicte. Hem d’evitar els prejuís i els juís paral·lels.
Si no aporten cap detall rellevant o el context (background) de la informació no ho requereix, prescindim dels noms de familiars o amics dels investigats, així com de la nacionalitat, l’ètnia, la filiació política o la religió.
El col·lectiu de professionals de la cvmc no ha de condemnar les persones investigades i hem d’evitar que les nostres informacions inciten la ciutadania a una condemna apriorística.
Les persones acusades o investigades per un delicte tenen dret a la presumpció d’innocència. Són innocents fins que una sentència ferma diga el contrari i, per tant, durant tot el procés penal ens hi hem de re- ferir com a «presumptes autores» d’un delicte. Hem d’evitar els prejuís i els juís paral·lels.
Si no aporten cap detall rellevant o el context (background) de la informació no ho requereix, prescindim dels noms de familiars o amics dels investigats, així com de la nacionalitat, l’ètnia, la filiació política o la religió.
El col·lectiu de professionals de la cvmc no ha de condemnar les persones investigades i hem d’evitar que les nostres informacions inciten la ciutadania a una condemna apriorística.
Els interessos personals de la plantilla de la cvmc no hauran d’entorpir el caràcter de servei públic dels mitjans de la Corporació ni el seu compromís amb la societat valenciana.
La plantilla de la cvmc i les societats prestadores de serveis no poden traure cap benefici personal de la informació que hagen obtingut en l’exercici de la professió. Aquest principi regeix especialment per als professionals que facen informació financera, econòmica o les dues coses.
El personal de la cvmc necessita autorització prèvia per a col·laborar en qualsevol activitat del sector públic o privat, i també quan es tracte de col·laboracions en un altre mitjà de comunicació.
El personal que presente els informatius no pot fer campanyes publicitàries ni promocions comercials. La resta de presentadors necessiten el consentiment del mitjà i en cap cas poden anar contra la imatge ni els interessos de la cvmc.
La participació del personal en congressos, conferències, taules redo- nes o seminaris també ha de ser autoritzada, inclús quan es tracte d’organismes sense ànim de lucre. En qualsevol cas, la plantilla de la cvmc no estarà obligada a col·laborar en actes d’altres empreses, institucions o organismes, encara que la Corporació hi participe. La tasca de la plantilla de la cvmc és la d’informar i no la de prestar la seua imatge per a altres fins.
En cas de desacord, serà el Consell d’Informatius el que haurà d’infor- mar sobre els conflictes que s’hi puguen presentar.
Treballem convenientment identificats i expliquem quin és el nostre objectiu informatiu. Totes les persones de qui enregistrem imatges o àudios han de saber la finalitat del material que obtenim i n’han d’autoritzar la difusió.
De forma excepcional i per a garantir l’interés informatiu d’un contingut determinat o per a evitar riscos innecessaris per a la nostra integritat física, podem ocultar la identitat professional. A l’hora de documentar el contingut, s’haurà d’especificar aquesta restricció.
En els continguts d’entreteniment podem ocultar qui som si ho fem des del respecte, sempre que siga per una causa justificada i amb el consentiment posterior de les persones afectades. Si aquestes persones, una vegada hagen sigut informades que són objecte d’una gravació oculta, rebutgen participar-hi, hem de respectar la seua voluntat.
La plantilla de la cvmc no accepta regals en metàl·lic ni en espècie. No es consideren regals els llibres, dvd o entrades a esdeveniments culturals o esportius que faciliten el treball periodístic.
No fem viatges pagats per empreses, partits polítics o altres organitzacions, llevat dels casos d’interés informatiu. Si els autoritza la direcció, ha de quedar clar que la invitació no pot afectar l’enfocament editorial. La independència i la veracitat estan per damunt de l’interés de qui organitze el viatge.
Segons la Constitució espanyola (article 20.1.d) i la posterior Llei orgànica 2/1997, la clàusula de consciència permet als professionals dels mitjans de comunicació negar-se a participar en l’elaboració o la difusió d’aquelles informacions que, segons el seu criteri, atempten contra els principis ètics i deontològics de la professió o contra la seua cons- ciència professional. També es pot invocar la clàusula de consciència si el mitjà canvia radicalment de línia editorial o si l’empresa trasllada el treballador o treballadora a un altre mitjà del mateix grup la línia in- formativa del qual és contrària als seus principis. En aquests casos, els empleats poden donar per extingida la relació laboral amb l’empresa i tindre dret al pertinent dret d’indemnització que els corresponga per acomiadament improcedent.
La invocació de la clàusula de consciència no pot ser, en cap cas, motiu de sanció o de trasllat.
Segons la Constitució espanyola (article 20.1.d) i la posterior Llei orgànica 2/1997, la clàusula de consciència permet als professionals dels mitjans de comunicació negar-se a participar en l’elaboració o la difusió d’aquelles informacions que, segons el seu criteri, atempten contra els principis ètics i deontològics de la professió o contra la seua cons- ciència professional. També es pot invocar la clàusula de consciència si el mitjà canvia radicalment de línia editorial o si l’empresa trasllada el treballador o treballadora a un altre mitjà del mateix grup la línia in- formativa del qual és contrària als seus principis. En aquests casos, els empleats poden donar per extingida la relació laboral amb l’empresa i tindre dret al pertinent dret d’indemnització que els corresponga per acomiadament improcedent.
La invocació de la clàusula de consciència no pot ser, en cap cas, motiu de sanció o de trasllat.
La direcció de l’samc proporcionarà el suport, l’assessorament i la defensa necessàries als professionals perquè aquests puguen mantindre el secret de les seues fonts d’informació. La invocació del secret professional no pot ser, en cap cas, motiu de sanció o trasllat.
El text refós de la llei de propietat intel·lectual (trlpi) arreplega com a drets de propietat intel·lectual els drets d’autoria, els drets morals i els drets d’explotació.
L’article 33 del trlpi recull que «els treballs i articles sobre temes d’actualitat difosos pels mitjans de comunicació social podran ser reproduïts, distribuïts i comunicats públicament per qualssevol altres de la mateixa classe, citant la font i l’autor si el treball va aparéixer amb signatura i sempre que no s’haguera fet constar en origen la reserva de drets. Tot açò sense perjudici del dret de l’autor a percebre la remuneració acordada o, a falta d’acord, la que s’estime equitativa».
Així, la cvmc haurà de vigilar els treballs periodístics de la plantilla de les seues societats, vetlant per la salvaguarda dels seus drets de propietat intel·lectual. Evidentment, aquesta pràctica haurà de ser recíproca i s’haurà d’exigir a les persones que treballen en la Corporació l’obligada menció de la font i l’autor de treballs i articles produïts per altres mitjans de comunicació que es difonguen per les diferents finestres que oferisca la cvmc.
La cvmc, com a prestadora del servei a la ciutadania que constitueixen els mitjans de comunicació públics, com a prestadora del servei a la ciutadania que constitueixen els mitjans de comunicació públics, té com a objectiu la participació ciutadana i la garantia dels drets de la ciutadania. En la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del ser- vei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, es preveu la creació del Consell de la Ciutadania amb voluntat d’impulsar la diversitat i la pluralitat.
El Consell de la Ciutadania és l’òrgan assessor en matèria de programació i de continguts. Aquest consell assisteix el Consell Rector i la Direcció General de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació en la definició i l’avaluació de les polítiques i estratègies de programació dels diversos mitjans i serveis de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Té, a més a més, la missió d’oferir la perspectiva de les diferents audiències, i identificar qüestions i demandes que puguen ser rellevants per a ser considerades pel Consell Rector de la cvmc i per la Direcció General.
Les funcions del Consell de la Ciutadania establides en l’article 20 de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, són:
a) Informar amb caràcter preceptiu i no vinculant el Consell Rector sobre les línies bàsiques de la programació i sobre els aspectes relatius a la programació inclosos en el contracte programa.
b) Exercir la defensa de l’audiència, rebent i instruint, mitjançant els mitjans habilitats a aquest efecte, les queixes de la ciutadania, contribuint a capacitar l’audiència per a un exercici crític, actiu i exigent en la seua demanda d’un procés comunicatiu democràtic i de qualitat.
c) Emetre un informe semestral sobre el desenvolupament de les programacions dels diversos mitjans i serveis de la Corporació.
d) Elaborar els informes o dictàmens que li encarregue el Consell Rector i, especialment, sobre el desenvolupament del contracte programa en els aspectes relatius a la programació, com ara la qualitat, l’impacte social i cultural i les dades d’audiència i del compliment de les quotes d’accessibilitat.
e) Recollir les demandes, els suggeriments i els comentaris dels usuaris i fer-los arribar al Consell Rector.
f) Proposar al Consell Rector totes les mesures o iniciatives que contribuïsquen a millorar la qualitat de la programació.
La cvmc, com a prestadora del servei a la ciutadania que constitueixen els mitjans de comunicació públics, com a prestadora del servei a la ciutadania que constitueixen els mitjans de comunicació públics, té com a objectiu la participació ciutadana i la garantia dels drets de la ciutadania. En la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del ser- vei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, es preveu la creació del Consell de la Ciutadania amb voluntat d’impulsar la diversitat i la pluralitat.
El Consell de la Ciutadania és l’òrgan assessor en matèria de programació i de continguts. Aquest consell assisteix el Consell Rector i la Direcció General de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació en la definició i l’avaluació de les polítiques i estratègies de programació dels diversos mitjans i serveis de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Té, a més a més, la missió d’oferir la perspectiva de les diferents audiències, i identificar qüestions i demandes que puguen ser rellevants per a ser considerades pel Consell Rector de la cvmc i per la Direcció General.
Les funcions del Consell de la Ciutadania establides en l’article 20 de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, són:
a) Informar amb caràcter preceptiu i no vinculant el Consell Rector sobre les línies bàsiques de la programació i sobre els aspectes relatius a la programació inclosos en el contracte programa.
b) Exercir la defensa de l’audiència, rebent i instruint, mitjançant els mitjans habilitats a aquest efecte, les queixes de la ciutadania, contribuint a capacitar l’audiència per a un exercici crític, actiu i exigent en la seua demanda d’un procés comunicatiu democràtic i de qualitat.
c) Emetre un informe semestral sobre el desenvolupament de les programacions dels diversos mitjans i serveis de la Corporació.
d) Elaborar els informes o dictàmens que li encarregue el Consell Rector i, especialment, sobre el desenvolupament del contracte programa en els aspectes relatius a la programació, com ara la qualitat, l’impacte social i cultural i les dades d’audiència i del compliment de les quotes d’accessibilitat.
e) Recollir les demandes, els suggeriments i els comentaris dels usuaris i fer-los arribar al Consell Rector.
f) Proposar al Consell Rector totes les mesures o iniciatives que contribuïsquen a millorar la qualitat de la programació.
Un dels principis que ha d’observar la cvmc és la promoció de la participació plural i democràtica en les informacions a través de l’exercici del dret d’accés als mitjans.
La cvmc haurà de garantir l’expressió de la pluralitat social, ideològica, cultural, política i sindical, així com la diversitat territorial de la societat valenciana en la programació dels seus mitjans, canals i plataformes.
Pel que fa al dret d’accés dels diferents grups socials i polítics, s’aplicarà a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, tal com fixa la Llei 6/2016, des de tres àmbits:
1. De manera global, a través de la participació dels grups polítics i socials representatius, tant com a fonts com també com a portadors d’informació i d’opinió en el conjunt de la programació.
2. A través d’espais específics en els canals i les plataformes de la cvmc en diferents horaris i formats, i mitjançant la cessió d’espais no guionitzats dins dels serveis informatius, d’acord amb la llei.
3. A través de convenis de col·laboració amb productors de béns culturals i audiovisuals de la Comunitat Valenciana per a la gravació i difusió de continguts audiovisuals no remunerats, amb l’objecte de donar a conéixer les seues creacions a través de la cvmc; i també a partir de la difusió d’espais publicitaris pel sistema de publicitat a risc, és a dir, quan la remuneració depén dels ingressos que produïsca l’activitat cultural o audiovisual de què es tracte.
En compliment del dret d’accés, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació garantirà la disponibilitat dels mitjans tècnics i humans necessaris per a l’elaboració dels espais abans esmentats. D’acord amb la llei, la responsabilitat de regular amb un reglament específic l’exercici del dret d’accés recau sobre el Consell Rector, després d’haver consultat el Consell de la Ciutadania.
Pel que fa a la participació de particulars, requerirem sempre el seu consentiment. En el cas de persones menors d’edat, l’autorització del pare, mare o tutor. A més, hem de garantir la custòdia i la protecció de les dades personals que es demanen per a l’exercici del dret de participació, en compliment de la legislació vigent.
En l’actual context comunicatiu, les xarxes digitals han de ser també un canal de foment de la participació en els mitjans de comunicació públics. La cvmc i les empreses prestadores de serveis hauran de fer un esforç en el foment de la participació de la ciutadania quant a la producció de continguts. Atés el caràcter interactiu de les xarxes digi- tals, també és un objectiu de la cvmc usar-les per a detectar interes- sos, demandes i necessitats del públic.
Els comentaris poden ser un dels mecanismes de participació previstos en els portals digitals de la cvmc. Hauran de seguir unes normes de convivència bàsiques per al bon funcionament i ordenament dels debats. No s’hi permetran comentaris que incloguen insults, que inciten a l’odi (racistes, xenòfobs, masclistes, lgtbi-fòbics, etc.), continguts publicitaris o d’altres destinats a interrompre converses entre usuaris. La cvmc establirà les normes d’ús i de participació en totes les seues plataformes i haurà de posar-les a disposició de l’usuari de manera visible.
El dret de rectificació en la cvmc està sotmés als principis que figuren en la Llei orgànica 2/1984, que regula aquest dret. El dret de rectificació assisteix el conjunt de la ciutadania, tant pel que fa a persones físiques com jurídiques, quan es puga veure perjudicada per una informació inexacta. El dret de rectificació el poden exercir la persona perjudicada i els seus hereus (en cas de mort) i les persones que els representen en els set dies següents a l’emissió de la informació o l’opinió, d’acord amb la llei.
De la mateixa manera, correspon a la direcció del mitjà de comunicació la difusió i/o la publicació de la rectificació, preferiblement en el termini més breu dins dels tres dies naturals que fixa la llei. La rectificació tindrà una extensió similar a la informació o l’opinió inicial i s’emetrà en el mateix espai.
En cas de conflicte, s’informarà el Consell de la Ciutadania, el qual adoptarà la decisió pertinent.
En qualsevol cas d’informacions sotmeses a interpretació –ja que no es tracta de fets objectius i constatables– es pot fer ús del dret de rèplica. Recaurà en la direcció del mitjà la decisió d’acceptar o no el procediment de rèplica una vegada que s’haja rebut la petició i la documentació corresponent per a demostrar la inexactitud del contingut.
La rèplica s’haurà de publicar en el mateix espai en què s’haja emés la informació o l’opinió. La difusió de la rèplica haurà de ser gratuïta i dins d’un període curt per tal de minimitzar el dany que s’haja produït per la difusió d’informacions o d’opinions inexactes o errònies.
La Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, recull una sèrie de drets fonamentals de la ciutadania. La llei s’aplica a la informació emmagatzemada de dades personals referides a una persona que puga ser identificada a partir d’aquestes dades, o a partir d’aquestes dades més altres a les quals tenim accés o és probable que en puguem tindre.
Quan parlem de dades personals, ens referim a correus electrònics, a telèfons obtinguts a partir de formularis web per a participar en un programa o a informació de persones que han sigut objecte de contin- guts de la cvmc.
Així, en aplicació de la Llei 15/1999 de protecció de dades, aquesta informació sobre dades personals ha de ser obtinguda i utilitzada de manera imparcial, amb la finalitat acordada, emmagatzemada de forma segura i eliminada quan ja l’hem usada.
Farem una excepció en el compliment de la llei quan es tracte de ma- terial obtingut amb una finalitat periodística legítima. Per exemple: no es necessitarà l’autorització d’una persona que haja sigut enregistrada mentre cometia un delicte.
L’article 39 de la Llei 6/2016 tracta explícitament sobre el finançament de la cvmc i les seues societats per publicitat i comercialització. Així, diu:
1. La Corporació té la plena capacitat per a explotar comercialment la seua oferta de programació i els seus continguts.
2. No obstant això, la publicitat en les emissions de ràdio i televisió que puguen difondre’s o oferir-se a través dels distints formats de les empreses dependents de la Corporació ha de respectar els límits de temps imposats per la normativa europea en matèria de radiodifusió i els previstos en la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual. Així mateix, el contracte programa podrà fixar restriccions addicionals per a l’emissió publicitària.
3. També formen part del finançament de la Corporació els ingressos derivats d’altres activitats comercials i mercantils, pels serveis que preste i, en general, per l’exercici de les seues activitats, inclosa la comercialització de determinats drets o continguts audiovisuals.
La difusió de publicitat en els mitjans de la cvmc ha de contribuir a la promoció del teixit productiu valencià i, per tant, ha de constituir un impuls per als sectors econòmics que es desenvolupen en el territori valencià.
Procurarem difondre especialment les empreses i els productes locals i, sobretot, els que aporten innovació al model productiu valencià.
La publicitat i els patrocinis no condicionaran la línia editorial dels nostres mitjans, ni la selecció ni l’enfocament de la informació. No determinaran tampoc els continguts d’entreteniment i de ficció. Distingim clarament entre publicitat i continguts, en especial en el cas dels informatius.
Quant als continguts de la publicitat que difonem, vetlem perquè no fomenten actituds discriminatòries o antisocials, i perquè no ofenguen els sentiments ni les conviccions morals de les persones.
Tenim en compte especialment els principis que cal observar en la prestació del servei públic, tal com especifica l’article 5 de la Llei 6/2016. Per això, i de manera congruent, la cvmc es reserva l’opció de no acceptar publicitat que no s’ajuste als seus principis o que lesione els seus interessos. No acceptem publicitat que puga vulnerar la normativa autonòmica, estatal i europea, així com la llei general de publicitat.
No produïm ni difonem publicitat de cap partit polític fora de la producció i l’emissió reglamentades dels espais electorals gratuïts. El Consell Rector de la cvmc desplegarà la normativa específica per als períodes electorals.
No difonem publicitat institucional durant els períodes electorals. Difonem, això sí, espais destinats a informar l’audiència sobre dates, procediments, requisits i tràmits electorals, i sobre el vot per correu.
No difonem publicitat que incite al tabaquisme, l’alcoholisme o la drogoaddicció, en aplicació de la legislació vigent. Ni tampoc publicitat que fomente els trastorns de la conducta alimentària, la ludopatia i altres addiccions.
No fem publicitat de la prostitució ni de cap forma d’explotació o servei sexual, ni de pràctiques endevinatòries o esotèriques.
Tampoc no acceptem publicitat sexista. D’acord amb el que s’indica en l’apartat sobre igualtat de gènere, quan hi haja dubtes sobre un contingut publicitari des del punt de vista de la discriminació de gènere, ens atendrem al que informe la Comissió Permanent d’Expertes en Igualtat del Consell d’Informatius i del Consell de la Ciutadania.
Vigilem que la publicitat dirigida a la infància i l’adolescència no con- tinga imatges o afirmacions que els puguen afectar negativament, que abusen de la seua ingenuïtat, que els inciten a la violència o que fomenten comportaments perillosos. Cal tindre especial cura en els as- pectes que incideixen en la identitat corporal (autoimatge), així com en la diversitat sexual en tots els aspectes, expressió, orientació i adscripció al gènere, i vetlar perquè no inciten a comportaments o actituds sexistes.
En la difusió de continguts infantils, la publicitat de begudes alcohòliques i de productes que fomenten males pràctiques alimentàries o que siguen perjudicials per a la salut queda expressament exclosa per la llei. Tampoc hi té cabuda la publicitat que promoga la ludopatia (a través del joc en línia i les apostes, per exemple) o qualsevol tipus d’addicció.
Els espais publicitaris han de ser preferentment en valencià, que és la llengua institucional i vehicular dels nostres mitjans. Per tal de facilitar la consecució d’aquest objectiu, posarem a disposició dels anunciants serveis d’assessorament lingüístic.
Com a regla general, prevaldrà la norma de no acceptar patrocinis en els informatius. Es valorarà la possibilitat d’inserir patrocinis en espais específics, com ara el de l’oratge i altres. En qualsevol cas, aquest patrocini no podrà entrar en col·lisió amb la línia editorial de la cvmc. Quant al patrocini de programes d’entreteniment, de continguts documentals o de ficció, ens atindrem a allò que s’ha indicat en els apartats anteriors. Extraordinàriament, tot i que mai en els espais informatius, es pot plantejar la possibilitat d’emetre continguts documentals o d’entreteniment creats directament per les marques (branded content). En aquest cas, es valorarà especialment que siguen marques valencianes o arrelades al nostre territori, i sempre s’haurà de comptar amb la proposta de la Direcció General i amb l’aprovació del Consell Rector.
La cvmc és independent de qualsevol servitud comercial. El patrocini s’ha d’entendre, doncs, com la promoció d’un producte que respecta els principis fonamentals del servei públic i contribueix al benestar col·lectiu per mitjà de la seua legítima activitat comercial i pel suport que ofereix al mitjà públic de comunicació.
En aplicació del principi d’independència, la participació dels nostres professionals en espais publicitaris està subjecta a fortes limitacions. A més, haurà de comptar preceptivament amb l’autorització del Consell Rector.
A més del compliment estricte de la normativa vigent quant als límits de publicitat en la televisió, cal tindre present que no es poden interrompre els espais informatius per a publicitat. Considerem que un mitjà públic ha d’extremar el respecte a l’audiència, ja que és un servei i no un negoci. No s’interrompran accions en curs per a posar publicitat. En les telesèries de més de 45 minuts de durada, només es podrà fer una in terrupció. En les telesèries de més poca durada, s’emetrà el capítol sencer, sense interrupcions. Quant a les obres cinematogràfiques, s’emetran sempre sense cap interrupció publicitària en l’horari de màxima audiència disponible (prime time), llevat dels casos d’aquelles pel·lícu- les que superen els 90 minuts de durada. Eventualment, s’hi podrà fer també un tall premium (d’un a tres anuncis). En qualsevol cas, sempre que s’haja d’interrompre un contingut de ficció, es respectarà el desen- volupament de l’escena per a no provocar pèrdua de sentit de l’acció.
La tècnica de l’emplaçament del producte (product placement) consisteix a col·locar la marca o el producte en alguna seqüència d’una pel·lícula, sèrie o programa de televisió. D’aquesta manera, la marca pot ser identificada clarament pels espectadors i produir-los un efecte no forçat, integrat en el relat de ficció o en el programa d’entreteniment (contràriament a la publicitat directa). A diferència d’altres pràctiques, com ara la publicitat encoberta o la publicitat subliminar, l’emplaçament del producte és una tècnica publicitària legal. Però el fet de ser un servei públic de comunicació exigeix vetlar pel respecte a l’audiència i no usar-la d’una manera abusiva.
Aquesta exigència demana que, a l’inici, hi haja un advertiment visual o sonor (segons convinga) que continga la llista dels anunciants de qui es farà publicitat en el programa.
L’advertiment ha de complir els requisits següents:
a) S’ha de posar al principi del programa, amb la presència de l’emplaçament del producte.
b) S’ha de limitar a inserir la llista dels anunciants publicitats en el programa. Aquesta llista només podrà incloure el nom (o el logotip, o qualsevol altre símbol distintiu de l’empresa anunciant), el qual anirà amb una llegenda.
c) Ha de seguir uns criteris de coherència formal.
d) La mida i el contrast de la lletra, així com el temps de permanència en la pantalla, han de facilitar-ne la lectura.
En el cas de programes formats per parts autònomes en què l’emplaçament del producte es pose exclusivament en una de les parts, és recomanable que l’advertiment es reproduïsca, també, a l’inici de cada part. Aquesta condició té la finalitat de no induir a error l’espectador sobre la naturalesa de les presentacions.
L’obligació d’advertiment previ és extensiva a tota la programació que continga emplaçament del producte. Ara bé, queden excloses d’aquesta obligació les obres audiovisuals en què no intervé la cvmc en la producció (obres alienes i cinematogràfiques).
Finalment, per tal d’extremar la protecció de la infància i l’adolescència en relació amb les formes de publicitat encoberta, es recomana evitar l’emplaçament del producte en els programes, els serveis o les marques adreçats específicament als infants i adolescents durant l’horari protegit.
Encara que ja ho hem tractat en l’apartat corresponent al dret d’accés, convé recordar aquesta modalitat de publicitat a risc, que està reservada per a les empreses i les institucions valencianes que establisquen convenis amb la cvmc per a difondre béns culturals i audiovisuals.
La difusió d’espais publicitaris pel sistema de publicitat a risc comporta que la remuneració obtinguda està vinculada als ingressos de l’explotació cultural o audiovisual. És a dir, la cvmc, d’acord amb el conveni subscrit, autoritzarà la publicitat de determinades activitats culturals o obres audiovisuals en els seus mitjans i establirà com a contrapartida un percentatge o quota sobre els beneficis que se n’obtinguen.
La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i les societats prestadores de serveis com a mitjans públics i multimèdia de comunicació tenen com a objectiu ser la referència de l’espai comunicatiu valencià. Com a mitjans propis de la Comunitat Valenciana, han d’oferir a la ciutadania, des del rigor i la qualitat dels continguts, una mirada valenciana sobre la realitat. La perspectiva d’uns mitjans centrats en l’àmbit valencià ha de ser pròxima a la societat valenciana i la seua diversitat territorial, i ha de satisfer amb immediatesa el dret a la informació.
La cvmc ha de vetlar pel tractament dels temes de més rellevància per als interessos de la societat valenciana. També considerarà els àmbits estatal, europeu i mundial, de manera que establirà una agenda mediàtica pròpia, que analitze amb rigor l’actualitat a l’Estat espanyol i al món.
La proximitat a la realitat valenciana, que ha de caracteritzar els continguts de la cvmc, ha d’anar acompanyada de la voluntat de projectar a la resta del món els fets més rellevants que ocorren a la Comunitat
Valenciana, així com difondre les manifestacions culturals pròpies i de la nostra indústria audiovisual. En definitiva, la cvmc ha de tindre una mirada pròpia sobre la realitat i, alhora, ser una finestra oberta per a mostrar-nos al món.
Tal com recull l’article 4.11 del mandat marc de la Corporació Valen- ciana de Mitjans de Comunicació, aprovat per les Corts Valencianes, la Corporació i les societats prestadores de serveis de ràdio i televisió han de tindre en compte la realitat dels valencians i les valencianes que viuen a l’exterior, i han de promoure la vinculació amb la societat valenciana. Per a complir aquest principi, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha de garantir que els continguts emesos siguen accessibles en línia a través de diferents mitjans tecnològics (webs, apps i aplicacions per a televisors intel·ligents). A més, els continguts en valencià que tinguen rellevància global es podran difondre subtitulats en anglés.
La perspectiva valenciana que ha de caracteritzar la tasca de la cvmc s’ha de reflectir en l’ús del llenguatge. Situades en un marc global, les informacions s’hauran d’explicar tenint com a referència la Comunitat Valenciana.
Les informacions i els continguts que elaboren la cvmc i les societats prestadores de serveis s’han de concebre des del punt de vista valencià. Per exemple, les ubicacions geogràfiques tindran com a referència la Comunitat Valenciana. També paraules d’ús corrent en els mitjans de comunicació com ara nostre s’hauran de referir al territori valencià, a la societat valenciana, etc.
Inadequat: l’onada de calor que afecta el sud
Adequat: l’onada de calor que afecta Andalusia
La cvmc té la informació de proximitat i la cohesió i vertebració territorial com un dels seus principis. Usarem de manera preferencial l’emmarcament comarcal de les informacions perquè és el més pròxim a la ciutadania. Per a facilitar la comprensió de les informacions que afecten pobles menuts i llogarets, completarem la referència geogràfica amb el nom d’una ciutat o d’un municipi pròxim.
La referencialitat valenciana de la cvmc també s’ha d’aplicar al pla institucional. Per exemple, l’ús dels termes govern o parlament es referirà a les institucions valencianes, encara que seran prioritàries les denominacions oficials i tradicionals (Consell, Consell de la Generalitat, Corts Valencianes). Això comporta que les institucions externes a l’àmbit valencià aniran acompanyades del gentilici pertinent (govern espanyol, govern portugués, Parlament anglés, Generalitat de Catalunya, etc.). Seran prioritàries les denominacions oficials.
Inadequat: El govern aprova un decret d’ajudes per les recents inundacions
Adequat: El govern espanyol aprova un decret d’ajudes per les recents inundacions
Aplicarem el mateix criteri a qualsevol entitat o organisme. Si una entitat no valenciana té el mateix nom que una entitat valenciana, portarà especificació geogràfica la que no siga valenciana.
Inadequat: La Generalitat impulsarà la innovació econòmica
Adequat: La Generalitat de Catalunya impulsarà la innovació econòmica
El terme valencià es refereix, prioritàriament, al conjunt del territori valencià i, secundàriament, a la província de València i a la ciutat de València. Per a evitar confusions, serà preferible usar el terme valencià per a referir-se al conjunt de la població valenciana o del territori de la comunitat autònoma. En els usos secundaris podem arribar a una denominació unívoca usant els noms província i ciutat (com ara la població de la província de València, els habitants de la ciutat de València).
Evitarem la tendència actual de substituir el gentilici valencià per la locució de la Comunitat Valenciana o de la Comunitat.
Inadequat: els establiments hotelers de la Comunitat, les festes de la Comunitat, etc.
Adequat: els establiments hotelers valencians, les festes valencianes, etc.Al seu torn, convé recordar que els gentilicis castellonenc i alacantí només fan referència a la gent de les ciutats respectives, i no a la resta de pobles d’aquestes províncies. És a dir, que caldrà evitar referir-se a les persones o les coses d’Elx com a alacantines, o a les de Benicarló com a castellonenques o castelloneres. No tenim gentilici per a les províncies. Així, quan siga necessari referir-s’hi, caldrà usar les locucions de la província de Castelló o de la província d’Alacant.
L’ús del terme estatal el reservarem per a l’administració de l’Estat espanyol i tots els seus organismes. Si el discurs no aporta prou informació, especificarem el nom amb el gentilici corresponent.
Inadequat: Agència Tributària
Adequat: Agència Tributària estatal (diferent de l'Agència Tributària Va- lenciana)
Totes les informacions que elabore la cvmc han de tindre la precisió geogràfica necessària a fi que l’audiència les situe d’una manera clara.
Les denominacions Comunitat Valenciana, País Valencià i Regne de València s’usaran d’acord amb el context comunicatiu.
La diversitat territorial és un dels trets característics de la Comunitat Valenciana. La cvmc ha de fugir d’una visió centralista en les informacions i en els altres continguts.
Tenim la vocació de ser un referent en l’espai comunicatiu valencià. Amb aquest objectiu, treballarem en l’elaboració de temes propis que, sense oblidar l’actualitat de cada dia, ens aporten identitat i ens ajuden a construir una marca informativa de prestigi. A l’hora de dissenyar l’agenda informativa, tenim en compte els criteris d’actualitat, proximitat, globalitat, interés públic, servei públic o valor documental.
Ens guiem sempre per criteris periodístics, sense cedir a cap tipus de pressió, i tractem la informació amb rigor, precisió i equanimitat.
Els equips de la cvmc ens adrecem als protagonistes de la informació amb educació i respecte. Evitem que les diverses vicissituds que hem viscut en l’exercici de la professió es convertisquen en l’eix central de la informació.
Tractem cada tema amb el gènere que més s’hi adequa, distingint clarament els gèneres informatius i interpretatius dels d’opinió, tant si qui opina és un col·laborador o tertulià com si és un periodista de la cvmc.
Posem tots els recursos tècnics necessaris perquè els continguts arriben als públics amb la màxima qualitat.
Tenim la vocació de ser un referent en l’espai comunicatiu valencià. Amb aquest objectiu, treballarem en l’elaboració de temes propis que, sense oblidar l’actualitat de cada dia, ens aporten identitat i ens ajuden a construir una marca informativa de prestigi. A l’hora de dissenyar l’agenda informativa, tenim en compte els criteris d’actualitat, proximitat, globalitat, interés públic, servei públic o valor documental.
Ens guiem sempre per criteris periodístics, sense cedir a cap tipus de pressió, i tractem la informació amb rigor, precisió i equanimitat.
Els equips de la cvmc ens adrecem als protagonistes de la informació amb educació i respecte. Evitem que les diverses vicissituds que hem viscut en l’exercici de la professió es convertisquen en l’eix central de la informació.
Tractem cada tema amb el gènere que més s’hi adequa, distingint clarament els gèneres informatius i interpretatius dels d’opinió, tant si qui opina és un col·laborador o tertulià com si és un periodista de la cvmc.
Posem tots els recursos tècnics necessaris perquè els continguts arriben als públics amb la màxima qualitat.
Tenim la vocació de ser un referent en l’espai comunicatiu valencià. Amb aquest objectiu, treballarem en l’elaboració de temes propis que, sense oblidar l’actualitat de cada dia, ens aporten identitat i ens ajuden a construir una marca informativa de prestigi. A l’hora de dissenyar l’agenda informativa, tenim en compte els criteris d’actualitat, proximitat, globalitat, interés públic, servei públic o valor documental.
Ens guiem sempre per criteris periodístics, sense cedir a cap tipus de pressió, i tractem la informació amb rigor, precisió i equanimitat.
Els equips de la cvmc ens adrecem als protagonistes de la informació amb educació i respecte. Evitem que les diverses vicissituds que hem viscut en l’exercici de la professió es convertisquen en l’eix central de la informació.
Tractem cada tema amb el gènere que més s’hi adequa, distingint clarament els gèneres informatius i interpretatius dels d’opinió, tant si qui opina és un col·laborador o tertulià com si és un periodista de la cvmc.
Posem tots els recursos tècnics necessaris perquè els continguts arriben als públics amb la màxima qualitat.
Sempre que siga possible, cobrim amb equips propis els fets informatius per a ser-ne testimonis de primera mà. Quan hem de treballar amb fonts, les triem en funció de l’interés periodístic i ens assegurem que representen la pluralitat de la societat en els diversos àmbits. Tractarem les fonts amb respecte, honestedat i professionalitat. La relació personal i/o professional no pot comprometre la independència ni la imparcialitat dels periodistes de la cvmc. Per a confirmar una notícia, necessitem fonts informatives de qualitat i, com a mínim, dues fonts independents entre si (tres en cas que es tracte d’informacions exclusives sempre que siga possible). Evitem els rumors i les especulacions.
Distingim entre les fonts següents:
– Agències. Utilitzem les notícies que ens proporcionen les agències amb què tenim subscrits acords i, quan ho considerem necessari, en confirmem el contingut. Si l’agència concreta que no ha pogut comprovar l’autenticitat de la informació, ho fem saber al públic.
– Rodes de premsa. Gabinets de premsa i comunicació. Acudim a les rodes de premsa i fem servir el material que elaboren els diversos gabinets de premsa i comunicació sempre que, des de la nostra perspectiva, siga notícia. Evitem reproduir, sense més, comunicats o declaracions i fem prevaldre sempre el nostre criteri informatiu. La cvmc es reserva el dret a negar-se a cobrir i difondre rodes de premsa sense preguntes.
– Entrevistes, testimonis i enquestes de carrer. Les entrevistes a persones que ens faciliten informació han d’estar identificades amb el nom, el cognom i el càrrec, excepte quan la font demane explícitament la confidencialitat. En cap cas pagarem els entrevistats. La cvmc es reserva el dret a utilitzar el material enregistrat en cas que l’interlocutor decidisca interrompre l’entrevista.
En els testimonis d’un fet noticiable fugim de les frases buides de contingut i prioritzem aquelles que aporten detalls rellevants.
A les enquestes de carrer, telefòniques o electròniques, no els donem caràcter estadístic i prescindim del nom de les persones. Les opinions manifestades en una enquesta només representen els enquestats, i no les podem atribuir a cap grup o col·lectiu.
– Estadístiques i estudis d’opinió amb valor científic. Han d’estar fets amb mètodes rigorosos i han d’anar acompanyats de dades tècniques. Sempre els interpretarem amb sentit crític, ja que moltes vegades, darrere de l’estadística, hi ha l’interés de qui l’ha encomanada. Tant si són de la cvmc mateix com d’altres organismes o entitats, s’han d’especificar els principals detalls de la fitxa tècnica: l’empresa que la realitza i qui la finança, l’univers i el volum de la mostra, l’error mostral i el nivell de confiança de l’estimació, la data, el marge d’error, etc.
– Altres mitjans. Si considerem rellevant la informació oferida per altres mitjans, en citem la procedència. Utilitzem les nostres pròpies fonts per a aprofundir en la notícia i arribar a aspectes nous.
– Xarxes digitals. Són el canal de difusió de molts pronunciaments públics. Generen debats socials que poden tindre interés informatiu. Amb testimonis, fotografies o vídeos, ens acosten notícies de llocs on els nostres equips no estaven presents. En tots els casos s’ha de tractar de fonts verificables i se n’ha de confirmar el contingut per una altra via.
– Material generat pels usuaris. Identifiquem i atribuïm sempre el material que arriba a la redacció i que és generat pels usuaris. Si no l’hem pogut autentificar, ho diem amb claredat. No paguem per aquests continguts cedits, excepte quan el material siga de gran valor informatiu i, prèviament, la direcció ho haja autoritzat. Tractarem d’evitar, en la mesura que siga possible, l’ús de vídeos procedents de les plataformes d’internet, excepte si pel seu interés periodístic és necessari emetre’ls.
En la cvmc processem la informació amb rigor, precisió i imparcialitat per a oferir una visió de la realitat que siga plural i equilibrada. Donem cabuda a tots els punts de vista i, quan una qüestió resulta polèmica, busquem l’opinió de totes les parts. Si alguna de les parts no ha pogut ser contactada o, explícitament, es nega a participar-hi, ho diem a la ciutadania.
Emmarquem els fets i els interpretem, però sense assumir com a pròpies les opinions dels altres i evitant transformar les opinions en fets.
Inadequat: La magistratura es manifesta contra la ingerència de l’executiu
Adequat: La magistratura es manifesta contra el que considera una ingerència per part de l’executiu
Utilitzem dades certes i verificables, fonts d’informació de qualitat i el suport documental necessari.
Construïm el relat informatiu basant-nos en la realitat, no en com ens agradaria que fora la realitat. No demanem als ciutadans que responguen el que nosaltres volem o que es comporten davant dels nostres equips de manera contrària a com ho fan habitualment. Com a norma, no fem dramatitzacions de fets reals; però, si excepcionalment en fem, es deixa clar que es tracta d’una reconstrucció.
Per a facilitar la narració informativa, podem fer que els ciutadans simulen accions que fan en la rutina diària (entrar o eixir de la faena, teclejar l’ordinador o contestar al telèfon, entre d’altres), però sense falsejar la realitat.
La rapidesa amb què es treballa en els mitjans pot obligar a difondre una notícia que, en una primera versió, no arreplega totes les veus que serien necessàries per a reflectir la pluralitat. Si és així, ens obliguem a recollir la resta de punts de vista en les actualitzacions posteriors.
El servei de documentació i arxiu té una tasca crucial en la documentació i conservació del nostre patrimoni audiovisual. Registra i documenta les imatges de producció pròpies i el material del qual tenim drets d’emissió per a usos posteriors. Quan utilitzem material d’arxiu, ha d’estar identificat i datat amb precisió. Els professionals de la cvmc han de respectar les indicacions i restriccions d’ús que el personal documentalista haja observat.
Cal respectar la decisió de les persones que han acceptat ser gravades quan els han demanat autorització per a fer-ho, però especificant en quines circumstàncies es poden usar les imatges.
Sempre que siga possible, gravem imatges noves per a il·lustrar un tema del qual ja tenim recursos d’arxiu. Amb gravacions noves, evitem la reutilització i l’ús abusiu d’imatges.
No utilitzem imatges molt connotades per a il·lustrar temes generals. Com ara, per a parlar de la incidència de les malalties cardíaques, no mostrarem la imatge d’una víctima d’un atac de cor en un lloc públic.
Tractem amb una cura especial la reutilització d’imatges, àudios o fotografies de catàstrofes, atemptats i tragèdies. Si les necessitem per a il·lustrar un tema, optem pels plans més generals, en els quals no es puga identificar persones.
L’ús d’imatges d’arxiu amb una finalitat satírica ha d’estar emmarcat en programes d’humor ben identificats i sense que hi haja la possibilitat de provocar cap malentés.
No emetem material d’arxiu quan s’hi pot identificar persones amb conductes marginals. Per exemple, quan abordem en els informatius la qüestió de les drogoaddiccions, no emetrem imatges d’un documental sobre toxicomanies en què es puga identificar persones. El permís per a participar en un documental no dona permís per a tornar a usar el material.
No fem servir imatges que contravinguen les recomanacions d’aquest Llibre d’estil sobre el tractament de temes de la vida íntima, com ara la protecció dels menors, la violència masclista o el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge.
Evitem al·ludir a marques comercials en els informatius, però les citem quan, per aspectes positius o negatius, són objecte de notícia. Els resultats econòmics d’una empresa líder, els problemes de seguretat dels vehicles d’una marca determinada o un descobriment científic prometedor són, entre altres exemples, casos en què està justificada la citació d’una marca comercial. En altres ocasions, cal estar alerta perquè les empreses venen com a informació fets que són, clarament, publicitat encoberta.
Quan cobrim esdeveniments en què es publiciten diverses marques (rodes de premsa, actes esportius, photocalls), no en potenciem l’efecte publicitari. Si és possible, captem les imatges, els àudios o les fotografies en llocs on no siguen visibles ni audibles els missatges publi- citaris.
Quan un club, un festival, un teatre o qualsevol altra entitat ha afegit el nom d’una marca al seu propi, intentem no citar la marca.
Les informacions que hem recollit seguint les recomanacions que hem vist en el capítol dedicat a les fonts han de ser processades pels nostres equips per a bastir un relat informatiu basat en l’actualitat, la proximitat, la incidència social i l’interés públic.
Dels centenars de notícies que ens arriben per agències, rodes de premsa, comunicats, xarxes socials i altres vies, triem aquelles que s’adeqüen al nostre criteri i les reelaborem afegint-hi elements o perspectives noves. Generem tants temes propis com ens és possible.
Tenim present que el nostre àmbit geogràfic és la Comunitat Valenciana i que els nostres mitjans arriben, gràcies a internet, a les comunitats autònomes veïnes amb què compartim llengua, i també a la resta d’Espanya i del món.
Atenem la pluralitat i l’heterogeneïtat de la societat a què ens adrecem per a construir uns informatius corals, amb els quals es puguen identificar com més ciutadans millor.
Atés que els informatius tenen unes regles pròpies per a mantindre l’interés del públic, agrupem i jerarquitzem les notícies d’acord amb els factors que considerem més oportuns en cada moment, però sempre amb un criteri informatiu. La piràmide invertida no és vàlida com a estructura perquè concentra la informació més rellevant a l’inici i pot provocar desinterés.
En el cas dels mitjans interactius, prima el criteri informatiu, però podem aplicar altres fórmules, com ara les notícies més llegides o les notícies més votades.
La televisió, la ràdio i els mitjans digitals ofereixen els seus productes informatius amb estructures diverses: notícies, cròniques, entrevistes, reportatges, debats, tertúlies, documentals, comentaris, etc. Siga quin siga el mitjà per on es difonen, els gèneres mantenen algunes característiques, però n’hi ha d’altres que clarament venen determinades per la tecnologia pròpia del mitjà.
És la peça informativa més bàsica. Respon a les sis preguntes clàssiques del periodisme: qui, què, on, com, quan i per què.
a) La notícia en televisió
Les imatges, les declaracions, el so d’ambient i l’off han de conformar el relat d’una notícia audiovisual. És important que el text i les imatges es complementen, de manera que evitem l’error de fer una mera descripció de les imatges.
La part visual té molta força, però sense un discurs coherent pot donar lloc a interpretacions errònies. En conseqüència, és crucial escriure havent vist les imatges disponibles i afegint en el text aspectes que no es desprenen automàticament de les imatges.
La notícia ha d’incloure declaracions rellevants obtingudes en entrevistes, rodes de premsa o arribades a la redacció per agència. Les utilitzem pel valor informatiu, i descartem les especulacions i els rumors.
Sempre gravem les imatges amb el so d’ambient, el qual se sent en un primer pla quan el valor informatiu és evident.
Si una declaració o un so d’ambient és especialment rellevant, podem pactar amb l’equip d’edició donar-li un tractament destacat fora del vídeo.
b) La notícia en ràdio
La ràdio és el mitjà informatiu per excel·lència. Les característiques tècniques li permeten ser el primer a l’hora de donar una notícia. Però, per a garantir l’eficàcia del missatge, hem de respectar el llenguatge radiofònic.
Escrivim amb un llenguatge clar, senzill i concís, de manera que la comprensió es faça a la primera. Qui escolta la ràdio no pot tornar arrere per a comprovar si ha entés bé el missatge. A més, sol sentir la ràdio mentre fa una altra activitat.
L’estructura de les frases ha de ser simple. Però, per a evitar la monotonia, no poden ser totes idèntiques. El camí més adequat és combinar frases coordinades i alguna subordinada, que la llargària siga diversa i que la narració avance amb els connectors pertinents. Prioritzem el principi de l’economia de les paraules: si podem dir-ho en una paraula, no n’utilitzem dues, i entre dos sinònims, triem sempre el més fàcil d’entendre.
Les dades donen precisió a la notícia, però en la ràdio no podem donar-ne moltes perquè podrien dificultar la comprensió de l’oient. En el cas d’una taula estadística, que en televisió o en internet donaríem sencera, en el cas de la ràdio l’hem de resumir.
Les xifres també comporten dificultats. Si podem, les arredonim, i si cal citar-les exactament, les repetim més d’una vegada.
La idea principal de la notícia pot repetir-se més d’una volta. Preferim els verbs en veu activa.
Inadequat: El presumpte lladre ha sigut detingut a la plaça del Tossal
Adequat: La policia ha detingut el presumpte lladre a la plaça del Tossal
Evitem la negació.
Inadequat: La consellera no ha volgut parlar del finançament autonòmic
Adequat: La consellera s’ha negat a parlar del finançament autonòmic
En la notícia radiofònica, convé utilitzar declaracions i àudios ambientals quan aporten valor informatiu a la peça.
Les declaracions es poden acurtar o connectar, però en cap cas farem dir a ningú el contrari del que ha dit o canviarem el sentit de les seues paraules.
Preferiblement, les declaracions han de tindre sentit per si mateixes. No és aconsellable que el periodista haja de construir una part de la declaració.
Inadequat, off: La directora de l’obra ha destacat la resposta del públic.
És increïble perquè feia 2 anys…
tall de veu: ... que no xafava Alacant i, una volta més, el públic ens ha acollit amb una gran generositat
Adequat, off: La directora de l’obra ha destacat la resposta del públic
tall de veu: És increïble. Feia 2 anys que no xafava Alacant i, una volta més, el públic ens ha acollit amb una gran generositat
c) La notícia en el portal web
Sol ser un text amb títol, entradeta i fotografia. Però també pot anar acompanyat d’un vídeo, d’un àudio, d’una infografia o d’altres continguts, ja siguen els que s’han emés per la ràdio o per la televisió, ja siguen uns altres, fets expressament per a la pàgina web. El conjunt de peces ha de donar una visió àmplia de la notícia, però cada peça ha de contindre un relat coherent, amb els principals aspectes de la informació. D’aquesta manera, si algú només s’informa a través d’una peça, pot saber què ha passat.
Pel que fa als enllaços, sempre que siga possible, totes les notícies del web han d’anar enllaçades al material documental que les sustenta.
Si convidem el públic a donar la seua opinió sobre una notícia, cal respectar la norma dels comentaris. No debatrem el tema ni l’enfocament, excepte si hem detectat una informació errònia o necessitem un aclariment.
És un gènere de relat testimonial que en molts casos manté la seqüència cronològica en l’estructura. És un gènere informatiu i interpretatiu en què el periodista ha d’haver estat necessàriament al lloc dels fets. Per la descripció i per la narració sabrem que es tracta d’una crònica. Hem d’evitar l’ús de la primera persona del singular i la inclusió d’opinions personals. Podem fer interpretacions basant-nos en els fets.
a) La crònica en televisió
És el gènere en què està molt justificada la presència del reporter, a través d’un stand-up o speech. La ubicació del periodista ha d’aportar informació, la qual ha d’estar d’acord amb el contingut de la crònica.
b) La crònica en ràdio
El periodista conta amb un llenguatge molt descriptiu com s’ha desplegat un esdeveniment. Introduïm tots els elements que acosten el fet a l’espectador, siga en forma de declaracions o en forma d’ambients d’àudio (música, aplaudiments, crits).
És el gènere informatiu i interpretatiu més lliure. Permet estructures diverses i dona gran llibertat creativa. Però sempre hem de tindre present que ens movem en el terreny de la informació.
a) El reportatge en televisió
El reportatge busca aprofundir en un tema que, per la seua rellevància, necessita més atenció, i sol fer-ho a través d’històries personals, que posen cara i ulls a les xifres fredes que sovint contenen les estadístiques i els informes. Encara que en els informatius diaris s’emeten reportatges breus, és en els informatius no diaris on se n’oferten més i de més durada.
Quan fem un reportatge, hem de tindre clar l’enfocament, pactar amb l’equip el tractament visual del tema i ser permeables a les novetats que anem sabent a mesura que avancem en l’elaboració de la peça. Una idea prèvia és susceptible de patir canvis si els fets que anem coneixent així ho aconsellen.
Hem d’explicar a les persones que participen en el reportatge què farem exactament. Així entendran millor el tipus d’entrevista que els fem o les imatges que els enregistrem.
Quan ens decidim per un reportatge sense veu en off, és de vital importància un preguió. Hem de tindre previst que la narració avançarà únicament amb la unió de declaracions i ambients. Hem de bastir, per tant, una narració que, només amb les imatges, es faça entendre sense cap acotació de la veu en off.
La presència del reporter en pantalla dependrà de les decisions de cada programa.
La música té un poder suggeridor immens. La podem utilitzar en els reportatges, però sempre de manera que no altere el contingut informatiu. L’ambientació musical s’haurà d’adequar al to i al contingut del reportatge.
b) El reportatge radiofònic
Comparteix amb el reportatge de televisió algunes característiques, però el mitjà condiciona clarament la manera de treballar. Necessitarem un llenguatge descriptiu, i tantes entrevistes i àudios ambientals com siga necessari per a il·lustrar la història que ens ocupa en el reportatge.
És un gènere que cal potenciar perquè, encara que dona excel·lents resultats informatius, està desapareixent de les programacions. Correlativament, s’escampa l’entrevista, sempre menys costosa en termes econòmics i laborals.
L’entrevista és un gènere dialògic de gran efectivitat periodística perquè dona al públic un plus de presència del personatge. Basada en el diàleg, té una gran força comunicativa. En les entrevistes, com en la resta de gèneres, intentem que les persones que participen no siguen sempre les mateixes i busquem la paritat entre dones i homes. En els espais informatius, no paguem els convidats. Ens fem càrrec de les despeses del desplaçament al lloc on es realitza l’entrevista.
a) L’entrevista televisiva
En l’entrevista televisiva expliquem als entrevistats quin és el nostre objectiu comunicatiu i les característiques de l’entrevista: lloc on es farà, durada, programa, etc. Però en cap cas els facilitem un qüestionari previ.
Preparem bé l’entrevista, documentem les dades que ens han de servir per a presentar el personatge i per a continuar fent les preguntes. Però no som esclaus del guió que ens hem preparat, que ha de tindre només valor orientatiu. Hem d’escoltar la persona entrevistada i ser capaços d’articular preguntes noves en funció de la informació que ens done.
Preguntem amb claredat i, si no ens responen, tornem a preguntar. Però sense entrar en un estira-i-amolla sense interés informatiu.
Evitem fer dues preguntes alhora perquè, generalment, una de les dues es queda sense resposta.
Si hem parlat amb els entrevistats abans de començar el programa, els hem de recordar que aquesta informació és desconeguda per als espectadors, de manera que hem d’evitar comentaris com ara: «Com t’he dit abans...». Si això passa, hem d’explicar al públic a què es refereix l’entrevistat.
Tractem els convidats educadament, de tu o de vosté segons el registre, però entenent que tutejar no vol dir faltar al respecte.
Preguntem per la informació que considerem que té interés periodístic. Som incisius però no agressius.
L’entrevista ha de ser un relat coherent, amb els temes agrupats per blocs i amb un orde lògic.
b.3) L’entrevista en directe. Pot ser amb presència física de públic o sense, però en els dos casos hem de tindre present que estem fent l’entrevista per als espectadors. Ens hem d’adreçar a l’audiència en la presentació, en el comiat i quan ho considerem oportú al llarg de l’entrevista.
L’equip ha de treballar coordinadament perquè en l’entrevista en directe no hi ha possibilitat d’eliminar les errades.
a.2) L’entrevista gravada. Pot ser que s’emeta en fals directe (exactament com es va gravar, sense afegir-hi res) o que s’edite. En l’últim cas, hem de ser molt honestos i elaborar una entrevista que s’ajuste al que el convidat volia dir, i no al que nosaltres volíem que diguera. Una cosa és eliminar repeticions, informació banal o interjeccions, i una altra és tergiversar-ne el contingut.
b) L’entrevista radiofònica
Algunes de les recomanacions per a l’entrevista televisiva també són vàlides per a l’entrevista radiofònica. Però cal tindre en compte l’especificitat del mitjà ràdio. Tot i la proliferació de càmeres i emissions en streaming als estudis de ràdio, hem d’entendre l’entrevista radiofònica com un gènere informatiu en què, com a norma general, el públic ens escolta, però no ens veu.
Tot el que nosaltres observem com a periodistes i considerem que és rellevant, ho hem de descriure als oients (com ara si el convidat porta un llibre o un instrument musical, o si ha vingut acompanyat d’algú, o si potser simplement volem dir com va vestit).
Hem de respectar les convencions sonoronarratives del mitjà: parlar al micròfon, apagar els telèfons mòbils o qualsevol altre dispositiu sonor, evitar passar fulls, etc.
Hem de preguntar directament i amb qüestions clares i senzilles. Quan calga emmarcar les preguntes, ho farem amb precisió i sense circumloquis.
Prescindim de les fórmules retòriques del tipus «per a començar», «voldria preguntar-li», «voldria saber», etc.
Hem d’advertir el convidat que els seus gestos no es veuen i que, per tant, un gran percentatge de la comunicació no verbal es perd. Els entrevistats han de ser conscients que la seua opinió es manifesta amb les paraules i, a vegades, amb els silencis (que poden tindre un gran valor informatiu).
Pel fet de tindre una programació molt lligada a l’actualitat i ser un mitjà molt immediat, la ràdio fa moltes entrevistes en els programes informatius. Distingim entre les modalitats següents:
b.1) Entrevista informativa. És la que presenta més austeritat narrativa i expressiva. Respon a una notícia d’última hora i ens aporta un aclariment dels fets.
En aquest cas, ens interessa una font de qualitat, no un nom de gran rellevància. Hem de subordinar el personatge als fets.
b.2) Entrevista interpretativa. Busquem la reacció d’algú a un fet determinat o a la declaració d’una altra persona, com passa habitualment en la informació política. Hem de situar primer el fet o la declaració sobre la qual preguntem. Si cal citar un altre mitjà, ho fem.
Hem d’evitar expressions aïllades que molts oients poden no entendre, com ara cas Taula, cas Gürtel, operació Pretòria.
b.3) Entrevista emotiva. Busquem la reacció emocional sobre un fet determinat. És més important la connotació afectiva de les paraules dites que no la informació objectiva que dona. El periodista ha de mantindre la distància i ha de tindre sempre present les convencions sonoronarratives de la ràdio (evitar plors, crits, etc.).
b.4) Entrevista en profunditat o de caràcter. Té menys vinculació amb l’actualitat informativa. Pretén donar a conéixer les persones que destaquen en un àmbit de la societat, i ho fa a través d’un recorregut per la biografia i l’experiència vital. En l’entrevista, el periodista pot personalitzar les seues intervencions, amb comentaris com ara «el que més m’ha agradat del teu llibre...», «sempre que et sent parlar de les teues pel·lícules, pense que...», etc.
A més de les preguntes i respostes, pot incloure altres elements: lectura d’un fragment d’un llibre, àudios d’una pel·lícula, música, etc.
c) L’entrevista en el portal web
En el portal web hi pot haver entrevistes escrites, entrevistes de televisió o entrevistes de ràdio.
Les entrevistes escrites les fem majoritàriament per correu electrònic; si cal, les editem. És a dir, no repetim, literalment, l’orde i el contingut de les respostes, sinó que les agrupem, les seleccionem i les jerarquitzem. En aquest procés, apliquem les regles de qualsevol entrevista en la premsa.
L’entrevista ha de tindre un titular i, a voltes, una entradeta per a presentar breument el personatge i situar el tema.
Les entrevistes de televisió o de ràdio poden fer-se expressament per al portal web, però també és factible aprofitar el material que s’ha enregistrat per a la televisió i per a la ràdio que no s’ha utilitzat al cent per cent.
Tant en la ràdio com en la televisió, oferim tertúlies amb analistes de l’actualitat i persones expertes en diversos temes, així com polítics o periodistes.
Com a mitjans públics, vetlem perquè la societat estiga representada en la seua pluralitat i evitem que sempre se senten les mateixes veus.
Almenys el 50 per cent dels tertulians han de ser dones.
Fugim de les tertúlies espectacle, que valoren més la cridòria i la falta de respecte que l’argumentació i el sentit comú. És missió de qui modera la tertúlia garantir que tots els participants es puguen expressar lliurement i respecten les normes de convivència.
Els debats radiofònics i televisius tenen l’objectiu d’ajudar a entendre la realitat i facilitar a la societat elements d’anàlisi.
Les persones convidades han de ser coneixedores dels temes objecte de debat i han de tindre un punt de vista rellevant.
No acceptem que cap convidat impose o vete altres convidats.
La persona que modera el debat té diverses funcions: aportar dades per a centrar la qüestió, presentar notícies o reportatges breus sobre el tema i oferir tots els punts de vista possibles.
Si alguna persona convidada es nega a participar-hi, ho diem obertament.
Si en qualsevol dels canals (ràdio, televisió o web) tenim un espai d’opinió, ha de quedar clar que la informació difosa no és el punt de vista del mitjà, sinó l’opinió de persones expertes o especialistes en una qüestió determinada.
Qui participa en aquests espais ho fa pel seu coneixement i especialització.
Quan es tracta de temes que provoquen molta controvèrsia, mirem d’equilibrar les opinions amb persones expertes que tinguen diferents punts de vista.
Potenciem les anàlisis dels professionals de la plantilla professional de la cvmc quan disposem de persones que són bones coneixedores de la realitat a què ens referim.
En tots els casos ha de quedar clar que es tracta d’opinions.
Quan considerem que un esdeveniment social, cultural, polític, religiós o esportiu és prou rellevant, l’oferim en directe tenint en compte les característiques de cada canal de distribució: televisió, ràdio i web.
Ens ajustem als fets i deixem sentir, sempre que siga possible, els sons originals de l’esdeveniment, que completem amb una narració descriptiva.
En el cas de la televisió i del web, la realització ha de ser ajustada al contingut i ha de reproduir el fet d’una manera tan fidel com siga possible.
La cultura de l’esforç, la disciplina, el treball en equip o la vida saludable són valors que es promouen des de l’esport, una activitat que cal tractar amb cura per l’alt contingut emocional que té. Encara que la informació esportiva està molt lligada als sentiments, hem de ser igual de rigorosos que quan ens ocupem de la informació general. Les fonts de la informació esportiva han de ser de qualitat i els procediments de verificació s’han de respectar per a evitar la difusió de rumors.
Siguen quines siguen les nostres preferències personals, hem d’informar amb honradesa dels esdeveniments esportius i hem d’utilitzar sempre la tercera persona del singular quan usem el nom del club o de l’esportista. Els periodistes no competim ni juguem, no perdem ni guanyem.
Inadequat: Els del Llevant tornem a estar en la categoria reina. Hem pujat a la Primera Divisió
Adequat: El Llevant puja a la Primera Divisió
El llenguatge esportiu ha de fugir de les frases fetes i dels tòpics, i ha d’ajustar-se a les normes de la redacció periodística en la televisió, en la ràdio i en el web. Hem d’evitar expressions racistes, irrespectuoses o sexistes.
Promovem l’esport de base, les disciplines no majoritàries i, sobretot, destaquem les fites de les dones esportistes i dels equips femenins.
Sempre que podem, retransmetem les competicions esportives en què participen esportistes i equips valencians, tant si es fan ací com fora.
Després de les retransmissions esportives, hem de formular preguntes clares i directes, i hem d’estalviar-nos comentaris personals, que esperem veure corroborats per les declaracions del nostre interlocutor.
Inadequat: L’expulsió de Gayà, decisiva
Adequat: Creus que l’expulsió de Gayà ha sigut decisiva en el partit?
Quan es tracta d’un esdeveniment esportiu amb drets d’emissió, respectem les restriccions en la difusió d’imatges o en l’accés al recinte. Intentem obtindre el material per altres vies, sempre dins de la legalitat.
Si l’interés informatiu és evident, no renunciem a treballar en un espai en què el contingut publicitari és omnipresent i estem segurs que eixirà en les imatges o en les fotografies.
La programació de ficció de la cvmc busca la qualitat, la innovació i la creativitat, i té el compromís de vertebrar i cohesionar la societat a què s’adreça. Fem productes amb què les persones se senten identificades, en els quals puguen reconéixer paisatges, formes de guanyar-se la vida, maneres de parlar, esdeveniments culturals, fets esportius o festes i tradicions de la terra.
Basada en fets reals o inspirada en la realitat, en la ficció presentem arguments i trames que són pròpies de la vida quotidiana, en els quals arrepleguem tot tipus de comportaments i de situacions.
Si abordem temes sensibles, com ara l’anorèxia o el suïcidi, ho fem seriosament i amb l’ajuda de persones expertes.
Quan la ficció està basada en fets històrics, recorrem a l’assessorament necessari per a donar-ne una visió acurada, sense manipulacions ni tergiversacions.
La ficció ha de ser versemblant. Aquesta exigència obliga a jugar amb diversos registres lingüístics, però no hem d’oblidar que un dels objectius primordials de la cvmc és la promoció (quan no és creació) del valencià estàndard. Es podrà fer ús de la parla quotidiana sense entorpir la tasca de normalització lingüística a què obliga la Llei de creació 6/2016. La Unitat d’Estil i Recursos Lingüístics supervisa els productes de ficció i el seu vistiplau és imprescindible per a l’emissió.
En els programes d’entreteniment, buscarem un tracte respectuós amb els valors generals de la cvmc. Distingim entre diversos tipus de programes:
a) Magazins. Es tracta de grans contenidors a mitjan camí entre els informatius i els programes d’entreteniment. Inclou els gèneres informatius, els interpretatius i els d’opinió. Encara que els temes es poden encarar des d’un vessant més lúdic, hem de mantindre el mateix rigor que quan ens movem en el terreny de la informació general. Les entrevistes, els debats o les tertúlies que fem dins dels magazins han de ser respectuosos amb les pautes que hem arreplegat en l’apartat dels programes informatius. Recordem que busquem les opinions qualificades, que les dones han de representar com a mínim un 50 per cent i que expliquem els temes des d’una visió polièdrica.
b) Sàtira i humor. L’humor, desplegat des de la ironia, des de la paròdia o des de la sàtira, pot tindre efectes balsàmics o estimulants, i pot ajudar-nos a interpretar la realitat. Busquem la creativitat i ens posem els límits allà on estan els de la llibertat d’expressió.
c) Concursos i realities. Enfoquem aquest tipus de programes des d’un punt de vista constructiu. Quan els concursants erren una resposta, els corregim educadament, sense humiliar-los. En cap cas premiem conductes incíviques. No posem en perill la integritat física dels concursants, ni fem cap tipus d’intromissió en la seua vida privada.
En alguns dels programes anteriors, pot ser convenient algun advertiment si els continguts així ho aconsellen. També cal adequar la programació i l’hora d’emissió al tipus de públic.
La programació infantil, per a adolescents i per a joves és primordial en la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Des de totes les nostres finestres (ràdio, televisió, web, xarxes socials i les que es puguen crear en un futur) oferim programes informatius, formatius, d’entreteniment i ficció per als xiquets, per als adolescents i per als joves, sempre adequats a cada franja d’edat i amb continguts de qualitat.
Fomentem la participació, la coeducació i l’aprenentatge en general, el sentit crític i de la responsabilitat, la convivència activa i el compromís social, així com actituds i valors democràtics, d’esforç, de superació i d’oci saludable. A més a més, fem per incloure en el tractament d’aquests valors una perspectiva intercultural i d’internacionalització.
La cvmc ha desenvolupat una carta de valors específica per a la programació infantil i juvenil, que també es pot consultar en el web de la Corporació.
Els mitjans públics que conformen À Punt tindran en compte la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, especialment la part que es refereix als drets de la joventut i als compromisos de les administracions públiques.
La cultura i la divulgació científica conformen un altre dels pilars de la cvmc.
En la informació cultural busquem la innovació i la creativitat per a representar la diversitat. Totes les disciplines artístiques tenen cabuda en la nostra programació, tant les que són de consum massiu com les minoritàries. Valorem el patrimoni cultural propi i acostem a la ciutadania la cultura d’altres pobles, sempre des del respecte i amb veracitat, rigor i equilibri. Avaluem amb esperit crític les campanyes promocionals dels artistes i creadors.
En la informació científica, el rigor és imprescindible. Quan informem de novetats o avanços científics, hem d’evitar crear alarma o falses expectatives. També hem de separar la informació científica de l’interés comercial de qui l’ha promoguda. Hem d’evitar l’ús de termes científics molt especialitzats. Si obligatòriament els hem de fer servir, mirem d’aclarir-ne el significat.
Aquestes recomanacions són aplicables a totes les produccions, siguen pròpies, alienes o compartides.
Com a mitjans públics, treballarem per fer compatible el servei públic, la informació i la difusió de les festes i tradicions amb el respecte als drets dels animals i a la sensibilitat de les persones espectadores.
Dins de l’aposta d’À Punt per oferir un servei públic de proximitat a tota la ciutadania, es donarà cobertura a les notícies que es conside- ren rellevants en la vida dels pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, incloent-hi les tradicions i les festes de bous, però excloent-ne l’exhibició del maltractament animal.
Informarem, per tant, de les festes populars de bous al carrer que no comporten el maltractament de l’animal. I ho farem amb criteris de rellevància informativa i sempre des del respecte a totes les sensibilitats. Per contra, no es farà cobertura ni difusió d’aquells espectacles en què la dignitat animal es veja afectada o menystinguda, o que impliquen maltractament implícit, com ara els bous embolats o les corregudes de bous a la plaça.
L’exclusió de la retransmissió de les corregudes de bous se sustenta en l’encomanda que es fa als mitjans públics de ser plurals i tindre en compte totes les sensibilitats de la ciutadania, al mateix temps que en el deure, com a servei públic, de cohesionar la societat, no fragmentar-la. En canvi, la mort del bou a la plaça provoca divisió per ser considerada per molta gent com a maltractament animal.
Posem tots els recursos necessaris per a adaptar-nos als canvis tecnològics en el sector audiovisual i emetre amb la màxima qualitat possible en les diferents plataformes i suports disponibles en cada moment.
Tenim cura de la imatge de la cadena, tenint en compte que en formen part el conjunt de professionals que apareixen en pantalla o que parlen en nom de la televisió, així com els personatges de les sèries de ficció i tots els elements gràfics, sintonies, separadors de programació o posades en escena. Hem de mantindre una unitat i coherència d’estil dins de la televisió i també en el conjunt de mitjans de la cvmc. Hem de tindre en compte que tots junts conformem la identitat corporativa del grup.
El departament de continuïtat vigila i monitoritza l’emissió per a garantir que en cap moment s’interromp i que els informatius, programes o espais publicitaris i de patrocini s’emeten el dia i a l’hora en què estaven previstos. Per respecte a l’espectador, la cvmc procurarà mantindre els horaris anunciats. El departament de continuïtat també s’encarrega de superposar la mosca, que és el logotip del canal o una síntesi gràfica d’aquest distintiu. La mosca està present durant tota la programació, excepte en les pauses publicitàries.
En esdeveniments informatius excepcionals, la direcció pot afegir a la mosca algun altre element gràfic (un llaç roig, que simbolitza la lluita contra la sida; un crespó negre, en senyal de dol, o altres). Recomanem mantindre la pantalla com més neta siga possible per a evitar saturar l’espectador. En tot cas, la mida de les sobreimpressions no haurà d’impedir la correcta visió del programa.
Per a diferenciar uns espais d’uns altres, i per a marcar la barrera entre continguts de la cadena i espais publicitaris, fem servir separadors, també coneguts amb el nom de molinets. Aquestes animacions identifiquen la cadena i ajuden a situar les temporades televisives, a més de ser un element de comunicació del grup per a esdeveniments destacats o per a campanyes concretes, com ara festivitats o cites culturals, activitats de foment de la lectura, etc.
En els programes informatius, una peça clau de l’emissió és l’escaleta, l’element digital o en paper que arreplega tota la informació necessària perquè l’emissió es faça amb garanties. Una escaleta conté les peces numerades i ordenades amb el nom i el gènere del tema, la persona o persones assignades per a elaborar-lo i la durada. També descriu el moment en què es fan les pauses publicitàries i, per descomptat, la data i l’hora d’emissió de l’espai, així com el nom dels responsables.
Les escaletes s’han d’arxivar convenientment, amb els canvis que s’hi hagen introduït a última hora o fins i tot durant l’emissió.
En televisió, l’escaleta no ha de seguir els principis de la piràmide invertida. Distribuïm les peces fent agrupacions temàtiques i tenint en compte que volem mantindre l’interés del públic durant tot el programa. Que una notícia s’emeta en últim lloc no vol dir que siga menys important que les altres.
L’script és un altre element clau en la difusió de les peces en la televisió. Es tracta del document digital o en paper que conté els detalls necessaris perquè un vídeo s’emeta correctament. Té el nom i el gènere del tema, el número assignat en l’escaleta, la data i l’edició del programa, els rètols de localització geogràfica, els rètols d’identificació dels entrevistats o de subtitulació, els titulars informatius, les indicacions sobre l’àudio, el nom dels membres de l’equip que l’han fet possible i la durada.
A més d’emetre peces gravades, en els programes informatius fem connexions en directe quan un fet coincideix amb la nostra emissió o quan considerem que aquest format és més explicatiu. És important que els departaments de recursos tècnics, producció, realització i redacció treballen conjuntament per a localitzar el punt del directe. Han de fer les proves necessàries perquè tot isca bé tenint en compte els continus avanços tècnics en els enllaços i la connectivitat de dades. La comunicació entre el reporter que fa el directe i els presentadors de l’informatiu pot adoptar la forma de conversa o ser un microbloc dins del programa, en el qual qui informa des de fora dels estudis centrals és també qui presenta la peça o peces, fa entrevistes o explica les claus d’una notícia.
Els noticiaris també poden fer-se, parcialment o totalment, des d’un lloc diferent del plató de televisió. En aquest cas, sempre tindrem un presen tador als estudis, de manera que puga continuar l’emissió si hi ha qualsevol incidència tècnica o una caiguda del senyal. Quan fem l’informatiu en exteriors, hem de garantir la mateixa qualitat d’imatge i de so que quan el fem des del plató. La producció ha de preveure totes les mesures necessàries: decorats, maquillatge, perruqueria, seguretat, etc., a fi que l’emissió des de l’exterior es faça amb garanties.
La gravació de les imatges correspon als operadors de càmera i als eng (Electronic News Gathering). Segons els casos, la selecció de plans es pot fer seguint un criteri propi, prèvia negociació amb la resta de l’equip; també es pot fer sota les ordes de realització. Algunes gravacions poden requerir personal tècnic de so, d’il·luminació o de producció (o tot alhora). En tots els casos, caldrà enregistrar una gran varietat de plans, sempre amb el corresponent so d’ambient, de manera que arribem a una narració visual òptima.
D’altra banda, l’ús de la càmera oculta no està justificat. La plantilla de la cvmc podrà fer-ne ús només en els casos de rellevància informativa, sempre que no existisca un altre mitjà per a obtindre la informació i sempre amb l’autorització de la direcció.
L’edició de les imatges la fan els operadors d’equips quan es tracta de peces que requereixen molta destresa tècnica i gran precisió. En la resta dels casos, poden fer-ne el muntatge els càmeres, els eng, els periodistes o realitzadors i els ajudants de realització. Quan editem una peça, hem de ser respectuosos i no fer que les imatges diguen el contrari del que ha passat en realitat.
És un objectiu del departament de realització certificar la qualitat de les imatges, tant si es tracta d’un programa gravat com d’un programa en directe o d’una retransmissió. Al departament de producció correspon el trasllat, fins a la continuïtat de la cadena, del senyal en directe o del programa enregistrat que s’ha d’emetre.
En la televisió, el so és tan important com la imatge. Per això ens hem d’assegurar de sonoritzar les peces correctament, amb una elocució adequada al gènere i al format. En línies generals, hem d’adequar les variables de la locució (vocalització, entonació, ritme i actitud) al llenguatge audiovisual. Hem de mirar de no llegir en veu alta. Al contrari, hem de dir les coses amb la naturalitat i l’expressivitat pròpies de la parla quotidiana. A més dels nostres textos, hem de tindre en compte la qualitat de les declaracions que hem enregistrat, els àudios d’ambient i la música o els efectes sonors que puguem fer servir en alguns formats. L’àudio d’ambient que posem en un primer pla en la narració s’ha de correspondre amb la realitat.
Per tant, no posarem aplaudiments si hi ha crits de «fora, fora»; en canvi, deixarem el so d’ambient dels aplaudiments quan realment n’hi haja.
Posarem música per a crear ambients o augmentar l’emotivitat, però sempre tenint en compte el to del programa en què s’emet.
En els programes en directe, hem d’estar atents als micròfons i tancar-los o obrir-los en funció de qui tinga la paraula, a banda d’advertir totes les persones que participen en el programa que, davant d’un micròfon, han de ser conscients que qualsevol comentari que facen podria ser escoltat.
Està justificada quan passa algun fet excepcional. És competència de la direcció, així com la inclusió de rètols amb notícies d’última hora sobre el programa que s’estiga emetent en un moment determinat.
Identifica cada programa i manté una línia coherent amb la resta de la cadena. En el cas dels informatius, el grafisme té la missió primordial d’informar. Ens ajuda a fer més entenedors continguts complexos o fets sobre els quals no tenim imatges. Els títols de crèdit dels espais televisius també formen part del disseny gràfic. Els hem d’incloure sempre i vigilar que hi haja prou de temps d’emissió per a garantir-ne la lectura.
Ha de buscar l’equilibri entre l’estètica i la funcionalitat. Ambientem els espais tenint en compte el tipus de programa i tenint en compte que estem fent televisió.
És vital en televisió. Ajuda a crear una atmosfera determinada alhora que millora clarament la imatge de les persones que hi participen.
Les persones encarregades de la caracterització, el vestuari, el maquillatge i la perruqueria contribueixen a la creació d’una determinada imatge tenint en compte les característiques del programa, les línies que marca el departament a què estan adscrits els professionals que ixen per pantalla i la seua opinió.
En tot cas, evitarem estereotips de gènere innecessaris que reforcen idees preconcebudes o queremarquen desigualtats entre homes i dones. En especial, les professionals han de ser tractadesrespectuosament, i s’ha de defugir la cosificació i la sexualització quan no siga aquesta la temàtica.
La ràdio és el mitjà informatiu per excel·lència perquè ens conta l’última hora i té la capacitat tècnica de reorientar fàcilment la programació d’acord amb l’actualitat informativa. El responsable d’emissions o la direcció són els responsables de la interrupció de la programació habitual i poden decidir que siga substituïda per una d’especial si la cobertura d’un fet determinat així ho aconsella.
L’emissió en directe (que els oients estan escoltant) és sempre la nostra prioritat. Tot el personal que hi treballa, des de la producció fins a la realització passant per la redacció, dona preferència al directe radiofònic.
Busquem la màxima qualitat tècnica tant perquè la cobertura siga l’adequada a tot el territori com perquè els professionals utilitzem els mitjans tècnics que garantisquen una recepció òptima. En les entrevistes, limitem l’ús del telèfon, ja que la qualitat és molt baixa i els oients es poden desconnectar de la programació.
Emetem la major part de la programació en directe, però diverses circumstàncies poden obligar-nos a gravar alguns espais. En aquest cas, no mentirem al públic: no li direm que es tracta d’un programa en directe.
Els programes que difonem al llarg del dia tenen els seus propis elements identificatius: sintonia i careta d’entrada i d’eixida (o les dues), d’acord amb els criteris estètics i de qualitat de l’emissora. Per a distingir uns espais d’altres, i per a marcar la diferència entre els espais informatius i els d’entreteniment respecte de la publicitat, fem servir separadors o indicatius, els quals també identifiquen el programa i l’emissora.
Els espais de promoció, publicitat o patrocini programats s’han d’emetre obligatòriament.
Els senyals horaris s’emeten coincidint amb les hores en punt i marquen l’inici dels butlletins de notícies o dels informatius radiofònics de més durada que té la cadena. Quan emetem aquests senyals acústics, no ha de sonar cap música ni s’ha de sentir cap veu.
Les connexions amb l’exterior les fem en directe, excepte quan hi haja motius justificats per a gravar-les, com ara que el periodista estiga treballant en un país amb el qual tenim una gran diferència horària, que el periodista haja de cobrir una altra informació o que es tracte de peces per a la nit o per a la matinada.
Les connexions amb l’exterior les fem en directe, excepte quan hi haja motius justificats per a gravar-les, com ara que el periodista estiga treballant en un país amb el qual tenim una gran diferència horària, que el periodista haja de cobrir una altra informació o que es tracte de peces per a la nit o per a la matinada.
Insistim perquè els convidats vinguen a l’emissora amb l’objectiu d’oferir una bona factura tècnica. Si per alguna raó hem hagut de gravar prèviament una entrevista, ho diem als oients. Quan es tracte d’entrevistes que no emetem íntegrament, som respectuosos amb les opinions dels convidats i no canviem el sentit de les seues paraules.
Per tractar-se de peces que requereixen un procés d’elaboració costós, els reportatges sempre estan gravats prèviament. Producció, realització i redacció treballen conjuntament per a obtindre el millor resultat possible i assumeixen la qualitat de la gravació (realització), la qualitat dels continguts i la durada de la peça (producció i redacció).
Per definició, les retransmissions són en directe, encara que poden incloure peces gravades (cròniques, entrevistes, reportatges o informes) que ens ajuden a contextualitzar el fet i que donen dinamisme al programa. Si per alguna raó un determinat esdeveniment es retransmet amb alguns minuts de retard, ho comuniquem a l’audiència.
Preferim que els comentaristes, els experts i els tertulians entren en directe en els nostres programes. Així podrem interactuar i, gràcies a la conversa, guanyarem en eficàcia comunicativa. Si la connexió de qui col·labora es fa des de sa casa o des de qualsevol altre lloc, els tècnics hauran de dir si té prou qualitat per a ser radiada.
En el canal musical, i de vegades també en el generalista, emetem música en directe. En aquests casos hem de garantir la màxima qualitat i hem de fer les proves pertinents abans de l’emissió.
El llenguatge radiofònic és molt més que les nostres paraules. Entenem per llenguatge radiofònic la suma d’un document escrit per a ser dit, així com les declaracions, el so d’ambient, la música, els efectes sonors i el silenci.
Els talls de veu s’han de sentir bé i no prestar-se a interpretacions errònies. Si un tècnic els descarta perquè la qualitat no és l’adequada,en prescindirem. En cas que es tracte de declaracions d’un innegable valor informatiu o testimonial, els farem servir. Però, per a facilitar-ne la comprensió, també nosaltres repetirem, literalment, les paraules del tall de veu i les atribuirem a la persona a qui corresponguen.
L’edició del tall de veu s’ha de fer correctament. La declaració ha de començar nítidament, ha de ser una unitat de sentit autònoma i ha d’acabar en un to descendent. El tall de veu no tergiversa el significat de les paraules dels entrevistats.
Si els talls de veu són en valencià o en castellà, els deixem sense traduir; però, si són en una altra llengua, els doblem. Deixem que se senta l’inici i la fi de la declaració original, i superposem la veu del doblatge (sense dramatitzar-la) a la veu original.
Captem el so d’ambient amb la màxima qualitat possible, conscients que ens servirà per a acostar un determinat fet al públic i aportarà ritme a la peça. Una cosa és el so d’ambient i una altra de molt diferent el soroll. El so d’ambient ha d’estar ben enllaçat amb l’off de la peça i ha de tindre prou durada perquè els oients descodifiquen el missatge.
El poder de suggestió de la música és immens. La utilitzem quan volem intensificar el valor d’una peça, sempre que es tracte d’un gènere i d’un tema que així ho permeten. Adeqüem la música al to del programa i tractem les cançons amb respecte a fi de bastir un discurs harmònic amb les nostres paraules. Evitem parlar mentre sona la música i, si hem d’interrompre una peça, aprofitem les pauses de la composició.
En un reportatge o en programes de ficció, podem recórrer als efectes sonors per a recrear diverses situacions i ambientar-les de la manera que convinga. Pel tipus de programa o perquè ho diem explícitament, ha de quedar clar que es tracta de recursos creats expressament per a fer més rica una narració.
En la ràdio, un silenci molt prolongat se sol associar amb una fallada de l’emissió. Però hi ha silencis molt significatius, que hem de respectar perquè també formen part del missatge. La pausa d’un entrevistat després d’una pregunta pot resultar molt informativa i l’hem de respectar.
A més de la televisió i la ràdio convencionals, mostrem els nostres continguts en el lloc web, en les xarxes socials i en les aplicacions mòbils. Una gran part de la ciutadania ha de poder accedir als nostres contin- guts i als serveis interactius, i per això utilitzem tantes plataformes, dispositius o tecnologies com siga possible.
En el portal web, fem les adaptacions necessàries perquè les persones amb deficiències visuals hi tinguen accés via els lectors de pantalla. La presentació de la informació en forma d’imatges, enllaços, marcs o encapçalaments facilita l’ús dels lectors de pantalla. A les persones amb deficiències auditives, hem de facilitar-los transcripcions per als àudios i per als subtítols sincronitzats amb els vídeos.
Fem servir adreces web fàcils de recordar i que es puguen identificar amb les nostres marques de televisió i de ràdio. L’ús de paraules clau i de metadades millorarà el nostre posicionament tant pel que fa a les cerques com al posicionament global del grup.
Mantenim els continguts actualitzats, i sempre posem la data i l’hora de l’últim canvi.
Els continguts dels mitjans interactius són gratuïts, però en aquests mitjans es poden oferir serveis de pagament, com ara la compra de productes de marxandatge relacionats amb la cvmc i les seues marques o aplicacions per a mòbils.
Els webs i portals de la cvmc mantenen una unitat d’estil i una coherència visual amb les marques de ràdio i de televisió.
En el portal web reproduïm vídeos i àudios propis o sobre els quals tenim drets d’emissió, inclosos els espais publicitaris i els sistemes per a mesurar l’audiència.
Es pot accedir als nostres serveis des dels navegadors d’internet més comuns i n’oferim la visualització amb diferents qualitats en funció de les prestacions dels equipaments dels usuaris. Els continguts de la cvmc hauran d’estar adaptats també per a la resta de finestres: mòbils, tauletes tàctils, televisors intel·ligents, etc.
Els programes de ràdio i de televisió tenen el seu propi web, que ofereixen tots els detalls sobre l’emissió, els equips i els continguts. El web és la principal via d’interacció amb l’audiència i canalitza la participació del públic. A més, és un espai de fidelització de l’audiència i de generació de la imatge de marca del grup cvmc.
Si distribuïm material d’un programa per les xarxes socials, ha d’estar prèviament en el web del programa per a poder enllaçar-lo.
Els continguts i l’actualització del web són competència de l’equip del programa, en col·laboració amb altres departaments de la cvmc.
El mandat marc aprovat per les Corts Valencianes per a la cvmc estableix criteris d’autoregulació en l’article 9. En conseqüència, la cvmc i les societats prestadores de serveis de ràdio i televisió no hauran d’incloure «continguts que pertorben o trenquen el clima de convivència social a la Comunitat Valenciana, o inciten al suïcidi i a la violència en qualsevol àmbit, especialment la de gènere, com també als com- portaments masclistes, xenòfobs, racistes o expressions d’odi cap al col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (lgtbi)».
A més, la cvmc i les societats prestadores de serveis tindran especial cura en el tractament de continguts que afecten les víctimes de la violència, de catàstrofes naturals o d’esdeveniments luctuosos per a evitar que el dolor de les persones es convertisca en espectacle i incremente el seu patiment.
En aquest capítol del Llibre d'estil de la cvmc recollirem les indicacions per al tractament d’aquestes matèries d’atenció especial per a donar compliment als principis abans esmentats i per a facilitar la tasca de les persones que treballen en la cvmc en l’exercici de la seua professió.
L’article 2.3 de la Llei 6/2016 diu: «La igualtat de tractament i oportunitats entre dones i homes és un principi informador de l’ordenament jurídic que ha de tindre’s en compte en la interpretació i aplicació d’aquesta llei».
L’article 5 de la mateixa llei especifica en l’apartat d que s’ha de «garantir el principi d’igualtat efectiva entre homes i dones, com també vetlar per la transmissió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes en la societat i promoure-la» i demana
«adoptar, mitjançant l’autoregulació, codis de conducta tendents a transmetre el principi d’igualtat excloent continguts sexistes, especialment en la programació infantil i juvenil». En el punt e afig que s’ha de «promoure el principi d’igualtat efectiva entre homes i dones, que haurà d’informar, amb caràcter transversal, l’actuació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que l’integrarà, de forma activa, en l’adopció i execució de les seues disposicions normatives, com també en la definició, el pressupost i l’execució del conjunt de les seues activitats». Finalment, en el punt f, tot insistint en aquest compromís, reclama «promoure la presència equilibrada de dones i homes en els nomenaments i les designacions en els càrrecs de responsabilitat que li corresponguen, i vetlar perquè aquest principi es respecte en la resta de nomenaments dins de la Corporació».
Cal també considerar que, en el punt j d’aquest mateix article, sobre els principis que cal observar en la prestació del servei públic, reclama
«promoure la visibilitat de la diversitat d’opcions afectives i sexuals, de diversos models de família i d’identitat o expressió de gènere, com també cooperar en les estratègies contra la discriminació del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals».
En l’article 30, sobre pautes generals per a l’emissió d’esdeveniments esportius, es diu: «En l’emissió d’esdeveniments esportius, la Corporació atendrà preferentment: a) La divulgació adequada de l’esport femení, de base i tradicional valencià, i de l’esport adaptat».
Quant al mandat marc, l’article 6 sobre qualitat informativa, pluralisme i igualtat entre homes i dones, especifica que:
1. La promoció de l’espai públic és un objectiu dels mitjans audiovisuals públics, i també ho són la garantia d’accés universal a la informació i el coneixement, i la realització efectiva del dret constitucional a comunicar i rebre informació veraç i del dret a la pluralitatinformativa. Per tant, els mitjans públics han d’oferir una informació suficient, àmplia, veraç, contrastada, imparcial, igualitària, rigorosa, territorialment equilibrada i precisa sobre les qüestions d’actualitat que afecten una part o el conjunt de la societat, i actuar amb respecte als drets de les persones usuàries. Aquesta informació ha de ser plural i garantir l’accés dels grups socials, polítics, culturals i associatius representatius.
2. La igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones, l’ús d’un llenguatge no sexista i garantir una imatge plural i no estereotipada de dones i homes també són exigències i valors que els mitjans de comunicació públics han de promoure. Cal una televisió compromesa amb l’erradicació de la cultura masclista i la desigualtat per raó de gènere, que aposte per un plantejament global que incorpore la perspectiva de gènere, propostes de programació no segmentades per gènere ni estereotipades, un compromís en continguts que ajuden a remoure obstacles, a desmuntar estereotips i a construir una nova cultura de la igualtat.
3. Cal la intervenció professional especialitzada en matèria d’igualtat i l’establiment de filtres i garanties per al rebuig de continguts sexistes, amb especial atenció als adreçats al públic infantil i juvenil, tant en els programes com en la publicitat, amb la col·laboració de l’Observatori de Publicitat no Sexista de la Generalitat Valenciana.
4. Els criteris editorials a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 han de ser definits extensament en els llibres d’estil de la cvmc.
L’article 2.3 de la Llei 6/2016 diu: «La igualtat de tractament i oportunitats entre dones i homes és un principi informador de l’ordenament jurídic que ha de tindre’s en compte en la interpretació i aplicació d’aquesta llei».
L’article 5 de la mateixa llei especifica en l’apartat d que s’ha de «garantir el principi d’igualtat efectiva entre homes i dones, com també vetlar per la transmissió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes en la societat i promoure-la» i demana
«adoptar, mitjançant l’autoregulació, codis de conducta tendents a transmetre el principi d’igualtat excloent continguts sexistes, especialment en la programació infantil i juvenil». En el punt e afig que s’ha de «promoure el principi d’igualtat efectiva entre homes i dones, que haurà d’informar, amb caràcter transversal, l’actuació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que l’integrarà, de forma activa, en l’adopció i execució de les seues disposicions normatives, com també en la definició, el pressupost i l’execució del conjunt de les seues activitats». Finalment, en el punt f, tot insistint en aquest compromís, reclama «promoure la presència equilibrada de dones i homes en els nomenaments i les designacions en els càrrecs de responsabilitat que li corresponguen, i vetlar perquè aquest principi es respecte en la resta de nomenaments dins de la Corporació».
Cal també considerar que, en el punt j d’aquest mateix article, sobre els principis que cal observar en la prestació del servei públic, reclama
«promoure la visibilitat de la diversitat d’opcions afectives i sexuals, de diversos models de família i d’identitat o expressió de gènere, com també cooperar en les estratègies contra la discriminació del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals».
En l’article 30, sobre pautes generals per a l’emissió d’esdeveniments esportius, es diu: «En l’emissió d’esdeveniments esportius, la Corporació atendrà preferentment: a) La divulgació adequada de l’esport femení, de base i tradicional valencià, i de l’esport adaptat».
Quant al mandat marc, l’article 6 sobre qualitat informativa, pluralisme i igualtat entre homes i dones, especifica que:
1. La promoció de l’espai públic és un objectiu dels mitjans audiovisuals públics, i també ho són la garantia d’accés universal a la informació i el coneixement, i la realització efectiva del dret constitucional a comunicar i rebre informació veraç i del dret a la pluralitatinformativa. Per tant, els mitjans públics han d’oferir una informació suficient, àmplia, veraç, contrastada, imparcial, igualitària, rigorosa, territorialment equilibrada i precisa sobre les qüestions d’actualitat que afecten una part o el conjunt de la societat, i actuar amb respecte als drets de les persones usuàries. Aquesta informació ha de ser plural i garantir l’accés dels grups socials, polítics, culturals i associatius representatius.
2. La igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones, l’ús d’un llenguatge no sexista i garantir una imatge plural i no estereotipada de dones i homes també són exigències i valors que els mitjans de comunicació públics han de promoure. Cal una televisió compromesa amb l’erradicació de la cultura masclista i la desigualtat per raó de gènere, que aposte per un plantejament global que incorpore la perspectiva de gènere, propostes de programació no segmentades per gènere ni estereotipades, un compromís en continguts que ajuden a remoure obstacles, a desmuntar estereotips i a construir una nova cultura de la igualtat.
3. Cal la intervenció professional especialitzada en matèria d’igualtat i l’establiment de filtres i garanties per al rebuig de continguts sexistes, amb especial atenció als adreçats al públic infantil i juvenil, tant en els programes com en la publicitat, amb la col·laboració de l’Observatori de Publicitat no Sexista de la Generalitat Valenciana.
4. Els criteris editorials a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 han de ser definits extensament en els llibres d’estil de la cvmc.
Tal com ha constatat la recerca quant al tractament de les dones en els mitjans de comunicació, s’hi manté una doble vara d’amidar que reprodueix el tracte desigual que reben per la condició de gènere. Una discriminació que practiquen rutinàriament no només les persones que elaboren continguts per als mitjans, la professió periodística, sinó també les persones que participen en l’elaboració dels continguts, tant informatius com de programes d’entreteniment i produccions de ficció, és a dir, totes aquelles que fan tasques de redacció, presentació, guió, locució, documentació, correcció, producció, realització, presa d’imatges i so, postproducció i edició
En concret, les dades per a l’Estat espanyol (Projecte de Monitoratge Global de Mitjans), tot i la llei d’igualtat del 2007, continuen preocupant. Així, el 73 % de les notícies tenen protagonistes masculins i el 91 % dels experts consultats són homes. Els estereotips de gènere es mostren fortament resistents al canvi si no s’hi actua decididament per a desmuntar-los i evitar-ne així la continuïtat. La falta de visibilitat dels treballs, les accions i les actuacions de les dones comparada amb la dels homes es manifesta en molts casos; per exemple, quan s’informa dels currículums de persones rellevants en l’àmbit públic: en el cas de les dones, cal evitar destacar aspectes familiars que no siguen rellevants per a la notícia o donar importància a l’aspecte físic, el vestit, etc. Els mitjans de comunicació públics en general, i la nostra cvmc en particular, s’han de comprometre a superar aquesta desigualtat.
La perspectiva de gènere ha d’impregnar el treball de tota la plantilla de la cvmc. Això vol dir, senzillament i clarament, que els nostres mitjans, les nostres pantalles i terminals d’àudio i sistemes digitals han de tindre en compte els interessos de les dones a l’hora d’elaborar els continguts. En concret:
1. Assumir la situació de discriminació de les dones i les conseqüències que ha comportat i comporta aquesta posició.
2. Qüestionar i combatre la desigualtat en què s’ha situat les dones respecte dels homes, tot acostant a la ciutadania les dificultats estructurals que encara a hores d’ara troben les dones per a poder-se desenvolupar en aquesta societat.
3. Observar i comprendre com opera la discriminació negativa envers les dones (fent-les invisibles i minimitzant-ne les aportacions) i la discriminació positiva envers els homes (tot destacant les pràctiques professionals d’actuació masculina i amagant comportaments inadequats i fins i tot punibles).
4. Cooperar de forma activa i compromesa en l’erradicació d’aquesta desigualtat.
El compromís amb la igualtat d’oportunitats exigeix un enfocament informatiu que qüestione els estereotips masclistes i que visibilitze i denuncie les situacions de desigualtat. El periodisme de qualitat exigeix no sols el tractament informatiu rigorós i un llenguatge no sexista, sinó també una cobertura inclusiva dels fets i un treball en positiu que oferisca nous models de feminitat i masculinitat, igualitaris i justos. La perspectiva de gènere es fonamenta en un treball crític sobre les diferents realitats socials i, per tant, descansa en la informació més que no en l’opinió.
Pautes:
1. En els continguts informatius es procurarà mostrar distints models de dona segons la realitat plural i diversa i el compromís de millora social. S’haurà de tindre en compte, sempre que la temàtica ho permeta, l’equilibri en relació amb l’edat, la raça, l’estatus i la capacitat física.
2. L’equilibri de gènere en la recerca de les fonts d’informació i de documentació és una tasca cabdal. Hem de fer visibles les dones de diferents estatus, evitant estereotips com ara infermera/metge, alumna/professor, secretària/director. Cal evitar presentar les dones com les eternes subordinades dels homes.
3. Els temes atribuïts tradicionalment a les dones (cura de les persones, artesania, moda, etc.) hauran de tindre un enfocament positiu que els done valor i importància.
4. Es donarà cobertura als èxits en el camí cap a la igualtat de gènere, que mostren una societat en transformació. Cal deixar clar que les dones són productores de cultura, ciència i tecnologia, i protagonistes de l’acció política, així com actives en altres camps socials. En aquest sentit resulta útil informar d’exemples concrets d’innovació (la primera dona que...).
5. La informació prestarà una atenció prioritària a les situacions i als fets que no complisquen les lleis d’igualtat.
6. Ha d’informar-se des del rigor i des de la imparcialitat sobre les realitats de desigualtat en l’accés als recursos, la formació i la presa de decisions, així com les oportunitats i les expectatives.
7. Els espais informatius identificaran i denunciaran les estructures que mantenen i reprodueixen desigualtats: marcs normatius, especialment els relacionats amb drets de propietat, drets successoris, accés a la justícia, accés a la política, etc.
8. Els canvis i propostes en matèria d’igualtat de gènere, especialment en els àmbits legislatius i educatius, hauran de tindre un lloc destacat en l’agenda, així com la cobertura de les accions positives aconseguides per les associacions ciutadanes i els col·lectius feministes que treballen per la igualtat de gènere.
9. S’ha de mantindre una presència equilibrada de dones i homes: comunicadors i comunicadores, presentadors i presentadores, col·laboradors i col·laboradores, i tertulians i tertulianes, experts i expertes, en els informatius i en els programes.
10. Quan els debats giren al voltant de temes que afecten directament el col·lectiu de ciutadanes o que siguen d’especial sensibilització, com ara la violència masclista, s’ha de donar la veu a les posicions dels diferents feminismes per tal de reflectir-ne la veritable heterogeneïtat i riquesa.
Conflictes armats. Les dones i les criatures són doblement víctimes en aquests casos. En donar notícies de guerres, es posarà també el focus en la situació que afecta especialment les dones.
Drets humans. Cal recordar que la igualtat és un dret fonamental i, consegüentment, tant la violència masclista com la desigualtat, en general, per raó de gènere s’han d’emmarcar sempre dins d’un enfocament des dels drets humans.
Successos o tragèdies, catàstrofes. Les dones són la meitat de la població, però pateixen de forma distinta, atés que el rol assignat de mare i de cura de majors, malalts, etc. aporta una problemàtica afegida. Aquesta situació serà tinguda en compte quan es parle de situacions de catàstrofe.
Religió. La majoria de les religions situen la dona en una posició social d’inferioritat i subordinació als homes, la qual cosa augmenta les desigualtats socials. Per això es tindran en compte les conseqüències que les religions tenen sobre les dones i com afecten de forma desigual els homes.
Infància i adolescència. Sens dubte, és el sector més vulnerable a l’assumpció dels estereotips masclistes. En la protecció de la infància i l’adolescència és fonamental el tractament amb perspectiva de gènere per tal d’evitar els condicionaments de les xiquetes (sexualitzades, subjectes passius, etc.) i dels xiquets (repressió dels sentiments, potenciació de l’agressivitat).
Immigració, xenofòbia, transfòbia, lgtbi-fòbia, gitanofòbia. Els sectors vulnerables de la societat, necessiten una protecció especial dels mitjans públics, amb la potenciació de la diversitat com un valor enriquidor de la societat. A més, les dones són doblement discriminades, tant dins dels seus col·lectius com en la resta de la societat.
Salut i diversitat funcional. Les persones amb malalties o amb diversitat funcional afronten de maneres molt distintes la seua particularitat. Les dones, sotmeses socialment a una forta pressió per una determinada aparença, són més discriminades pel seu aspecte físic que els homes. Quant a la salut, cal dir que ni els estudis, ni els tipus d’investigacions, ni els tractaments tenen en compte, ara per ara, la perspectiva de gènere. Exemple: els símptomes d’infart són diferents en els homes i en les dones. Per últim, els productes de bellesa que van dirigits a les dones no estan relacionats amb la salut.
Esport. Un dels àmbits més masclistes i masculinitzats dels mitjans de comunicació és l’esport, tant per l’atenció desigual com per l’enfocament. D’una banda, es tendeix a considerar que les activitats esportives en què participen dones tenen menys interés informatiu i, de l’altra, sovint s’enfoquen aspectes que no són rellevants, com ara el físic de les participants en compte dels seus mèrits esportius, o es dilueixen els èxits individuals de les dones ressaltant el paper del seu entorn: l’equip, l’entrenador, etc. Cal evitar, a més, la banalització dels esports «femenins» tractant-los com a esports de segona. A més d’això, sovint s’argumenta que és difícil equilibrar els dos sexes en les tertúlies d’esports perquè hi ha poques dones expertes. Es tracta d’un argument fal·laç. Hi ha suficients dones periodistes expertes per a evitar aquesta discriminació. En qualsevol cas, no és acceptable l’ús de dones sense bagatge amb un rol purament ornamental.
Treball. La bretxa salarial salarial se situa al voltant del 25 %. És per això que la cvmc procurarà abordar la discriminació salarial i laboral de les dones, tant des de la perspectiva del sostre de vidre com des de l’anàlisi dels diferents sectors laborals, especialment aquells en què les dones pateixen més discriminació.
Lideratge. Cal afavorir i normalitzar la presència de les dones líders, dirigents polítiques i d’empreses, activistes socials, sense recórrer al tòpic de presumptes qualitats negatives (dominants, masculinitzades, ambicioses, etc.), distintes de les virtuts dels homes per al comandament. Així mateix, s’evitarà sexualitzar en categories professionals: secretàries, infermeres, etc.
a) Parlem de corresponsabilitat i no de conciliació perquè la segona es veu (normalment) limitada a la flexibilitat horària laboral de les dones per a atendre les altres ocupacions familiars que socialment té atribuïdes, mentre que la corresponsabilitat implica conjuntament els progenitors i situa els fills o les filles com a subjectes de la qüestió.
b) Evitarem parlar de la bellesa o de l’edat de les dones en les entrevistes si no tenen rellevància en el contingut de l’entrevista.
c) Es procurarà utilitzar veus masculines i femenines per a donar legitimitat i autoritat indistintament.
Per tal de garantir la perspectiva de gènere en tots els continguts i la incorporació efectiva de les dones al mitjà, a més d’incloure en el llibre d’estil la perspectiva en cada punt, cal reforçar els continguts en dos aspectes:
a) La creació d’una base de dades d’expertes, que serà consultada per a qualsevol tipus d’informació per tal d’aportar igualtat i perspectiva en els continguts.
b) La creació d’una comissió permanent d’expertes en igualtat, dins del Consell d’Informatius i del Consell de la Ciutadania, les recomanacions de les quals seran incloses en els seus informes.
Consideracions:
1. Es tracta de promoure nous models de feminitat i masculinitat que no emmarquen l’atractiu i la virilitat en termes de força bruta i domini, en què la sexualitat siga una experiència responsable, saludable i plaent, fruit d’una decisió personal consensuada en condicions d’igualtat. Es tracta de promoure models d’identificació en què les dones siguen subjectes de desig propi i no objectes de desig alié, però també de donar suport a la construcció identitària pel que fa a la percepció corporal, l’autoconeixement de la sexualitat i el desenvolupament dels components relacionals.
2. Hem d’elaborar programes en els quals les dones siguen percebudes com a subjectes històrics productors de cultura i avanços tecnològics i socials, membres de ple dret com a ciutadanes (literates, científiques, cineastes, polítiques, artistes, etc.), la qual cosa no només serviria per a donar-los el lloc en la història i els mitjans que els corresponen, sinó que també aportaria un bon model d’identificació com a subjectes autònoms a través dels seus èxits personals, intel·lectuals i/o en l’activisme social. També s’han de promoure campanyes divulgatives de sensibilització que redunden en la igualtat entre homes i dones.
3. Quan es realitzen documentals biogràfics sobre valencians il·lustres, una part fonamental per a reivindicar el nostre patrimoni historicocultural, caldrà mostrar especial atenció a rescatar de l’oblit les dones il·lustres com, per exemple, Isabel de Villena, Víria Acte, Josepa Domènica Català de Valeriola, Maria Cambrils o Dorotea i Margarida Joanes, entre moltes altres.
4. Respecte a l’entreteniment, és recomanable que en la programació cinematogràfica es tinguen en compte les pel·lícules dirigides per dones i també que les protagonistes femenines no siguen objectes estereotipats.
5. Cal establir sistemes de supervisió sobre els missatges publicitaris. Es vetlarà especialment pels anuncis destinats a la infància i a l’adolescència, ja que la publicitat genera constantment imatges pornojuvenils que fan que les adolescents s’incorporen cada vegada més prompte al mercat de la seducció i de les aparences, un fet que contribueix a la disseminació de malalties de la percepció corporal, com ara l’anorèxia, la bulímia i la dismòrfia. Les xiquetes ho són legalment fins als catorze anys.
6. La cvmc impulsarà la formació en igualtat de gènere del col·lectiu de professionals del periodisme. S’exigirà alguna formació en aquest àmbit quan es tracte de responsables de redacció de notícies relatives a aquesta desigualtat. Cal no oblidar que els mitjans de comunicació són el principal vehicle d’informació, d’entreteniment i de formació de l’opinió pública.
1. S’evitarà identificar la perspectiva de gènere amb qüestions que concernisquen únicament les dones.
2. En les informacions relatives als discursos sobre igualtat de gènere, no es realitzaran equivalències entre el masclisme i el feminisme. Al contrari, s’insistirà que el feminisme no és un tipus de masclisme a la inversa i que el pensament feminista treballa per la igualtat de drets entre dones i homes, condició sine qua non d’un estat de verdadera democràcia.
3. El debat sobre la igualtat d’oportunitats no es limitarà al repartiment de tasques domèstiques i la cura de persones. Això sol tindre com a conseqüència una trivialització de la importància de la igualtat d’accés de les dones a totes les àrees de la vida social, cultural, econòmica i política.
4. No es faran juís de valor sobre la dedicació i la conciliació entre la vida privada i la vida professional de les dones, especialment en vides de projecció pública, però sí en homes per tal d’equilibrar el pes familiar. I haurem de parlar de coeducació i no de conciliació quan parlem de filles i fills.
5. Quan s’informe sobre qüestions relacionades amb la maternitat, no es promouran models rígids i maniqueus contraris a la trans- formació social. La maternitat i la parella són opcions de vida, no l’únic destí que tenen les dones. No totes les mares viuen d’igual manera l’experiència de ser mare. La maternitat s’ha mitificat com l’única funció útil de les dones, tot insistint en valors patriarcals tradicionals vinculats al sacrifici i a la renúncia. S’ha de posar l’accent sempre en la paternitat-maternitat-corresponsabilitat per a situar els fills i les filles com a subjectes de la qüestió.
6. No es recorrerà a l’aparença, l’estat civil, la situació sentimental, la maternitat, etc. per a parlar de les dones, excepte quan siga necessari per a la comprensió dels fets.
7. La informació no sustentarà models en què l’èxit professional i la feminitat es presenten com a excloents. D’igual manera, l’èxit femení no s’associarà amb la bellesa i la sensualitat.
8. La pràctica professional (cobertura de temes, assignació de reporters i reporteres, expectatives de tractament informatiu, etc.) evitarà els estereotips de gènere.
9. S’evitarà la difusió de qualsevol forma de violència simbòlica en els discursos i en les imatges, com ara presentar les dones deshumanitzades, cosificades, fragmentades en les seues zones erògenes, com a objectes de plaer per al desig masculí, violentades o de qualsevol altra manera que les denigre o vexe.
10. S’evitarà l’ús de la doble vara d’amidar que destaca i censura accions reprovables si estan protagonitzades per dones («Una dona abandona el fill de tres anys en un locutori»), tot ignorant la responsabilitat paterna.
Ventres de lloguer, gestació subrogada, maternitat subrogada, gestació per substitució, subrogació gestacional: el debat sobre aquesta pràctica comença des del moment en què triem la manera d’anomenar-lo. En qualsevol cas, es tracta d’un mateix fenomen que es produeix quan una dona es presta a gestar una criatura per a lliurar-la, en nàixer, a la persona o persones que li han fet l’encàrrec i que n’assumiran la paternitat i/o maternitat. Hi ha molts pocs casos d’altruisme i gratuïtat.
El fenomen més estés i habitual és el de la pràctica mitjançant un contracte pel qual la gestant —portadora, mare per substitució o gestant de lloguer— accepta sotmetre’s a tècniques de reproducció assistida per a dur a terme la gestació o gestacions —pot implicar un seguit d’intents— a favor d’una persona o parella comitent —mare o pare subrogant, mare o pare intencional o aspirants— i es compromet a lliurar-los la criatura o criatures que pogueren nàixer sense que s’establisca cap vincle de filiació entre el nadó o nadons amb la dona gestant, sinó amb els subrogants.
A Espanya, la Direcció General de Registres i del Notariat va acceptar el 2009 la primera inscripció d’una criatura nascuda per mitjà d’aquesta pràctica. Es tracta d’un fenomen en auge amb fortes implicacions de caire ètic, jurídic, polític, econòmic i social, la qual cosa ens exigeix un tracte rigorós. Es calcula que aquesta pràctica supera les taxes d’adop- ció internacional. En el cas espanyol, les fonts més fiables xifren en més d’un miler per any la quantitat de criatures nascudes per aquest procediment.
Tot i que és una pràctica il·legal a Espanya —com recull la llei de reproducció humana assistida del 2006—, hi ha parelles i persones que, a títol individual, recorren a uns altres països on sí que és permesa per a sol·licitar després que les criatures siguen inscrites com a pròpies en el registre. L’aparició d’un mercat de caire global en què unes dones cobren per allotjar i gestar a l’úter criatures amb la dotació genètica dels qui la contracten, ha esdevingut una realitat que va des de les ofertes als Estats Units en unes condicions clíniques considerades dignes per a la dona fins a les explotacions de dones en granges de producció de criatures en unes condicions pràcticament d’esclavatge a l’Europa de l’Est —Ucraïna, sobretot— i a l’Índia.
Ens trobem, doncs, davant un fenomen que afecta, o pot afectar, la dignitat i els drets fonamentals de les dones i les criatures nascudes, i que remet als límits sobre la mercantilització del cos humà, a la comparació amb la donació d’òrgans i al debat sobre la lliure elecció que també es dona en el cas de la prostitució, tot i ser un fenomen ben diferent. No se’n pot negar la transcendència ètica i social ni el debat que comporta. Conceptes i pràctiques com ara la gestió social de les cures, la diversitat de famílies, si la maternitat/paternitat pot ser considerada o no un dret o si es tracta d’un mer desig, el paper dels lobbies en aquest debat, la dissociació gestació/maternitat, la reproducció genètica, l’adopció i, fins i tot, el neocolonialisme transfronterer i el neoliberalisme patriarcal són arguments sovintejats en el debat social a què estem assistint.
El debat també és intens des de la perspectiva jurídica, atés que, mentre que a Espanya aquesta pràctica és il·legal, no obstant això, sí que es registra els nascuts per aquesta via en altres països. Hi ha estats menys garantistes que ara n’estan limitant la pràctica, mentre que altres només permeten la via altruista. El debat sobre si legislar i amb quins límits, o si mantindre’n la prohibició, xoca amb la política de fets consumats que practiquen les persones que disposen dels recursos econòmics per a una tal pràctica. L’interés dels menors, xiquets i xiquetes, i la seua protecció seria l’argument cabdal en aquest cas. Amb tot, la situació actual a Espanya, atesa la manca de normativa explícita, obliga els tribunals i les autoritats competents a articular respostes sense una base suficientment sòlida.
Recomanacions per al tractament informatiu
1. Reservarem l’expressió gestació subrogada per a referir-nos als aspectes contractuals del fenomen.
2. Procurarem usar les diverses expressions referides al fenomen dins de la mateixa peça per tal d’equilibrar un possible biaix si només n’usàvem una.
1. Actuarem amb prevenció respecte a aquelles notícies que en destaquen els aspectes positius i que venen presentades per personatges populars —actors, actrius, cantants, etc.— i amb poder adquisitiu. Solen estar promogudes pels lobbies que n’impulsen el negoci.
2. En el cas de disposar de talls de veu i testimonis, evitarem prendre només les declaracions d’una de les parts en conflicte.
3. Convé tindre en compte les organitzacions que s’hi oposen, com ara No Somos Vasijas (http://nosomosvasijas.eu/) o Stop Ventres de Lloguer (https://stopvientresdealquiler.wordpress.com/), així com les dones expertes que hi poden aportar apreciacions destacables.
Especialment rellevant i aconsellable per a disposar d’una bona i completa informació és l’informe realitzat per l’Institut Basc de la Dona, Emakunde, l’informe més actual i complet sobre el tema, que es pot consultar i descarregar en línia:
http://www.emakunde.euskadi.eus/contenidos/informacion/ publicaciones_informes/es_emakunde/adjuntos/ges_sub_vie_alq_ informe.pdf
Es considera violència masclista la que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tinga com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
Els mitjans de comunicació, com un dels espais de creació i de transmissió d’imatges i d’estereotips més poderosos de la societat actual, mereixen un títol complet en l’articulat de la Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes. El mandat estableix que tots els mitjans de comunicació respectaran la igualtat entre dones i homes, tot evitant qualsevol forma de discriminació (article 39). La Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana (dogv núm. 6912, de 28 de novembre de 2012), en l’article 34 es compromet a promoure l’ús de la guia d’estil periodístic que proporcione les claus per al tractament informatiu adequat de les situacions relacionades amb la violència que pateixen les dones.
El document de la Federació Internacional de Periodistes (fip) del maig del 2009, titulat «Ètica i gènere: igualtat a les sales de redacció. Declaració de Brussel·les», remarca la importància de la professió pe- riodística a l’hora de millorar la qualitat informativa i la contribució dels mitjans a l’erradicació de la violència masclista. En aquest sentit, la cvmc i les seues societats mantindran una línia d’actuació coherent tant en els informatius com en el conjunt de la programació dels diversos mitjans.
Partint dels diversos llibres d’estil dels mitjans de comunicació que aborden aquesta qüestió, de les recomanacions d’organismes públics (cac) i tot tenint en compte el mandat de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic (articles 2 i 5), considerem que cal observar els següents principis i criteris d’actuació:
1. Hem de tractar la violència masclista com una violació dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones.
2. La violència masclista és un impediment perquè les dones puguen assolir la plena ciutadania.
3. La informació sobre violència masclista s’ha de donar per mitjà de diversos formats i gèneres periodístics per tal de fer possible la percepció del fenomen en tota la seua complexitat.
4. Els maltractaments són, alhora, un delicte i un problema social. No convé fer difusió de casos particulars si no n’existeix una denúncia prèvia davant dels organismes oficials pertinents per tal de protegir la integritat de les persones afectades.
Hem d’evitar recollir testimonis del veïnat i dels familiars si no tenen dades concretes i aprofitables. És contraproduent involucrar-hi terceres persones si no tenen una vinculació directa amb el cas, encara que hi tinguen lligams de parentiu o sentimentals, així com aquelles que només hi estan relacionades circumstancialment.
És recomanable l’ús de fonts qualificades, especialitzades i de solvència contrastada, que siguen les més adequades en cada cas. Cal identificar les fonts de la manera més concreta possible.
És important considerar, tant en les decisions com en la tria de fonts informatives i testimonis, l’objectiu periodístic que es persegueix, el context en què s’emmarca el fet i l’impacte i les conseqüències que se’n poden derivar segons com es tracte la informació.
Cal evitar qualsevol relació de causa a efecte entre els fets i la procedència de les persones implicades, la seua situació sociocultural i/o les circumstàncies personals.
És contraproduent esbiaixar la incidència dels casos de violència masclista cap a grups socials concrets, orígens culturals i circumstàncies determinades, ja que es tracta d’un fenomen universal i estructural.
És recomanable explicar els antecedents i els processos seguits per la persona agredida que siguen pertinents (denúncia, orde d’allunyament, etc.) abans d’arribar a la situació actual. Cal oferir dades i aquells elements de contextualització que permeten entendre el problema i ajuden a reflexionar.
Hem de respectar la dignitat de les persones agredides i de persones del seu entorn familiar o veïnal, i no mostrar-les mai sense el seu consentiment previ.
Hem d’evitar l’assetjament de la persona agredida i de les persones del seu entorn per part del nostre equip de professionals. Cal esperar que la persona afectada es recupere abans de mostrar-la als mitjans. És preferible oferir el testimoni d’altres dones o entitats expertes que poden parlar de la seua recuperació i del procés de reparació dels danys patits.
Hem de ser prudents amb la figura del testimoni. Quan es parla amb una víctima, no podem desacreditar-la, no hem de guionitzar, no hem d’imposar un determinat discurs. Si parlem amb víctimes és perquè tenen un coneixement que nosaltres no tenim i que ens interessa perquè entenem que aporta alguna cosa. Per tant, deixem que parlen. Si sols ens interessa el testimoni per a recrear l’acció violenta o el trauma, no ho fem. Podem estalviar-nos l’entrevista.
En tots els gèneres i els continguts convé fer un tractament mediàtic igualitari de dones i homes, evitant els estereotips i tòpics que frivolitzen i banalitzen el tractament dels casos de violència masclista. Cal evitar les adjectivacions que puguen contribuir a una justificació implícita de l’agressió.
S’ha de recordar que l’elaboració i la difusió de continguts i de publicitat que inciten a la violència masclista, la justifiquen o la banalitzen estan absolutament prohibides en la cvmc.
Alhora que s’informa sobre situacions de violència masclista, convé difondre informes, balanços periòdics i estadístiques, així com fer visible la xarxa de recursos i de serveis específics destinats a les dones en situació de violència masclista, en especial el telèfon 016 i el 900 580 888 (Centres Dona 24 Hores). I els recursos disponibles quant a informació i assessorament jurídic en matèria de violència masclista.
Cal garantir el seguiment informatiu dels casos. S’ha d’informar de com s’han resolt i, si hi escau, de la recuperació de les persones agredides.
Per tal d’evitar la victimització i/o culpabilització de les dones agredides i de facilitar-ne la rehabilitació o la recuperació, és convenient fer un seguiment dels casos tractats i donar rellevància a les informacions relacionades amb la superació de situacions de violència masclista. D’aquesta manera es pot donar una visió integral del fenomen i de la capacitat de les dones d’eixir-se’n, més enllà de les agressions.
Convé oferir testimonis i exemples de superació que servisquen d’ajuda i de missatge positiu i esperançador per a altres víctimes.
Hem de rectificar de manera immediata qualsevol informació errònia que s’haja pogut difondre sobre un cas.
En cas d’error o d’equivocació en una informació d’aquestes característiques, hem de rectificar amb la màxima celeritat i donant-hi la màxima importància per a evitar més pressió psicològica sobre les persones afectades.
Convé informar i mostrar que l’acte violent té conseqüències negatives per als agressors i fer visibles, així mateix, les manifestacions de rebuig social que s’originen.
Informarem de les sentències condemnatòries per tal de mostrar les conseqüències penals de la violència masclista i el suport institucional, jurídic i social a les dones maltractades.
Sempre que es puga, ens hem de posar en contacte amb dones expertes i organitzacions de suport a les dones maltractades. Hem de procurar fer visibles les aportacions de les dones i presentar-les amb tota la seua autoritat. I també fer visibles les aportacions de les dones en tots els àmbits de la societat i considerar l’experiència com a font documental de primera importància.
Hem de respectar el dret a la intimitat de les persones agredides i la presumpció d’innocència de les persones presumiblement agressores.
Convé preservar l’anonimat de les persones afectades i respectar sempre la decisió sobre la difusió de la seua identitat. S’ha de recordar que, pel que fa als menors, es prohibeix difondre’n el nom, la imatge o altres dades que en puguen permetre la identificació en casos en què, amb el consentiment o no dels pares o tutors, afecten l’honor, la intimitat o la pròpia imatge dels menors i, particularment, si apareixen com a víctimes, testimonis o inculpats amb relació a la comissió d’accions il·legals.
Cal respectar també la decisió dels cossos de seguretat pel que fa a la difusió, o no, de determinada informació que pot influir en el procés de la investigació.
S’ha d’evitar sempre que les informacions publicades permeten arribar a conclusions prematures sobre els fets abans d’una resolució judicial.
Cal tindre en compte que les dones retingudes en operatius policials sobre casos d’explotació sexual poden ser les víctimes d’aquesta explotació. Per tant, es fa necessari tindre cura en tot moment de la intimitat d’aquestes dones, de la seua presumpció d’innocència i, en particular, per raons de seguretat i de protecció, de no difondre’n la imatge. En aquest sentit, recomanem evitar tota difusió d’imatges de càmera oculta i/o d’imatges sense autorització expressa.
Cal que fem visible la violència masclista que opera de forma més so- terrada i que costa més de reconéixer: la violència psicològica, l’econòmica o la que es dona en els àmbits social i laboral; les diferents formes que pren l’assetjament i els seus efectes devastadors en les dones, i en les filles i els fills.
Hem de diversificar els formats. No tractar la violència contra les dones únicament a través de les notícies sobre feminicidis, sinó amb reportatges sobre elements o aspectes del fenomen complex de la violència masclista, taules redones, debats, etc.
Evitem el sensacionalisme i el dramatisme, tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut de les informacions sobre violència masclista. Totes les imatges i tots els textos han de ser respectuosos amb la dignitat de les persones. Per això s’han d’evitar les descripcions detallades, escabroses o d’un gran impacte.
Cal evitar també confondre situacions de violència masclista amb altres possibles conflictes. Quan es tracte d’un cas de violència dins de la família però no masclista, parlarem de violència familiar, com ara en els casos de les agressions als progenitors.
Quant al fenomen de l’explotació sexual, cal emmarcar-lo sempre en el context de la violència masclista, i convé no confondre la prostitució, el tràfic i l’explotació sexual de dones i xiquetes.
S’ha de tindre una cura especial amb les informacions sobre mutilacions genitals femenines i matrimonis forçats, que, habitualment, afecten menors.
Els mitjans de comunicació social gestionats o finançats per les administracions públiques valencianes, en les notícies sobre fets relacionats amb la violència masclista, han d’excloure tots els elements que els puguen donar un caire morbós i que vagen en contra dels principis de la professió periodística.
En qualsevol mitjà cal escollir només aquelles imatges que aporten informació i evitar concentrar l’atenció en les persones agredides i en les del seu entorn.
Per a preservar el contingut i el rigor de les informacions, cal procurar que totes les imatges siguen impersonals, neutres, que no permeten identificar el lloc dels fets ni relacionar-hi persones concretes. Convé valorar quines són les imatges imprescindibles i quines les mancades de valor informatiu.
Cal fomentar la formació de la plantilla de professionals de la cvmc i les seues societats.
Hem d’afavorir i incentivar la formació d’aquelles persones que han d’abordar continguts relacionats amb la violència masclista. Pel que fa a la professió, convé exercir la tasca periodística des de la responsabilitat personal i respectant els codis ètics i deontològics.
1. No farem un tractament informatiu que reforce la imatge de les dones com a víctimes per damunt del seu paper com a subjectes actius.
2. No utilitzarem expressions com ara un cas més..., un altre cas..., a fi d’evitar un efecte narcotitzant que reste rellevància als fets.
3. Evitarem un tractament que culpabilitze o faça responsables les víctimes que han patit violència masclista.
4. Tampoc no les hem de presentar com a responsables per no haver denunciat.
5. Evitarem dades i imatges que permeten la identificació i/o localització de la víctima o l’agressor, com ara exteriors de la vivenda, lloc de treball, etc.
6. La rellevància pública dels implicats en pot justificar la identificació amb l’autorització prèvia dels responsables editorials.
7. No s’ha d’especular sobre les raons de l’agressió: l’aspecte físic, els motius emocionals com la gelosia, la personalitat de la víctima o de l’agressor, el consum de drogues, els problemes econòmics, etc.
8. Mai no s’ha de situar la violència masclista en el marc de les relacions sentimentals. És una relació de dominació, no d’amor.
9. No farem ús d’expressions o testimonis que puguen justificar les agressions de forma més o menys implícita.
10. Evitarem crear situacions d’alarma social que puguen abocar les dones, algunes dones, a inhibir-se de la presència pública i la participació social, o a tancar-se en elles mateixes.
El mandat marc de la cvmc indica que «l’atenció especial a la infància i la joventut ha de ser un objectiu prioritari dels mitjans audiovisuals públics, que han de tindre en compte les noves plataformes d’accés als continguts audiovisuals i usar els recursos tecnològics disponibles per a garantir tant el deure de protecció de la infància i la joventut com el respecte dels seus drets comunicatius, així com vetlar per l’adequació d’horaris respecte a l’audiència potencial i descartar els continguts que fomenten la discriminació de gènere mitjançant estereotips de gènere i rols sexistes».
El tractament informatiu de temes que afecten la infància, l’adolescència i la joventut ha de respectar els drets dels menors i els ha d’ajudar a entendre el món complex en què vivim. La informació ha de promoure la igualtat, la solidaritat, el respecte i la superació personal, sobretot a través de l’educació.
Com que es tracta de persones en ple procés de maduresa, és important la transmissió de valors, models socials i normes de conducta que retraten la diversitat des del respecte i la tolerància. Volem contribuir a la formació d’una ciutadania amb esperit crític, capaç d’afrontar les diferències des del diàleg. Considerem els xiquets i les xiquetes, tant en edat infantil com en l’adolescència, subjectes actius de la societat i busquem la manera d’acostar-los el relat informatiu amb programes ad hoc.
Fomentem la connexió amb el món escolar i contribuïm a la formació de l’alumnat en la descodificació dels mitjans audiovisuals.
Respectem el dret de menors i adolescents a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. Per a difondre imatges o declaracions d’una menor o d’un menor, demanem el consentiment dels pares o tutors, i si, tot i tindre l’autorització, considerem que hi pot haver conseqüències negatives, no difonem el material. La decisió i la responsabilitat del tractament informatiu correspon als periodistes, independentment que els pares o tutors aposten per l’exposició mediàtica.
Si tenim autorització, hem de pactar el tipus d’identificació (nom, nom i cognoms amb imatges, amb imatges difuminades, amb la veu distorsionada) i l’hem de respectar escrupolosament. Hem d’extremar la cautela per a no donar detalls que faciliten la identificació d’algú quan el que volem és ocultar-ne la identitat.
Si ens demanen que el material no es reutilitze, ho comuniquem a l’arxiu audiovisual.
Els mitjans de la cvmc establiran sistemes de control parental per a continguts no aptes per a menors sempre que tècnicament siga possible.
Recomanacions
1. No difonem la identitat dels menors quan són víctimes en causes criminals, excepte si es tracta d’homicidis, segrestos o desaparicions.
2. Extremem la cautela quan es tracta de menors desprotegits, sense tutela familiar.
3. No mostrem escenes de violència gratuïta que puguen resultar traumatitzants per a les xiquetes i els xiquets.
4. No difonem missatges en què siga palesa la discriminació d’alguna persona per motius de sexe, raça, religió o ideologia.
5. En entrevistes a menors no fem preguntes basades en tòpics i estereotips sexistes, classistes o racistes. No reproduïm la imatge estereotipada de xiquetes sexualitzades i passives, i de xiquets agressius i repressors dels seus sentiments. En les entrevistes a menors respectem la seua manera d’expressar-se i no forcem les respostes d’acord amb els nostres objectius.
6. Evitem promoure el consum de productes nocius per a la salut, ja siguen drogues, alcohol o tabac, tant en els programes com en la publicitat.
7. No donem una visió negativa de l’adolescència i la joventut, associant-la amb conductes antisocials o delictives. Tampoc la presentem com un conjunt de gent desmotivada i sense interés pels assumptes públics.
8. Evitem generalitzacions i actituds paternalistes. Adolescents i joves no són col·lectius homogenis. Per tant, contextualitzem adequadament cada informació i ens estalviem així simplificacions estereotipades o carregades de prejuís. Els menors són agents actius. Cal reforçar el seu reconeixement com a subjectes de comunicació, amb dret a parlar en el seu nom segons l’edat i el grau de maduresa.
9. Evitem l’alarma social quan tractem temes especialment sensibles, com ara les agressions sexuals, el maltractament, l’assetjament o la desaparició de menors.
10. No utilitzem un llenguatge groller que atempte contra el respecte, els drets humans o la dignitat de la persona.
Des del punt de vista legal, l’assetjament inclou el maltractament físic, el psicològic, la negligència, el tracte indigne, l’explotació laboral i l’abús sexual, la corrupció, la manipulació, el mal ús de la seua imatge i qualsevol altra forma d’abús.
Com que es tracta d’una qüestió extremadament sensible, busquem l’assessorament expert. Una mirada multidisciplinària ens ajudarà a contextualitzar la situació, a evitar el sensacionalisme i a educar en la prevenció.
L’interés de les xiquetes i els xiquets està per damunt de tot. Sempre que s’informe d’un cas d’assetjament infantil, s’han d’avaluar els riscos i tindre present que també es poden veure afectats altres xiquets i xiquetes.
Cal preservar la intimitat de les víctimes i dels possibles agressors, si també són menors. Només recollirem, amb el consentiment ex professo dels afectats, els testimonis de persones que hagen superat el maltractament, i sempre des del rigor i amb sensibilitat.
Considerem que els xiquets i les xiquetes també són víctimes en els casos de violència masclista.
Atés que alguns casos d’assetjament infantil es produeixen des de les xarxes digitals, apostem per l’alfabetització mediàtica. Des dels mitjans de la cvmc cooperem amb les famílies, l’escola i els poders públics en la formació del pensament crític en el consum, l’ús i l’accés als mitjans i a les tecnologies de la informació i de la comunicació (tic) per a previndre situacions de maltractament, tant per part d’adults (grooming) com per part d’altres xiquets (cyberbullying).
Recomanacions
1. No establim relacions de causa a efecte entre una determinada situació socioeconòmica, classe social, sexe o ètnia i els casos d’assetjament infantil.
2. Entenent que els xiquets i les xiquetes sempre són obligats a prostituir-se per persones adultes, no diem prostitució infantil, sinó criatures o menors víctimes d’explotació sexual.
3. Evitem qualsevol justificació social de la violència contra les xiquetes i els xiquets, tant en les informacions com en les opinions del públic.
4. No mostrem agressions físiques o verbals com a manera d’imposar disciplina, ni l’ús de la força per a solucionar conflictes entre iguals.
5. Defugim la difusió d’imatges que porten les xiquetes i els xiquets a reviure situacions dramàtiques o que els provoquen patiment.
6. Els infants i adolescents que són víctimes de situacions sensibles i traumàtiques no participen en els nostres programes. També limitem la col·laboració dels familiars per a evitar la sobreatenció mediàtica.
7. No emetem imatges que, tot i estar pixelades, puguen permetre identificar llocs o persones, i ferir la sensibilitat de les víctimes i del públic.
8. Defugim l’espectacularització. No ens recreem en els detalls morbosos ni fem reconstruccions de fets que no han sigut provats.
Les recomanacions incloses en aquest capítol s’han d’aplicar independentment del lloc on passen els fets informatius. Els drets dels menors són universals.
La salut és una de les principals preocupacions de la ciutadania. Des de la cvmc n’informem àmpliament i amb la precisió necessària per a evitar especulacions. Cobrim la informació sanitària des del rigor i el respecte, amb especialistes, varietat de fonts i l’assessorament expert perquè volem que les nostres notícies siguen acurades i no creen falses esperances ni causen alarma injustificada.
Contribuïm a l’educació sanitària de la població i assumim la nostra responsabilitat de mediació entre la professió mèdica i la resta de la societat. En els casos en què està en joc la salut pública, difonem campanyes preventives d’institucions i d’associacions de malalts i seguim les recomanacions de les autoritats competents per a evitar alarmes injustificades.
Preferim el terme malalties minoritàries o malalties poc freqüents, i procurarem evitar l’ús de l’expressió malalties rares.
Tenim present la perspectiva de gènere perquè, en matèria de salut, les dones han de passar de la invisibilitat a l’atenció a la seua diferència.
Fem tot el possible perquè la salut de les dones tinga un tractament igualitari respecte del que es dona a la dels homes, tant des de la pràctica assistencial com des de la recerca.
Informem dels problemes específics de la salut de les dones (menstruació, menopausa), però també d’aquells que es deriven del rol social que se’ls atribueix (cuidadores de malalts en l’àmbit domèstic, per exemple).
Donem visibilitat a les professionals del camp de la sanitat sense reproduir els estereotips metge/home, dona/infermera. De la mateixa manera, mostrem homes en funcions assistencials que generalment s’atribueixen a les dones.
Quan els símptomes d’una malaltia són diferents en dones i homes, ho expliquem a la ciutadania perquè només així contribuirem a aconseguir que les dones tinguen un tracte igualitari en l’àmbit de la salut.
Només informem que una determinada persona pateix una malaltia, física o psíquica, quan ella ho haja dit públicament. En la resta dels casos, el dret a la intimitat està per damunt del dret a la informació.
Protegim el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les persones que pateixen una malaltia en totes les etapes d’aquest procés i especialment en la fase terminal. Ens hi referim amb un llenguatge respectuós i sense estereotips negatius que porten a l’estigmatització.
En les informacions sobre avanços científics o resultats d’assajos clínics, especifiquem molt bé en quina fase es troba la investigació, què és el que s’ha aconseguit i qui hi ha darrere (universitat, laboratori farmacèutic, institut de recerca, etc.).
Evitem també donar credibilitat a teràpies que no s’haja provat científicament que són efectives.
La salut és una de les principals preocupacions de la ciutadania. Des de la cvmc n’informem àmpliament i amb la precisió necessària per a evitar especulacions. Cobrim la informació sanitària des del rigor i el respecte, amb especialistes, varietat de fonts i l’assessorament expert perquè volem que les nostres notícies siguen acurades i no creen falses esperances ni causen alarma injustificada.
Contribuïm a l’educació sanitària de la població i assumim la nostra responsabilitat de mediació entre la professió mèdica i la resta de la societat. En els casos en què està en joc la salut pública, difonem campanyes preventives d’institucions i d’associacions de malalts i seguim les recomanacions de les autoritats competents per a evitar alarmes injustificades.
Preferim el terme malalties minoritàries o malalties poc freqüents, i procurarem evitar l’ús de l’expressió malalties rares.
Tenim present la perspectiva de gènere perquè, en matèria de salut, les dones han de passar de la invisibilitat a l’atenció a la seua diferència.
Fem tot el possible perquè la salut de les dones tinga un tractament igualitari respecte del que es dona a la dels homes, tant des de la pràctica assistencial com des de la recerca.
Informem dels problemes específics de la salut de les dones (menstruació, menopausa), però també d’aquells que es deriven del rol social que se’ls atribueix (cuidadores de malalts en l’àmbit domèstic, per exemple).
Donem visibilitat a les professionals del camp de la sanitat sense reproduir els estereotips metge/home, dona/infermera. De la mateixa manera, mostrem homes en funcions assistencials que generalment s’atribueixen a les dones.
Quan els símptomes d’una malaltia són diferents en dones i homes, ho expliquem a la ciutadania perquè només així contribuirem a aconseguir que les dones tinguen un tracte igualitari en l’àmbit de la salut.
Només informem que una determinada persona pateix una malaltia, física o psíquica, quan ella ho haja dit públicament. En la resta dels casos, el dret a la intimitat està per damunt del dret a la informació.
Protegim el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les persones que pateixen una malaltia en totes les etapes d’aquest procés i especialment en la fase terminal. Ens hi referim amb un llenguatge respectuós i sense estereotips negatius que porten a l’estigmatització.
En les informacions sobre avanços científics o resultats d’assajos clínics, especifiquem molt bé en quina fase es troba la investigació, què és el que s’ha aconseguit i qui hi ha darrere (universitat, laboratori farmacèutic, institut de recerca, etc.).
Evitem també donar credibilitat a teràpies que no s’haja provat científicament que són efectives.
1. No associem la salut amb una estètica determinada. Una cosa és la salut i una altra la bellesa. No establirem cap relació directa entre salut, bellesa i cosmètica, ni tampoc entre salut, fortalesa física i esteroides.
2. No informarem de productes miracle ni de teràpies pseudocientífiques.
3. Evitarem relacionar determinades malalties amb certs comportaments, ni en el cas del trastorn mental ni en cap altre, menys encara si es tracta de comportaments delictius.
4. En concret, en el tractament informatiu de les malalties mentals convé seguir aquestes recomanacions:
a) Referir-se a les persones amb una malaltia mental diagnosticada de la següent manera: persona amb esquizofrènia, persona que té una depressió, etc. Evitem les paraules ofensives o inexactes que perpetuen la ignorància (malalt mental, trastornada, pertorbat, psicòpata, boig), així com els mots que etiqueten els individus substantivant la seua condició (esquizofrènica, depressiu, maníaca, anorèctic, psicòtica).
b) Mostrar històries d’èxit i continguts que palesen les capacitats del col·lectiu en àmbits com ara la convivència familiar, les relacions socials, els projectes personals, l’ocupació, etc.
c) Esmentar els problemes de salut mental només quan siga necessari per a entendre correctament el fet a què al·ludeix la notícia, sobretot si el fet és negatiu.
d) En les notícies de successos violents, descriure els fets directament observables, sense prejutjar que la causa és una malaltia mental i, en els casos en què hi haja implicada una persona amb una patologia diagnosticada, sense destacar la malaltia com l’únic factor causant del fet.
e) Il·lustrar les notícies sobre les malalties mentals amb material gràfic adequat, fugint de les imatges estereotipades de soledat, reclusió o comportaments extravagants, irracionals o violents, més encara si tenim en compte que la majoria d’aquestes malalties són invisibles.
f) Tant en els textos com en les imatges, desvincular la malaltia mental d’altres discapacitats que no hi tenen res a veure.
g) Donar veu i visibilitat a l’opinió de les persones afectades directament per una malaltia mental i als familiars, afavorint la presència de dones, migrants i altres col·lectius en situació d’exclusió social que tinguen una malaltia mental.
h) Assenyalar, si fora el cas, la falta de recursos destinats a la recuperació de les persones amb malaltia mental i el dret com a ciutadans i ciutadanes a rebre una atenció adequada.
Promovem un estil de vida saludable, sense associacions directes entre estereotips corporals i salut. La informació pot ser molt útil per a combatre malalties relacionades amb una preocupació excessiva o una obsessió per la imatge corporal i els estàndards de bellesa, com és el cas de l’anorèxia nerviosa o la bulímia nerviosa.
Els nostres mitjans han de contribuir a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària. Per això recomanem:
1. No donar consells per a aprimar-se ni informació sobre cap tipus de dieta quan la motivació siga estètica.
2. No citar tractaments o medicaments per a perdre pes (diürètics, laxants, purgants, etc.).
3. No facilitar adreces d’internet de webs del tipus pro-ana (abreviatura de proanorèxia) o promia (abreviatura de probulímia), que inciten la joventut a seguir conductes qualificades com a trastorns alimentaris.
4. Donar informació i telèfons d’ajuda d’associacions o d’organismes públics especialitzats en el tractament dels tca, als quals poden acudir les persones afectades i les seues famílies.
1. No ens centrem únicament en les característiques físiques. Posem en relleu els trets intel·lectuals i psicològics de les persones. Hem de mostrar tot tipus de persones i defugir una visió homogènia dels cànons estètics, en què la bellesa s’associe amb el fet d’estar prim.
2. Evitem la simplificació, banalització i descontextualització de les malalties derivades dels trastorns alimentaris. N’expliquem els símptomes, el tractament, les conseqüències físiques i les seqüeles psicològiques.
3. No recorrem ni al sensacionalisme ni al morbo, tant en la difusió d’imatges de persones extremadament primes com en el llenguatge verbal.
4. No difonem imatges o testimonis de persones afectades per tca o de les seues famílies sense el seu consentiment. El dret a la intimitat i a la pròpia imatge s’han de respectar. No obtindrem material audiovisual d’aquestes persones amb càmeres o micròfons ocults.
5. Tot i que la majoria d’afectats pels trastorns de la conducta alimentària són dones (9 de cada 10), no es tracta d’una patologia exclusiva de les dones. Tampoc ens hi referirem com a casos infreqüents o aïllats.
6. Usem expressions que respecten la dignitat de les afectades i dels afectats. És millor dir «l’anorèxia sol presentar els següents símptomes» que «les anorèctiques (o els anorèctics) tenen els següents símptomes».
7. Si es tracta de menors, no es pot difondre cap imatge o dada que en permeta la identificació, encara que els pares o tutors donen el consentiment. La informació no pot afectar en cap cas l’honor, la intimitat ni la imatge dels menors.
Quan parlem d’addicions, ens referim a la dependència de substàncies com la droga, l’alcohol, el tabac o determinats fàrmacs, però també a addiccions conductuals, com ara la ludopatia, la vigorèxia, la compra compulsiva o la ciberaddicció. El tractament informatiu de les addiccions té sobretot un caràcter preventiu. Com que es tracta de qüestions molt complexes, recorrem a equips multidisciplinaris. Diversifiquem les fonts i ens assessorem correctament. Fomentem els missatges de prevenció i n’advertim dels riscos tot respectant la llibertat individual.
Oferim informació sobre plans de prevenció i telèfons de centres on puguen acudir les persones afectades i les famílies.
Les imatges molt explícites només les difonem després d’avaluar-ne l’interés informatiu, l’impacte i si són rellevants per a la prevenció o no. En tot cas, fugim del morbo i respectem la dignitat i el dret a l’anonimat.
Som constructius i busquem l’equilibri entre les notícies negatives i d’altres en què persones afectades per una addicció parlen del procés de superació.
Les addiccions poden afectar qualsevol persona, siga quin siga el seu entorn social, i així ho posem de manifest en la informació que donem. El fet de centrar-se únicament en la incidència en un col·lectiu pot dur a pensar, erròniament, que altres col·lectius no n’estan afectats.
1. Evitem difondre continguts que fomenten l’alcoholisme, el tabaquisme, la drogoaddicció o altres conductes addictives.
2. No justifiquem el consum de drogues ni el relacionem amb la curiositat que senten algunes persones per les coses desconegudes.
3. No ens referim a la droga de manera genèrica. Donem informació precisa i citem exactament de quina substància es tracta.
4. No diferenciem entre drogues dures i blanes.
5. Prescindim de l’expressió drogues de disseny perquè pot resultar atractiva a algunes persones. En diem drogues sintètiques o de la- boratori.
6. No associem el consum de drogues, ni legals ni il·legals, amb determinats contextos (cocaïna = èxit social; heroïna = marginalitat; cànnabis = progressisme).
7. Equilibrem el tractament informatiu de drogues legals i il·legals.
8. No legitimem ni les addiccions ni les conductes addictives. La llibertat d’opinió no pot portar a la confusió sobre els efectes de les drogues o de les conductes addictives.
9. No relacionem les addiccions amb conductes violentes o pràctiques delictives, excepte quan la connexió entre les dues és evident.
10. Fem servir un llenguatge neutre, sense termes pejoratius que estigmatitzen un determinat col·lectiu.
11. Som cautelosos en l’ús de material d’arxiu que pot dur a conclusions errònies sobre una persona. Si vam gravar algú injectant-se heroïna o en estat d’embriaguesa, no podem repetir les imatges cada vegada que parlem de drogoaddicció o d’alcoholisme.
12. Evitem exagerar, banalitzar o atribuir erròniament les repercussions negatives o els possibles beneficis relacionats amb el consum de substàncies psicoactives, independentment de si estan legalitzades o no.
Parlar de vih no és el mateix que parlar de sida. El primer terme, la sigla vih, fa referència al virus de la immunodeficiència humana, una infecció de transmissió sexual (its) crònica amb la qual es pot viure sense majors complicacions gràcies als tractaments farmacològics d’última generació. El segon terme, l’acrònim sida, es refereix a la síndrome d’immunodeficiència adquirida, l’etapa final de la infecció per vih. La fase sida es pot presentar en una persona amb vih quan el seu sistema immunitari ha sigut afectat greument.
Entre els conceptes existeix una relació tautològica que hem de tindre present: una persona amb sida té també el vih, però una persona amb vih no té per què desenvolupar mai la sida.
El vih és una malaltia crònica que arrossega un gran estigma del passat, encara en l’actualitat. Per això oferirem sempre informació sobre vih i sida: per a aportar informació preventiva i per a treballar en l’eliminació de les conductes i actituds discriminatòries. Tractarem el vih com parlaríem de qualsevol altra its que pot afectar qualsevol persona.
No associem el vih amb la sida ni tractem tots dos termes com a sinònims. Tampoc parlem de fer-se la prova de la sida perquè solament existeix la prova diagnòstica del vih. Evitem dir virus de la sida perquè el vih és el virus de la immunodeficiència humana; no existeix cap virus de la sida.
Prescindim de la paraula contagi i la substituïm per transmissió. El vih només es transmet per sang, fluids genitals i sang materna. El vih no es contagia com un constipat.
No utilitzem adjectius que categoritzen les persones afectades pel vih. No ens referim a les persones com a infectades, seropositives o portadores. Les identificarem com a persona amb vih.
Evitem entrevistar sempre persones que siguen d’àmbits marginalitzats o lgtbiqa+ per a representar el vih. També prescindirem del sintagma grup de risc, atés que no hi ha col·lectius de risc, sinó pràctiques de risc. Ningú hauria de sentir-se invulnerable al vih i la informació que donem sobre aquest tema ha de promoure la consciència col·lectiva de prevenció i el diagnòstic precoç.
Finalment, no difondrem informació alarmista o residual en relació amb el vih. Per exemple: Augmenten les ruletes sexuals per a contraure el vih. Tota informació sobre el vih haurà de respondre a l’interés públic en matèria de salut sexual i polítiques de caràcter inclusiu.
Els mitjans de comunicació no només reprodueixen l’imaginari social, sinó que també ajuden a crear-lo. El col·lectiu de professionals dels mitjans de la cvmc tenim l’obligació d’utilitzar un llenguatge que contribuïsca a la construcció d’una imatge igualitària de la societat, en la qual les persones amb discapacitat participen en igualtat d’oportunitats. Les Nacions Unides recomanen utilitzar el terme persona amb dis- capacitat, ja que evita substantivar el que és un adjectiu, mentre que altres organismes o associacions prefereixen dir persona amb diversitat funcional. Per això, en aquest Llibre d’estil s’usen les dues expressions indistintament.
La diversitat funcional pot ser de molts tipus: motriu, sensorial, intel·lectual, psíquica o múltiple. En tots els casos fomentem el respecte a les persones que la tenen i vetlem pels seus drets. Mostrem amb normalitat persones amb discapacitat, tant si porten una vida dependent com no dependent. Presentem les persones amb diversitat funcional de forma activa en qualsevol situació de la vida quotidiana.
En tots els nostres mitjans i en tots els nostres espais trobem persones amb diversitat funcional. Aquesta presència normalitzada contribueix a visibilitzar-les i n’evita l’estigmatització.
Denunciem aquells casos en què s’està limitant la participació de les persones amb discapacitat en la vida quotidiana, ja siga per les barreres arquitectòniques, de mobilitat o de comunicació.
Quan hem d’entrevistar alguna persona amb diversitat funcional, ens assessorem convenientment per a saber quines són les seues necessitats i com ens hi hem d’adreçar. En els cas de les persones amb discapacitat intel·lectual caldrà comptar amb l’autorització escrita de qui en tinga la tutoria legal.
Posem tots els mitjans tècnics perquè les persones amb discapacitat tinguen accés als nostres mitjans i hi puguen interactuar. En la televisió i en el portal web emetem els programes amb subtitulació i audiotranscripció per a garantir l’accés a les persones amb una discapacitat auditiva o visual.
Les noves tecnologies faciliten l’accés a la informació de manera fàcil i ràpida en igualtat d’oportunitats. Hem d’aconseguir que la informació per a les persones amb discapacitat siga accessible, assequible, adaptable, adequada i acceptada.
Recomanacions
1. No usem etiquetes genèriques del tipus els sords, els invidents, etc. Preferim la fórmula les persones sordes.
2. Evitem la banalització i els estereotips que denigren les persones discapacitades.
3. Hem de fugir del llenguatge que equipara la discapacitat al fet de no poder viure la vida en plenitud.
4. No posem l’èmfasi en la discapacitat, sinó en la capacitat.
5. No informem d’avanços sense evidència científica.
6. No utilitzem mai el terme persona normal.
7. Prescindim d’eufemismes del tipus la sordera política, l’autisme de l’administració o la ceguera dels polítics.
8. Evitem verbs com patir, sofrir o afectar perquè poden no ajustar-se al que realment sent la persona que té una discapacitat.
9. No sobreprotegim ni tractem com a xiquets les persones adultes que tenen una discapacitat.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (oms), els mitjans, com a generadors d’opinió i encara més de marcs conceptuals, tenen un paper fonamental a l’hora d’influir en actituds, creences i comportaments de la població. Per tant, poden contribuir a donar un enfocament nou a la informació sobre la conducta suïcida que tinga com a objectius l’erradicació de l’estigma social associat al suïcidi i la prevenció a través d’una cobertura responsable de les notícies que s’hi relacionen.
Per a poder registrar les dades, és imprescindible determinar les conductes. A continuació es defineixen els termes que s’utilitzen per a denominar les diferents situacions que es poden presentar, segons la terminologia internacional:
• Suïcidi: l’acte deliberat de llevar-se la vida.
• Intent de suïcidi: el comportament que no arriba a causar la mort. Es refereix a la intoxicació autoinfligida i les lesions o autoagressions intencionals, que poden tindre o no intenció de resultat mortal.
• Conducta suïcida / comportament suïcida: engloba una diversitat de comportaments com ara pensar en el suïcidi (ideació suïcida), planificar el suïcidi, intentar el suïcidi i cometre el suïcidi.
La cobertura dels suïcidis, els intents de suïcidi i les autolesions s’ha de fer amb una prudència i una cura especials.
Els mitjans de comunicació, i en aquest cas la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, per la seua capacitat d’influència en l’opinió pública, han de tindre un efecte normalitzador en la informació sobre la conducta suïcida, i també han de representar un paper destacat en la prevenció d’aquesta conducta. El fet d’informar de manera acurada no té una correlació amb un presumpte efecte contagi (l’anomenat efecte Werther). El tacte en el tractament de les informacions relacionades amb el suïcidi és necessari per a evitar la propagació de llocs comuns i mites sobre el suïcidi.
Recomanacions
a) No qualifiquem una mort com a suïcidi sense la confirmació pertinent i n’informem sense usar eufemismes des d’una perspectiva de servei a la societat.
b) Evitem difondre continguts que inciten al suïcidi o que difonguen informacions sobre procediments de suïcidi, així com imatges de la víctima. És convenient evitar les imatges i la descripció detallada del mètode de suïcidi, el lloc i la víctima, així com de les entrevistes als testimonis i les característiques del suïcidi (evitem, doncs, consideracions com ara ràpid, senzill, sense patiment, amb patiment), que poden augmentar el risc de promoure conductes d’imitació i donar un tracte superficial al tema.
c) Evitem ubicar les informacions sobre suïcidi en posicions preeminents de l’escaleta, i també donar una durada excessiva a la notícia o sobreinformar d’aquesta matèria.
d) En cas que difonguem la identitat de la persona, caldrà informar de les causes, sempre amb el consentiment dels familiars. El dret a la intimitat i el respecte al dolor hauran de prevaldre sobre el dret a la informació.
e) Alguns casos de suïcidi poden assolir major importància informativa per la notorietat de la persona o per les conseqüències que se’n deriven (una interrupció del servei ferroviari, per exemple). Aquests casos s’haurien de tractar amb una cautela especial perquè hi ha risc d’efecte contagi a través de l’excés de focalització o el fet de recrear-se en els detalls.
f) En els casos de persones amb rellevància pública, cal tindre en compte que el suïcidi pot ser entés com un model de conducta per part dels seus seguidors. En tots els casos caldrà evitar associar valors socialment positius (valentia, romanticisme, etc.) al suïcidi, així com vincular-lo a situacions relacionades amb la delinqüència o la criminalitat.
g) Cal evitar el sensacionalisme i l’espectacularització en les informa- cions sobre el suïcidi, així com l’ús d’estereotips. S’ha de prestar una atenció especial als col·lectius més vulnerables (infants, ado- lescents, persones majors, dones víctimes de violència masclista, persones amb malalties mentals, etc.).
h) En el tractament de les dades i estadístiques sobre el suïcidi s’ha de tindre una cura especial, sobretot pel que fa a la difusió d’informació de suport, com ara els telèfons d’ajuda. En aquest sentit, pot ser convenient comptar amb testimonis que envien missatges sobre alternatives o exemples de fortalesa personal (resiliència). La notícia hauria d’incloure el missatge que el suïcidi es pot previndre, i incorporar referències als serveis sanitaris de suport i als programes de prevenció de la Generalitat o altres institucions. També hi hauria de quedar clar que les causes del suïcidi són múltiples, que un suïcidi no respon a una causa simple o a un fet inexplicable.
Expressions com ara epidèmia de suïcidis i el lloc amb una major taxa de suïcidis al món solen ser falses. Les estadístiques o xifres reduïdes s’han d’interpretar acuradament. Diversificar les fonts i recórrer a especialistes pot contribuir a donar un enfocament més complet a les informacions i a millorar-les.
i) En el cas de suïcidis fallits o d’autolesions, cal extremar la protecció de la identitat de la persona afectada per tal d’evitar-ne l’estigmatització social.
j) Pel fet de tractar-se d’un contingut especialment sensible, en cas que siga possible, cal deshabilitar l’opció de comentaris dels usuaris en els suports web.
k) Mites sobre la conducta suïcida que cal desterrar:
mite: Els qui parlen de suïcidi no tenen la intenció de cometre’l.
fet: Els qui parlen de suïcidi poden estar demanant així ajuda o suport. Un nombre significatiu de persones que contemplen el suïcidi presenten ansietat, depressió i desesperança, i poden considerar que no tenen cap altra opció.
mite: La majoria dels suïcidis succeeixen de manera sobtada, sense un avís previ.
fet: La majoria dels suïcidis han anat precedits de signes d’avís verbal o conductual. Per descomptat, alguns suïcidis es cometen sense un avís previ, però és important saber detectar els senyals que l’anuncien i tindre’ls presents.
mite: La persona suïcida està decidida a morir.
fet: Al contrari, les persones suïcides solen ser ambivalents sobre la vida o la mort. L’accés al suport emocional en el moment propici pot previndre el suïcidi.
mite: Qui haja intentat suïcidar-se alguna vegada mai deixarà de ser un possible suïcida.
fet: El major risc de suïcidi sol ser a curt termini i lligat específicament a una situació determinada. Encara que els pensaments suïci- des poden tornar, no són permanents. Qui haja tingut pensaments i intents suïcides pot tindre després una vida molt llarga.
mite: Només les persones amb trastorns mentals són possibles suïcides.
fet: El comportament suïcida indica una infelicitat profunda, però no necessàriament un trastorn mental. Moltes persones que viuen amb trastorns mentals no estan afectades pel comportament suïcida i no totes les persones que es lleven la vida tenen un trastorn mental.
mite: Parlar del suïcidi és una mala idea i es pot interpretar com un estímul.
fet: Atés l’estigma generalitzat al voltant del suïcidi, la majoria de les persones que consideren la possibilitat de suïcidar-se no saben amb qui parlar. En compte de fomentar el comportament suïcida, parlar-ne obertament pot donar a una persona altres opcions o un temps per a reflexionar sobre la seua decisió, i previndre així el suïcidi.
a) Expressions vinculades al suïcidi:
evitable |
recomanable |
Van fer un pacte de suïcidi |
Suïcidi doble |
La va matar i es va suïcidar |
El presumpte homicida es va llevar la vida |
No va tindre èxit en la temptativa de suïcidi |
Evitem referir-nos a l’èxit o al fracàs |
Un suïcidi inexplicable |
Un suïcidi (sense adjectius) |
Es va suïcidar sense avisar a ningú |
La majoria de les persones que se suïciden mostren senyals d’avís |
Es van trobar referències a favor del suïcidi en blogs o webs |
En el cas de parlar de continguts, no s’ha d’esmentar en cap cas el nom de les pàgines web o dades que puguen identificar-les |
La Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, fixa com un dels principis d’actuació de la cvmc i societats prestadores de serveis la promoció del coneixement i la difusió dels principis constitucionals i estatutaris i els valors de la pau, i dels que formen part de la Declaració Universal dels Drets Humans.
La cvmc i la seua plantilla assumeixen plenament la Declaració Universal dels Drets Humans. Qualsevol vulneració d’aquests drets anirà en contra de la línia editorial del grup. A més, la cvmc difondrà especialment aquelles iniciatives en favor de la defensa dels drets humans.
Les vulneracions dels drets humans han de ser denunciades com un dels principis bàsics de la funció social del periodisme.
Recomanacions
1. Es prestarà especial atenció a qualsevol vulneració dels drets humans. S’informarà amb responsabilitat i rigor per a fer pública qualsevol situació de discriminació per raons d’ideologia, religió, gènere, orientació sexual, raça, procedència social o cultural, o qualsevol altra condició. S’informarà dels conflictes des del seu origen, analitzant-ne les causes i fent un seguiment posterior, de manera responsable, de la situació descrita, el seu desenvolupament i la seua evolució.
2. En el seguiment dels conflictes es donarà cobertura a les iniciatives que deslegitimen la violència com a via de resolució, així com a les propostes tendents a la construcció d’una convivència pacífica basada en el respecte als drets humans.
3. El llenguatge i els termes utilitzats seran constructius i contribuiran a la pluralitat, la pau i la convivència. En el marc de la utilització de la pluralitat de fonts, es donarà visibilitat a les víctimes, les associacions de drets humans, les organitzacions no governamentals i altres veus que contribuïsquen a construir una societat més pacífica, inclusiva i sostenible.
4. S’evitarà que les informacions inciten o facen apologia de cap tipus de violència, odi o discriminació. La informació de context no servirà per a legitimar o justificar la conculcació dels drets humans.
5. La pobresa i les seues conseqüències seran tractades com a violacions dels drets humans. S’explicaran les seues causes multidimensionals (econòmiques, comercials, polítiques, estructurals, de gènere, etc.), analitzant els obstacles interns i externs al desenvolupament, i mostrant la interdependència, l’impacte en els diferents països del Nord i del Sud, i la corresponsabilitat global. Més enllà de les descripció dels problemes, s’explicaran les possibles solucions que plantegen diferents actors, explicant les propostes i accions de la societat civil, com ara la cooperació internacional al desenvolupament. En aquesta línia, es donarà cobertura i seguiment responsable a l’evolució dels conflictes relacionats amb la pobresa i les violacions dels drets humans.
6. En les informacions relacionades amb la pobresa i la cooperació al desenvolupament es procurarà donar espai a les experiències de desenvolupament local que poden ser font d’inspiració a escala internacional. S’informarà respectant la identitat cultural de totes les persones i col·lectius, la seua dignitat i intimitat.
7. S’evitarà el llenguatge estereotipat, discriminatori i amb connotacions negatives.
Vivim en una societat multicultural en què els mitjans de comunicació tenim el deure de contribuir a la convivència. La cvmc promou la igualtat i la no-discriminació, i és contrària a la xenofòbia i al racisme.
En la informació sobre aquest àmbit cal ser curosos amb les definicions dels diferents conceptes:
a) Entenem per migrant la persona o poble que es desplaça d’un país o regió a un altre país o regió per raons econòmiques, polítiques o socials.
b) Entenem per immigrant la persona o poble que arriba a un país o regió distint del seu per a establir-s’hi.
c) Entenem per emigrant la persona o poble que deixa el seu país o regió, temporalment o definitivament, per a anar a un altre.
d) Entenem per refugiat la persona que fuig d’un conflicte armat, violència o persecució i es veu obligada per això a travessar la frontera del seu país per a buscar seguretat.
Els motius de la persecució poden ser molt diversos: persecucions ètniques, de tipus religiós, de gènere, per orientació sexual… En totes aquestes persones, aquestes causes han provocat temors fundats per la seua vida, la qual cosa les ha convertides en «refugiades» reconegu- des internacionalment, amb accés a l’assistència dels estats.
S’informarà respectant la identitat cultural de totes les persones i col·lectius, la seua dignitat i intimitat. Es cuidarà especialment la imatge de les minories ètniques per a evitar missatges estereotipats o discriminatoris, i s’evitarà el tractament islamòfob de la informació, sense incórrer en generalitzacions que estigmatitzen tota la comunitat musulmana quan es produeixen actes violents per part de grups islamistes, tal com recomana l’Observatori de la Islamofòbia en els Mitjans en la seua «Declaració per un periodisme inclusiu».
Pel que fa al tractament de les minories, cal tindre en compte que la comunitat gitana ha sigut, tradicionalment, una de les més maltractades en la nostra societat. Per això cal una atenció especial per part dels mit- jans de comunicació públics a fi d’evitar la reproducció de tòpics i prejuís. En aquest sentit, hem de potenciar el tractament igualitari i no fer cap referència al grup ètnic si no és una dada rellevant per a entendre la informació. Intentarem fomentar les informacions positives referents a la comunitat gitana i hi recorrerem com a font d’informació. Cal tindre cura, a més, del lloc on situem en l’escaleta les informacions relatives a la comunitat gitana. La perspectiva de gènere ha de ser central a l’hora de tractar informacions sobre aquesta comunitat.
Actuarem responsablement amb l’ús de l’humor respecte a l’ètnia gitana. Finalment, entenem que cal normalitzar la presència de personatges gitanos en les produccions de ficció sense vincular-los a tòpics i estereotips negatius o pretesament positius.
Sempre que informem sobre les migracions, hem de tindre presents qüestions prèvies que sovint s’ignoren. Presentem les migracions com un fenomen comú de desplaçament de persones, no com una amenaça. Darrere de les migracions hi ha un conjunt de causes complexes d’índole econòmica, política, social o cultural, que cal explicar des dels mitjans de comunicació
Els migrants, a títol individual o agrupats en associacions, són una de les nostres fonts d’informació. Tenen dret a oferir la seua versió dels fets davant d’un relat que, generalment, prové de fonts policials o judicials.
Potenciem les informacions positives que involucren la població migrada amb la pretensió d’explicar la diversitat, però sense amagar la realitat. Contem el que passa tenint en compte que hem de promoure la convivència en un context de llibertat, pluralitat i civisme.
Els migrants són persones que, circumstancialment, han hagut de deixar el seu país. Aquesta condició de persones no la poden perdre mai; per tant, no ens referirem als migrants des d’un punt de vista utilitari o pragmàtic, com se sol fer quan s’informa de la baixa taxa de natalitat o del mercat laboral.
Els sectors vulnerables de la societat necessiten una protecció especial dels mitjans públics, amb la potenciació de la diversitat com un valor enriquidor de la societat. A més, les dones són doblement discriminades, tant en els seus col·lectius com en la resta de la societat, una doble discriminació que cal fer visible i denunciar des de la cvmc.
Les persones migrants tenen garantida la llibertat d’expressió en la doble condició de subjectes i objectes de la informació.
a) No ens referim als migrants amb termes com ara il·legals, indocumentats, irregulars o sense papers. Són expressions inadequades perquè neguen a l’ésser humà la categoria d’objecte de dret i perquè impliquen menyspreu a la dignitat i a la pròpia imatge. Utilitzem la paraula migrant o la perífrasi persona en situació irregular.
b) Evitem l’ús reiterat del terme il·legals per a referir-nos a un col·lectiu de treballadors que emigren, ja que això afavoreix els estereotips i criminalitza la imatge dels migrants en la consciència col·lectiva.
c) Cal evitar l’associació, explícita o implícita, de la migració amb la delinqüència, el desorde, la marginalitat o la violència. Els delinqüents són persones concretes i no els pobles a què pertanyen.
d) No citem la nacionalitat de la persona o persones que són notícia per haver comés un delicte. Normalment es tracta d’un aspecte irrellevant que provoca en la ciutadania una actitud negativa envers la immigració. És preferible no fer generalitzacions ni posar etiquetes a les persones, ja siguen de caràcter ètnic, religiós, econòmic o social.
e) Rebutgem expressions del tipus nosaltres primer, el drama de la immigració és inevitable o els immigrants ens envaeixen.
f) Evitem el sensacionalisme i l’espectacularització quan parlem d’altres cultures. La condemna moral de determinades pràctiques només està justificada si atempten contra els drets humans.
g) No tractem la informació d’altres cultures, ètnies o religions des d’una posició etnocèntrica.
h) No emetem opinions del públic que siguen xenòfobes o racistes.
a) Abordem aspectes quotidians de les persones migrants que transmeten una imatge de normalitat.
b) Reforcem la perspectiva de la realitat de les migracions com una oportunitat per a la societat, fugint del discurs de la por i la diferència cultural.
c) Evitem estratègies de sobreinformació: el tractament de les migracions no s’ha de circumscriure a fenòmens com ara el de les paste- res o la polèmica per l’ús de peces religioses.
d) Siguem equànimes en l’ús de les fonts informatives, tenint en comp- te les persones migrants, les ong i les entitats d’acció social, també en informacions que es refereixen al conjunt de la ciutadania.
e) Pel que fa a les persones amb discapacitat o diversitat funcional, cal incorporar-les des de la participació activa en la vida econòmica i social, tot trencant amb l’òptica assistencialista i la imatge de la discapacitat associada a successos.
f) La discapacitat o diversitat funcional cal reflectir-la com un element més de la diversitat social i també des de l’òptica de l’economia social.
g) Respecte al tractament de la comunitat gitana, informem dels avanços socials, econòmics i culturals que generen una major i millor convivència.
h) Identifiquem les persones gitanes de forma visual, ja no en el context d’un barri marginal, sinó, per exemple, al seu centre de treball. Si cal identificar els habitatges on viuen, en compte d’optar per les xaboles, optem per la vivenda en altura, que és on viuen la majoria de les famílies gitanes.
i) Els menors i les menors gitanes han d’aparéixer de forma prioritària a l’escola, fent activitats d’oci comunitàries o practicant esport, i no sols al carrer.
j) En el cas de qualsevol persona o col·lectiu en situació de risc d’exclusió, busquem imatges que en promoguen la inclusió social i les actituds positives en la comunitat (escolarització, ocupació, convivència, participació social, formació...).
La Constitució espanyola del 1978, en l’article 16.3, estableix que l’Estat espanyol és aconfessional; per tant, el tractament informatiu de qüestions religioses ha d’estar d’acord amb aquest principi jurídic.
Aquest principi d’aconfessionalitat ha d’anar acompanyat del respecte a la pluralitat religiosa de la societat, que serà transversal en tots els continguts de la cvmc i de les societats prestadores de serveis.
Totes les religions i creences requereixen el mateix tractament precís i rigorós. Els professionals de la cvmc n’hauran de tindre un coneixement suficient per a evitar errades i imprecisions que puguen fomentar prejuís. Caldrà diferenciar els trets religiosos d’altres de tipus ètnic, cultural, territorial, etc. En les informacions tampoc es farà referència a la confessió religiosa d’una persona si no és imprescindible per a comprendre els fets.
La difusió d’esdeveniments i litúrgies s’haurà de justificar també pel seu arrelament social, o per formar part del patrimoni cultural i tradicional, i no exclusivament per criteris de religió.
Pel que fa als símbols religiosos que formen part de la indumentària personal, les persones treballadores de la cvmc que han d’aparéixer en televisió poden estar sotmeses a determinades normes de vestuari i indumentària, atés el potencial d’identificació institucional que la seua imatge personal té respecte de la imatge institucional de la Corporació.
Un dels principis que ha d’observar la cvmc té per objecte mostrar la diversitat d’opcions afectives i sexuals, de diversos models de família i d’identitat o d’expressió de gènere, com també cooperar en les estratègies contra la discriminació del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, tal com recull la Llei 6/2016 en l’article 5.j.
Les discriminacions per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, com a vulneracions dels drets humans, són contràries a la línia editorial de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i les societats prestadores de serveis, que assumeixen plenament la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, els continguts lgtbi-fòbics estan prohibits en la cvmc.
Els continguts de la cvmc tindran un tractament acurat del llenguatge, tenint en compte l’hetereogeneïtat del col·lectiu lgtbi, a fi d’evitar difondre estereotips negatius.
Per a la llengua escrita recomanem parlar de persones lgtbiqa+, i no solament lgtbi. Substituirem el terme més estés lgtb (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals) per un de més ampli, lgtbiqa+, que inclou també sigles per a representar col·lectius menys visibilitzats, com ara els de les persones intersexuals, queer i asexuals, més un signe +, que indica la possibilitat d’altres formes d’entendre el cos, la sexualitat, el gènere i l’opció sexual en suma amb el moviment reivindicatiu original homosexual. D’aquesta manera, evitem l’ús de neologismes exclusius i, pel que fa a l’expressió escrita, utilitzem una sigla inclusiva capaç de representar i respectar les opcions sexuals diverses del nostre entorn.
La cvmc col·laborarà amb col·lectius lgtbiqa+ i amb altres associacions i entitats en la difusió d’iniciatives que treballen per l’erradicació de la discriminació i en la producció de continguts que fomenten una mirada inclusiva de la diversitat d’opcions sexuals. També establirà espais de col·laboració per a consensuar aspectes relacionats amb el tractament informatiu, l’ús del llenguatge o altres qüestions.
Per la seua complexitat, les informacions relacionades amb el terrorisme, guerres o conflictes armats requereixen una atenció especial. Tot seguit enunciarem algunes pautes per a garantir un tractament informatiu que, d’acord amb la Llei 6/2016, haurà de partir dels principis fixats en l’article 5.q i, per tant, «promoure el coneixement i la difusió dels principis constitucionals i estatutaris i els valors de la pau, i dels que formen part de la Declaració Universal dels Drets Humans». És per això que la tasca informativa haurà de tindre un paper actiu en la defensa d’aquests valors i en la no-legitimació de la violència de qualsevol classe.
En la cobertura de conflictes armats, guerres i terrorisme, tenen un paper clau la contrastació i l’equilibri de les fonts, així com el respecte a la dignitat de les víctimes des de la imparcialitat. El relat haurà de compensar els diferents punts de vista, i es prestarà una atenció especial a les causes i a les conseqüències dels conflictes perquè l’audiència puga construir un relat veraç dels fets.
Molt sovint, quan s’atribueix a una acció o a un individu el qualificatiu de terrorista, es tanca el relat informatiu: s’estalvien les explicacions i el context. A més, l’ús del terme sol ser polèmic. D’altra banda, en la història recent hi ha governs –molt especialment les dictadures– que utilitzen els termes terrorisme o terrorista de forma inadequada. Per tant, recomanem evitar l’abús dels termes terrorisme, terrorista o banda terrorista i substituir-los per una informació de qualitat que, amb una adequada contextualització, pose l’accent en els fets efectivament comprovats.
Heus ací deu recomanacions per a informar sobre aquesta classe d’esdeveniments:
a) A l’hora d’atribuir la responsabilitat d’un fet, haurà de quedar clar que és dels actors, defugint qualsevol assimilació a una ètnia, comunitat religiosa, política o de qualsevol classe.
b) En el context d’un conflicte bèl·lic, és imprescindible compensar els punts de vista dels diferents agents amb una informació imparcial i contrastada. La instrumentalització de la informació és part del conflicte, de manera que caldrà ser especialment escrupolosos a l’hora de citar-la, així com en la denúncia de la censura per part d’alguna de les parts quan es produïsca. En aquest sentit, per tal de respectar el principi d’imparcialitat, els conflictes bèl·lics no es podran explicar únicament des del punt de vista de periodistes integrats en una unitat militar.
c) Caldrà fer prevaldre la presumpció d’innocència, com en la resta de casos, així com el dret a la intimitat i a l’honor, però haurà de ser compatible amb el dret a la informació.
d) En el cas d’avisos de bomba, abans d’informar caldrà avaluar l’efecte crida, així com l’alarma social que poden causar, a més de la rellevància informativa que hagen provocat (el desallotjament d’in- fraestructures crítiques o esdeveniments amb gran nombre d’assistents, per exemple).
e) El tractament d’imatge i sonor d’aquests esdeveniments ha de tindre en compte la no-recreació en el dolor o el sensacionalisme, així com l’atenció de les persones afectades (vegeu l’apartat 4.14. Recomanacions per al tractament informatiu de les víctimes d’emergències, accidents, atemptats i tragèdies personals). Evitarem també la repetició continuada d’imatges i sons.
f) Aquestes cobertures sovint s’han de decidir en poc de temps, i per això caldrà ser especialment escrupolosos en la verificació de les fonts a fi d’evitar difondre informació no contrastada o rumors que, en alguns casos, poden agreujar les conseqüències dels fets.
g) Els professionals de la cvmc no posaran en risc la seua integritat i seguretat per tal d’aconseguir informació.
h) Seguint el principi que la cvmc, com a mitjà públic, no ha de legitimar mai l’ús de la violència, haurà de decidir en cada cas si emet o no comunicats de grups terroristes o entrevistes. En els segrestos, els contactes amb els grups no podran interferir de cap manera la tasca de les autoritats ni posar en risc les persones afectades.
i) L’emissió d’imatges d’especial duresa (com ara execucions, assassinats, massacres, etc.) només estarà justificada per la gran rellevància informativa que puguen tindre. Com és preceptiu en aquests
j) Cal evitar l’ús d’eufemismes, i també els enunciats que prejutgen o valoren un fet. En el llenguatge també caldrà defensar els valors de convivència propis de la cvmc.
En el cas de tragèdies, catàstrofes, accidents i emergències hem de ser especialment escrupolosos amb el tractament de la informació. En aquest sentit, la celeritat i la precisió necessàries han d’evitar la creació de situacions d’alarma innecessària.
Per aquest motiu serà necessària la coordinació amb les institucions, especialment amb l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat Valenciana i l’Observatori de la Seguretat, previstos en la Llei 4/2017, de la Generalitat Valenciana, tant durant el transcurs de situacions d’emergència com en el compliment d’un dels objectius que preveu aquesta llei en l’article 3.2.h, «el foment de la promoció de l’autoprotecció per mitjà de la informació i sensibilització necessària dels ciutadans, empreses i institucions».
Quan es prevegen situacions de perill, a fi de garantir la seguretat de la ciutadania, aquesta col·laboració amb les autoritats en la difusió d’avisos i informacions d’interés en contextos d’emergència no haurà de condicionar la línia editorial dels continguts de la cvmc en les diferents plataformes (televisió, ràdio, web i xarxes socials), atenent la qual es determinarà la conveniència i el format de les difusions.
La informació sobre aquestes incidències ha de tindre en compte una atenció especial en el tractament de les dades i de les persones afectades.
Pel que fa a les qüestions relacionades amb catàstrofes, accidents i tragèdies personals, tindrem en compte els principis següents:
a) En aquestes situacions d’emergència o tragèdies personals, els professionals de la cvmc han de prioritzar les tasques d’auxili i de serveis d’emergències, així com donar preferència a la informació que puga garantir la seguretat i reduir el risc de la població. La tasca informativa no podrà entorpir tampoc les tasques d’investigació policial o judicial.
b) Cal evitar la sobreatenció i la dedicació d’un nombre excessiu de mitjans a aquests esdeveniments, llevat dels casos en què, si es fa així, es puguen evitar mals majors.
c) Cal evitar adjectius, lèxic i frases fetes que puguen augmentar l’espectacularització del succés.
d) Cal extremar les precaucions a l’hora d’establir responsabilitats o determinar les causes de l’esdeveniment, a fi de no incórrer en prejuís ni projectar sospites sobre persones.
e) Les cobertures, especialment en directe, no poden difondre rumors ni especulacions sobre els successos.
f) La comparació amb altres fets semblants del passat s’ha de fer de manera rigorosa, sense magnificar innecessàriament la dimensió de la tragèdia.
g) L’enfocament de la cobertura d’aquesta classe de fets ha de ser igual, tant si han succeït en un lloc pròxim com si han passat lluny, tenint en compte el criteri de proximitat.
h) La cobertura de successos tràgics també pot afectar emocionalment els professionals de la cvmc. En aquest sentit, l’establiment d’accions formatives pot afavorir la seua tasca i garantir la qualitat del producte informatiu. Cal tindre en compte que, per tractar-se d’esdeveniments sobrevinguts, es disposa de menys temps per a assimilar-los, de manera que és convenient saber com s’ha de procedir en aquests casos.
i) Cal garantir el seguiment posterior a les primeres hores després dels fets, com, per exemple, la investigació del sinistre, les comissions d’investigació, el procés judicial, etc.
j) Considerem imprescindible escoltar les víctimes i donar cobertura a totes les veus, incloent-hi les que denuncien censura. Evitarem, per tant, donar només el punt de vista de les autoritats.
k) Es procurarà l’enteniment de la relació entre l’impacte dels fenòmens naturals i la vulnerabilitat de les persones derivada de les situacions de pobresa, exclusió, falta d’infraestructures, crisis polítiques, o de la degradació del medi ambient.
l) Es reflectiran els esforços i estratègies de la població local per a fer front a la realitat del moment. En particular, s’evitaran imatges i missatges que expressen relacions jeràrquiques entre donants i receptors, i es destacarà el paper actiu no solament de les ong internacionals, sinó també de les organitzacions, institucions o població local per a fer front a la crisi.
a) Evitarem l’emissió d’imatges morboses i sensacionalistes.
b) Protegirem la privacitat de les persones afectades i, per tant, no emetrem primers plans de persones ferides o en estat de xoc. També evitarem difondre elements que faciliten identificar-les (com ara les matrícules dels vehicles). En aquest sentit, el tractament sonor haurà d’evitar transmetre una sensació més forta d’angoixa o dolor.
c) La difusió de les xifres de persones afectades haurà de ser contrastada amb l’organisme coordinador d’emergències a fi d’evitar produir un dany major en moments molt confusos.
d) Abans de difondre llistes de víctimes, haurem de comprovar que les famílies n’han sigut informades prèviament.
e) En el cas d’ús d’imatges d’arxiu haurem de seguir els mateixos principis a fi d’evitar provocar una altra situació de dolor pel fet de tornar-les a emetre.
f) Hem d’evitar entrevistar els familiars i els afectats d’una catàstrofe per a no agreujar la seua situació, ja que, probablement, en aquells moments poden no ser-ne plenament conscients.
g) Cal evitar, sempre que siga possible, l’exposició pública i la participació de menors.
h) En cas d’emetre continguts sensibles, caldrà advertir l’audiència amb antelació suficient.
Com a mitjans de comunicació públics, la cvmc i les societats presta- dores de serveis tenen la responsabilitat social de fomentar els valors de convivència i rebutjar l’ús de qualsevol manifestació violenta.
A més de la tasca estrictament informativa, la cvmc fomentarà, a través de continguts i campanyes pròpies o conjuntes amb altres organismes, l’exercici esportiu com a pràctica saludable, l’esport base i l’esport femení, així com els esports minoritaris i tradicionals, i les iniciatives que treballen per l’erradicació de la violència en l’esport.
En els continguts esportius han de prevaldre els mateixos criteris d’objectivitat i imparcialitat que en la resta de seccions. La cvmc i les societats prestadores de serveis donaran prioritat a la cobertura d’equips valencians, però en cap cas això pot ser un pretext per a desacreditar l’equip rival. En els programes informatius, la plantilla de la cvmc no podrà mostrar les seues preferències per un equip o un altre.
Hem de ser coherents en la defensa de la convivència i el rebuig de l’ús de la violència, assenyalant les conductes inadequades sempre que es produïsquen. En les retransmissions ometrem l’ús de llenguatge bèl·lic o violent perquè pot fomentar agressions.
Les informacions de tipus científic hauran d’estar validades per experts i/o expertes de solvència contrastada. Cal ser especialment curosos quan s’aborden temes vinculats a pseudociències o mètodes anomenats alternatius.
Per la seua naturalesa, el debat científic no té les mateixes característiques que un altre tipus d’intercanvi d’informacions, per la qual cosa se’n tindran en compte les característiques específiques. La validesa d’una teoria científica no depén de quants la defensen, sinó del consens dins la comunitat científica de què es tracte. Aquest principi es tindrà molt present, sobretot en els temes relacionats amb la salut.
No hem de confondre la pretensió d’objectivitat periodística amb l’equilibri o l’equidistància. Existeixen els fets demostrats i els que no ho estan. Que es puguen trobar diverses opinions sobre un tema no significa que totes tinguen la mateixa rellevància. En tots els temes, el debat s’entaularà entre professionals que compten amb reconeixement acadèmic en les seues respectives especialitats.
La cvmc inclourà en la programació habitual espais de divulgació científica i posarà l’accent principalment a informar sobre les activitats científiques que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana.
Pel seu efecte sobre la població —i en compliment del punt 4.5.1.1 d’aquest Llibre d’estil—, es tindrà especial cura en el terreny de les ciències que afecten la salut. No existeixen les medicines o teràpies alternatives, ni la medicina oficial, ni la medicina al·lopàtica, la medicina tradicional, la medicina complementària, etc. Existeixen la medicina i les teràpies que han demostrat la seua eficàcia i les que no. En cap cas es podrà defensar la validesa d’una teràpia apel·lant a l’antiguitat, l’origen geogràfic, l’acceptació dins del folklore o la cultura popular, la novetat o la relació amb la física quàntica.
Els programes sobre misteris sense resoldre o similars tindran com a objectiu informar la ciutadania a partir de fets contrastats i no de creences. Encara que, per la seua lògica, hi hauran d’aparéixer testimonis i defensors d’aquests presumptes fenòmens, el pes de la informació recaurà sobre divulgadors que adopten un punt de vista científic i rigorós. La cvmc sol·licitarà la col·laboració d’organitzacions de reconeguda trajectòria científica.
D’altra banda, la presència de mèdiums, endevins, vidents, sensitius i d’altres estarà prohibida en els informatius i solament es permetrà, en alguns casos molt excepcionals, en el marc de debats sobre el tema.
Les xarxes socials són vies d’informació molt importants. Els canvis que s’han produït en els usos dels mitjans de comunicació, especialment entre la joventut, i la manera com hi participen, fan de les xarxes socials un pilar destacat en la tasca de la cvmc. A més, les xarxes socials també contribueixen a la imatge de marca dels mitjans públics valencians i tenen un paper fonamental a l’hora de conduir trànsit web des d’internet cap al servei públic que ofereix la cvmc a través de múltiples finestres (televisió, ràdio, web, apps i xarxes socials).
Com un element més de l’acció comunicativa de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, la seua tasca en les xarxes socials també haurà d’observar les recomanacions i els principis recollits en el present Llibre d’estil. Açò no exclou que la cvmc elabore documents i pautes específiques per a ús de les xarxes socials, tenint en compte especialment l’evolució contínua d’aquestes eines.
A més, la presència de la cvmc en les xarxes socials ha de servir per a potenciar la marca dels mitjans públics valencians, fidelitzar l’audiència i promoure la participació i el diàleg. L’article 5.aa de la Llei 6/2016 indica que un dels objectius de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha de ser «promoure i fomentar l’accés i la utilització de les noves tecnologies i noves vies de difusió a fi d’impulsar la societat de la informació». Pel que fa als criteris de participació, s’usaran els mateixos que en la resta de plataformes de la cvmc, els quals hauran de ser accessibles en totes les plataformes.
La presència de la cvmc en les xarxes socials ha de tindre com a objectiu principal fidelitzar l’audiència, a més de potenciar el flux cap a les diferents plataformes del grup. Per tant, tot el contingut que s’haja difós en les xarxes socials haurà de remetre a través d’enllaços als nostres espais d’internet, excepte en el cas d’aquells continguts que, per la seua naturalesa, només s’hagen concebut per a aquests entorns.
D’aquesta manera, s’establirà el criteri de direccionalitat entre les diferents plataformes de la cvmc. Les xarxes socials hauran de fer d’altaveu dels continguts de la ràdio, la televisió i el web, que, al seu torn, hauran de remetre a l’acció en les xarxes socials. Per tant, les publicacions en les xarxes socials inclouran enllaços amb els webs del grup. Per exemple, la televisió mostrarà enllaços amb el web i les etiquetes de programes o iniciatives de la cvmc.
Els canals de programes, espais o iniciatives de la cvmc (com ara les vinculades a la responsabilitat social corporativa) hauran de ser creats (i, quan siga el cas, eliminats) per la Corporació mateix i hauran d’estar vinculats a l’espai web que els corresponga. Els comptes de la cvmc s’usaran per a promocionar continguts i per a interactuar amb l’audiència de manera continuada, no intrusiva i amb un to pròxim als usuaris.
El personal de la cvmc també pot contribuir a difondre els continguts des dels seus perfils personals a les xarxes socials. En aquests perfils s’ha de tindre en compte que, independentment del tema que tracte, i que s’identifique o no com a membre del grup de comunicació, molts dels seus seguidors han decidit ser-ho per la seua professionalitat i vinculació al mitjà. Així, sempre respectant la llibertat individual, cal prudència, ja que les opinions i les valoracions poden qüestionar la imparcialitat i la neutralitat del personal de la cvmc, així com del mitjà mateix.
Un dels compromisos de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha de ser garantir l’accessibilitat de tota la ciutadania als continguts. De la mateixa manera que en el cas de la televisió, la ràdio i el web, caldrà establir tots els protocols de subtitulació i audiodescripció, entre altres recursos d’accessibilitat, en el cas de les xarxes socials, la cvmc haurà de fer ús de les eines d’accessibilitat que posen a disposició les diferents plataformes de tercers, com ara la descripció de les imatges.